21.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.01.2024 - 22:57
La innovació tecnològica requereix resoldre problemes tècnics difícils, oi? Doncs sí. I no. Avui que el Macintosh d’Apple fa quaranta anys, és evident que el concepte “experiència de l’usuari” que Apple va començar en el seu producte estrella del 1984 és la base de l’èxit d’aleshores ençà.
Resulta que dissenyar per a la usabilitat, l’eficiència, l’accessibilitat, l’elegància i el plaer té avantatges. La capitalització borsària d’Apple és de les més grans del món, i la marca és tan associada al terme “disseny” com les millors cases de moda de Nova York o Milà. Apple va convertir la tecnologia en moda per mitjà de redissenyar l’experiència de l’usuari.
Tot va començar amb el famós Macintosh.
Quan Apple va anunciar l’ordinador personal Macintosh amb un anunci televisiu espectacular a la mitja part de la Superbowl, el 22 de gener de 1984, semblava més l’estrena d’un film que no pas el llançament d’un aparell tecnològic.
De fet, l’anunci va ser dirigit pel cineasta Ridley Scott. I va ser així perquè el fundador d’Apple, Steve Jobs, sabia que no venia solament potència de càlcul, emmagatzematge o una solució editorial de sobretaula. Més aviat venia un producte perquè els éssers humans el fessin servir, perquè el portessin a casa i l’integressin a les seves vides.
Això ja no era la informàtica. IBM, Commodore o Tandy feien ordinadors. Apple era una altra cosa. Com a expert en la interacció entre l’home i l’ordinador, crec que el primer Macintosh volia que els éssers humans se sentissin còmodes amb una nova extensió d’ells mateixos, no pas com a afeccionats a la informàtica, sinó com a gent normal i corrent.
Tot allò tan complicat de “la informàtica” –circuits i fils i plaques base i monitors separats– era embalat i amagat dins una sola i elegant capsa integrada.
Ningú no esperava que l’obrissis, i no calia –no amb el Macintosh. L’usuari corrent no pensaria en el contingut d’aquella capsa: se centraria en com el feia sentir. Més enllà del ratolí i la metàfora de l’escriptori.
Respecte dels ordinadors, el Macintosh va ser innovador? És clar que sí. Però no per cap avenç informàtic concret. No va ser el primer ordinador amb una interfície gràfica d’usuari o que fes servir la metàfora de l’escriptori: icones, arxius, carpetes, finestres i així successivament. No va ser el primer ordinador personal destinat a casa, l’oficina o l’educació. No va ser el primer ordinador que feia servir un ratolí. Ni tan sols va ser el primer ordinador d’Apple a incorporar algun d’aquests elements. L’Apple Lisa, llançat un any abans, ja els tenia tots.
No va ser pas cap aspecte tècnic concret allò que va fer triomfar el Macintosh. Però va aplegar tot d’avenços que tenien l’objectiu de proporcionar accessoris a les persones –no als fanàtics de la informàtica o els afeccionats a la tecnologia, sinó als pares que treballaven a casa, o els estudiants que el feien servir per escriure documents, editar fulls de càlcul, fer dibuixos i jugar. El Macintosh va revolucionar la indústria de la informàtica personal, i més coses, gràcies a l’opció per oferir una experiència de l’usuari satisfactòria i simplificada.
En aquells temps, els ordinadors solien tenir seqüències d’entrada complexes en forma de comandaments escrits (Unix, MS-DOS) o de ratolins amb molts botons (Xerox STAR, Commodore 64). El Macintosh va fer servir una metàfora de l’escriptori en què la pantalla de l’ordinador mostrava una representació de la superfície d’un escriptori físic. Els usuaris podien fer clic directament sobre els arxius i carpetes de l’escriptori per obrir-los. També tenia un ratolí d’un sol botó que permetia de fer clic, doble clic i arrossegar i deixar anar icones sense haver d’escriure cap comandament.
El Xerox Alto ja havia fet servir per primera vegada el concepte de les icones, inventat en la tesi doctoral de David Canfield Smith l’any 1975. El Xerox Star del 1981 i l’Apple Lisa del 1983 ja havien emprat la metàfora de l’escriptori. Però aquests sistemes eren molt lents a l’hora de funcionar i encara eren molt voluminosos en molts aspectes.
El Macintosh va simplificar les tècniques d’interacció requerides per operar un ordinador i va millorar el funcionament fins a velocitats raonables. Els comandaments complexos de teclat van ser reemplaçats per operacions de fer clic, menús desplegables, finestres i icones que es podien arrossegar i deixar anar, i funcions de desfés, retalla, copia i enganxa a tot el sistema.
A diferència del Lisa, el Macintosh tan sols podia executar un programa alhora, però això simplificava l’experiència de l’usuari.
El Macintosh també proporcionava una caixa d’eines d’interfície d’usuari per als desenvolupadors d’aplicacions, i així permetia que totes les aplicacions tinguessin una aparença i sensació estàndard mitjançant l’ús de ginys d’interfície comuns, com ara botons, menús, tipografia, quadres de diàleg i finestres.
Amb el Macintosh, la corba d’aprenentatge per als usuaris es va aplanar i va permetre que la gent se sentís competent en molt poc temps. La informàtica, com la roba, ara era per a tothom.
Tot i que sempre dubto a fer servir els conceptes “natural” o “intuïtiu” quan parlo de mons fabricats a la pantalla –ningú neix sabent què és una finestra d’escriptori, un menú desplegable o un doble clic–, cal dir que el Macintosh va ser el primer ordinador personal a fer de l’experiència de l’usuari el motor de l’assoliment tècnic. Era realment fàcil de fer servir, especialment si el comparaves amb els ordinadors de línia d’ordres de l’època.
Mentre que els sistemes anteriors prioritzaven la capacitat tècnica, el Macintosh era destinat als usuaris no especialitzats –a la feina, a l’escola o a casa–, que podien experimentar una mena de facilitat d’ús que avui és el segell no solament de la major part dels productes d’Apple sinó també de tota la indústria d’electrònica de consum, dispositius intel·ligents i tota mena d’ordinadors.
Avui dia, rarament els productes de consum tenen èxit al mercat si solament són basats en la funcionalitat. Els consumidors ara esperen una bona experiència de l’usuari i estan disposats a pagar més per aconseguir-la. El Macintosh va començar aquesta obsessió i n’ha demostrat la centralitat.
I el més irònic de tot és que la tecnologia Macintosh que es commemora avui no va tractar realment de la tecnologia. En absolut. Sempre va girar entorn de les persones. I això és, i serà sempre, una inspiració per a aquells que volen fer l’avenç tecnològic següent. I una advertència per a aquells que descarten l’experiència de l’usuari i es pensen que és una qüestió secundària en la innovació tecnològica.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation
