21.10.2016 - 15:53
|
Actualització: 21.10.2016 - 16:46
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha exposat tota l’obra de l’artista Antoni Miralda, exponent de l’art efímer de l’alimentació, en l’exposició ‘Miralda Madeinusa’ que obre les portes aquest divendres fins a l’abril del pròxim any amb un bar integrat que recrea el famós ‘El Internacional’, que va impulsar en els 80 juntament a la seva dona, ha destacat el comissari Vicent Todolí en roda de premsa.
L’exposició de Miralda (Terrassa, 1942) recupera en la Capella i l’edifici Meier 15 projectes de Miralda vinculats als EUA –des del 1972 fins a final dels 90– en els quals es fa patent la seva aposta per una obra que prima l’espai públic i l’acostament a múltiples cultures i comunitats residents al país.
La cançó ‘Angelitos negros’ d’Antonio Machín és una de les quals rep als visitants a l’espai de la Capella del Macba, on reflexiona sobre les relacions d’imposició del cristianisme i els mecanismes de la supervivència de la religió ioruba a través de la simbologia de l’ofrena i el menjar.
L’obra ‘Sant Àpat’, de la Col·lecció Macba, parla directament sobre la reivindicació del cantant cubà de boleros que criticava en la seva lletra la imposició dels pintors i l’Església de pintar àngels canònicament bells, quan els negres “també els estima Déu”.
En la Capella, aixeca sis altars-tríptics rematats en arc en honor de diferents déus i de peces catòliques cubanes i brasileres: el Sant Nen d’Atocha, el Diable, Sant Joan Baptista, Sant Jordi, la Puríssima Concepció, la Mare de Deú de Regla, la Mare de Déu de la Candelària, i Santa Bárbara, entre d’altres.
John Mason va col·laborar en aquesta obra al fil del seu llibre ‘Menjar per als déus’, el primer llibre escrit en anglès sobre les receptes i menjars que s’ofereixen a les divinitats, per la qual cosa cada capella apareix flanquejada de diferents aliments, com farines, bacallà, alls i altres productes.
SEMIÒTICA DELS COLORS I MENJAR
Les heterogènies propostes i processos de producció de Miralda, al qual el Museu Reina Sofia de Madrid li va dedicar una retrospectiva al 2000, es poden veure també a l’edifici Meier començant amb ‘Food situation for a Patriotic Banquet’, una taula de banquet amb safates d’arròs acolorit representant les banderes de les nacions més poderoses del moment amb els seus respectius himnes nacionals com menú.
L’obra servida en una taula emfatitza, a mesura que el cereal se’n va descomponent, la desaparició dels colors nacionals identitaris i el final de la lògica colonial a mesura que passa el temps.
GRAN LÍNIA DE PA
Una altra de les peces monumentals és ‘Breadline’ (1977) que una línia enorme feta a base de pans de colors al·ludeix a les cues per al menjar durant la Gran Depressió, i és que el 1981 Miralda va mobilitzar centenars de participants en una desfilada pels carrers de Kansas City.
La peça parla de la “contradicció entre l’opulència i la fam” esdevinguda en l’esmentada ciutat, i els colors exerceixen un paper simbòlic, ha explicat l’artista.
Miralda es va instal·lar a Nova York el 1972, on va fer diversos projectes que dialoguen amb la fusió de cultures i les seves manifestacions populars en grans cerimonials, i el Macba mostra ara alguna cosa que no s’ha exposat abans, ha celebrat Todolí.
COLOM I ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT: “PARELLA PERFECTA”
El concepte d’obra com a procés és una marca d’identitat d’aquest artista, que a ‘Honeymoon Project’, 1986-1992 –el seu projecte més conegut– simbolitza el matrimoni entre l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Cristòfor Colom de Barcelona.
Segons la seva opinió, són una “parella perfecta”, ja que un simbolitza el concepte de conquista i l’altre de llibertat i els intercanvis culturals entre Europa i Amèrica.
