13.09.2017 - 15:11
El bateria de Manel interpreta ‘blues’ per musicar la “volatilitat de l’amor”
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
El Teatre Lliure de Gràcia de Barcelona juga amb l’ambigüitat sexual i els excessos des d’aquest dijous fins al dimecres 4 d’octubre amb una versió de ‘Nit de reis (o el que vulguis)’ de William Shakespeare, estrenada al Grec Festival 2017 en el mateix teatre i que obrirà la temporada 2016/2017, ha explicat el director de l’obra, Pau Carrió, aquest dimecres en roda de premsa.
Carrió ha traduït, versionat i dirigit aquesta obra que interpreta La Kompanyia Lliure, formada per joves actors d’entre 20 i 30 anys triats per un jurat el 2016, i han incorporat el bateria del grup Manel, Arnau Vallvé, que interpreta diferents peces musicals.
“És l’última comèdia clàssica de Shakespeare, i a diferència d’unes altres, aquesta sí és rotundament una comèdia. Shakespeare ho porta tot fins al límit, fins al punt que fa que els mateixos actors diguin que l’autor els està fent fer aquestes coses”, ha dit Carrió.
COMÈDIA NOCTURNA
Prenent aquest esperit, l’han llegit com una comèdia nocturna, la qual cosa Carrió ha exemplificat: “És com les discoteques a les cinc de la matinada en què ja està tot el peix repartit. És nit de festa i d’excessos. Per això aquest nom estrany del ‘el que vulguis” –el que vulguis–, un afegit que ja constava en el títol original.
La joventut de la Kompanyia ha ajudat a aportar aquest ambient festiu: “La seva energia ha permès arribar a un ritme trepidant en què l’acció va passant d’un personatge a un altre, sense que el ritme baixi”, ha elogiat el director.
AMBIGÜITAT SEXUAL
La peça de Shakespeare tracta sobre dos bessons que naufraguen i creuen que l’altre ha mort, s’ambienta a la Nit de Reis –que Carrió ha dit que té un paral·lelisme amb la de Carnestoltes– i mostra com una noia es vesteix d’home per integrar-se a la cort d’un duc i totes les conseqüències d’aquest engany, incloent que una dona s’enamori d’una dona vestida d’home.
“L’ambigüitat amb què viuen les pulsions sexuals circula per tots arreu. No saps si s’atreuen perquè està vestida d’home. Tot el que succeeix fa que es despertin uns instints que potser tenien dormits”, ha dit l’autor, que amb l’obra ha volgut potenciar aquesta visió de l’ambigüitat sexual, i que creu que queda reflectida en la mateixa idea del ‘el que vulguis’ del títol.
Això queda potenciat amb el vestuari, que s’ha inspirat en el període d’entreguerres dels anys 20, “quan va començar a arribar l’ambigüitat sexual en el vestuari, i també perquè era un moment que la gent tenia un passat que volien oblidar”, encara que ha estat una simple inspiració i no han volgut traslladar l’acció a aquest moment històric.
MÚSICA D’ARNAU VALLVÉ
Carrió també ha descrit la posada en escena com la pròpia d’un club rock, encara que la música que interpreta Arnau Vallvé a l’escenari és més propera al blues.
Vallvé ha explicat que són cançons que ha adaptat ell mateix: “Són cançons compostes de nou sobre les originals. Algunes són més antigues, d’altres són més recents, però són sobretot cançons blues, a les quals se li afegeixen capes més modernes, com ‘loops’ o bases”.
“El blues és això, cantar sobre el desamor. Perquè és una comèdia sobre la volatilitat de l’amor que arriba des de la música. La mateixa obra comença dient: ‘Si la música és l’aliment de l’amor, dona’m fins que mori”, ha reflexionat el director.
