El MACBA recupera la mirada del fotògraf Xavier Miserachs sobre la Barcelona dels anys seixanta

L’any 2011 les filles de Xavier Miserachs (Barcelona, 1937 – Badalona, 1998), un dels fotògrafs més rellevants de la segona meitat del segle XX a Catalunya, juntament amb Colita, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Francesc Català-Roca, van donar al MACBA l’arxiu fotogràfic del seu pare. El fons fotogràfic i documental conté 60.000 negatius, 20.000 transparències, 2.500 fulls de contacte, correspondència i altres documents que reflecteixen la trajectòria professional del fotògraf, compresa entre el 1954 i el 1998. A canvi, el MACBA es va comprometre a digitalitzar tot el material i a difondre’l.

La primera idea del museu fou mostrar aquest fons, com així es farà a partir del mes de novembre. Però la idea d’anar més enllà i construir una exposició sobre l’obra de Miserachs va anar agafant forma. Es va encarregar a l’historiador de la fotografia Horacio Fernández que comissariés l’exposició. Ell, contrari a les retrospectives, perquè diu que fan que l’artista després tardi anys i panys en tornar a tenir una altra exposició, va decidir de fixar-se en un dels treballs més destacats de la trajectòria de Miserachs, el llibre (o ‘fotollibre’ com Horacio Fernández l’anomena) ‘Barcelona, blanc i negre’. Un volum de l’any 1964, que avui és difícil de trobar i que ja es considera un objecte de col·leccionista.

Xavier Miserachs, que es va morir prematurament als seixanta-un anys, va deixar publicades les seves memòries a Edicions 62, pocs mesos abans de morir-se. Les va titular ‘Full de contactes’. En aquest llibre deixava un relat viu de la seva vida, de la seva època i de la seva professió de fotògraf. I hi ha unes quantes pàgines dedicades a ‘Barcelona, blanc i negre’. Diu que el llibre va ser fruit de l’atzar: «L’atzar va fer sortir del calaix on dormien, després de dos anys de letargia, les fotografies de Barcelona. Rafael Serra, gerent de l’editorial Aymà, era a l’estudi esperant que jo acabés un encàrrec puntual i urgent, però sense importància. Per entretenir-lo li vaig deixar-li les caixes plenes de fotos 24×30. Quan va marxar va demanar-me d’emportar-se les caixes per ensenyar-les a la gent de l’editorial. Pocs dies després va convocar-me a Aymà. El senyor Cendrós (em sembla que era l’amo) em proposava publicar el treball en forma de llibre. Oda Zantop i el mateix Serra tindrien cura de la producció. Joan Oliver s’encarregaria del pròleg, i els textos dels peus de foto els escriuria Josep maria Espinàs. La maqueta la faria Ràfols Casamada. Així va néixer ‘Barcelona, blanc i negre’.»

Doncs bé, Horacio Fernández va decidir reinterpretar les fotografies d’aquest volum excepcional, també per la qualitat d’impressió, a través de dos llenguatges: l’expositiu, amb el treball de l’estudi d’arquitectes Langarita-Navarro, que ha fet una proposta molt intervencionista, però amb un fil conductor invisible que manté la coherència amb el llibre, i la interpretació a través de dos llibres editats avui per l’editorial RM, amb la col·laboració dels dissenyadors Ramón Pez i Laia Abril, que també mostren un ‘fotollibre’ contemporani a partir de les fotografies de ‘Barcelona, blanc i negre’, però sense el pròleg ni els peus de foto originals. Només una cita a la pàgina central del mateix Miserachs on diu: «No passa res, la imatge sembla presa a l’atzar, hi ha gent que no se sap per què hi és, ni per què els vaig incloure a la foto; l’espai en què passa l’escena és del tot anodí. A la recerca d’un tema inexistent, la mirada es passeja per la imatge i va descobrint signes en la indumentària, les parets, el mobiliari urbà, els vehicles. El fotògraf ha proposat una imatge de la realitat, però la interpretació va a càrrec del lector, que difícilment s’hi esforçaria si la veiés aïllada, fora del context d’un llibre, d’un discurs.» El segon llibre que s’ha editat ara i que tanca la proposta ‘Miserachs Barcelona’, és una versió més clàssica del primer volum editat per RM.

Explica Horacio Fernández que el veritable protagonista de ‘Barcelona, blanc i negre’ és la gent. I és la gent la que acaba atrapant el visitant d’aquesta exposició, ‘Miserachs Barcelona’, tot fent una aproximació de fora cap a dins: de la perifèria de la ciutat (com fa el llibre de Miserachs), entrant i descobrint els seus barris i fins al detall de la gent. Al final l’exposició acaba mostrant el llibre de Miserachs del 1964, tal com es va editar. A més, l’exposició assaja diferents recursos i formats que s’utilitzaven a la dècada dels seixanta.

El MACBA redescobreix el fotògraf Xavier Miserachs a través de l’exposició, els llibres, l’arxiu, i també amb l’organització d’un seminari que tornarà a posar a debat la seva obra.