10.07.2017 - 15:25
VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
L’esborrany del llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) aposta per la promoció de la llengua i cultura valencianes i insta a “fugir d’una visió centralista en les informacions i altres continguts”, usant a més de manera preferencial la divisió comarcal per a contextualitzar les informacions. Inclou també una llarga sèrie de recomanacions per a evitar el llenguatge sexista o estereotipat, i remarca la imparcialitat dels treballadors i la llibertat enfront de possibles pressions externes.
El document, que passa ara a una fase de participació per a incloure suggeriments o aclariments fins al 18 de juliol, comença recordant que la nova radiotelevisió té encomanada la difusió d’informació “objectiva, veraç, accessible i imparcial, d’acord amb la pluralitat política, social, ideològica i territorial de la Comunitat”.
Per a aconseguir-ho, remarca que els mitjans públics i les empreses que els presten servicis hauran d’actuar “amb absoluta independència i transparència, sense que puguen rebre instruccions, directrius, contraprestacions o qualsevol classe d’indicació imperativa del Consell, grups polítics, econòmics, socials ni de cap altra institució o entitat”. La decisió sobre els fets que es difonen o no correspondrà únicament als professionals de la CVMC.
El llibre d’estil desgrana els principis a seguir pels treballadors, entre els quals destaca la imparcialitat, i també especifica les funcions del Consell de Redacció, del Consell d’Informatius i del Consell de la Ciutadania.
Destaca que la plantilla no podrà traure cap benefici personal de la informació aconseguida en l’exercici de la seua professió i tampoc podrà acceptar regals en metàl·lic o espècie, sense considerar-se com a tal llibres, DVD o entrada a esdeveniments culturals o esportius que faciliten el seu treball.
Pel que fa a la promoció de la llengua i la cultura valencianes, remarca que la CVMC ha de jugar un paper fonamental en la promoció de la indústria cultural valenciana, per al que haurà de subscriure convenis de col·laboració amb altres televisions autonòmiques, estatals i europees.
En el cas de la publicitat, ressalta també que ha de contribuir a la promoció del teixit productiu valencià i es procurarà difondre “especialment les empreses i els productes locals, i sobretot els que aporten innovació al model productiu valencià”. No es permetrà publicitat sexista o que incite a les addiccions.
Els espais publicitaris han de ser preferentment en valencià, assenyala el llibre, i per a facilitar-ho es posaran a la disposició dels anunciants servicis d’assessorament lingüístic.
Respecte al contingut, detalla que la radiotelevisió “ha de tindre una mirada pròpia sobre la realitat i, al mateix temps, ser una finestra oberta per a mostrar-nos al món”. Així, s’ha d’oferir un punt de vista valencià de la informació, prenent com a referència geogràfica la Comunitat i utilitzant de manera preferencial la distribució comarcal.
Precisa, per exemple, que el terme ‘valencià’ es referirà prioritàriament al conjunt del territori i, de manera secundària, a la província de València i la població, cas en el qual assenyala podria usar-se “els habitants de la ciutat de València” per a evitar confusió.
FORMES GENÈRIQUES CONTRA EL LLENGUATGE SEXISTA
El llibre d’estil dedica un apartat a realitzar recomanacions per a evitar el llenguatge sexista i insta a usar formes genèriques i substantius col·lectius sempre que siga possible, com a alumnat, electorat o funcionariat. Quan no existisquen, recomana recórrer a la perífrasi, posant com a exemple “el poble valencià” com a forma adequada, i no “els valencians”.
També demana evitar l’abús del gènere masculí com a genèric –planteja usar “la humanitat” en lloc de “l’home” i defèn la promoció de termes com a feminisme o lluita feminista.
Així mateix, assenyala que la perspectiva de gènere ha de tindre’s en compte en els continguts informatius i detalla, entre altres qüestions, la necessitat d’una presència equilibrada de comunicadors en pantalla, sense que les professionals siguen discriminades en funció dels cànons estètics dominants.
Planteja també la creació d’una comissió permanent d’experts en igualtat dins del Consell de Redacció i del Consell de la Ciutadania.
En el cas de la violència masclista, considera que cal tractar-la com a violació dels drets humans i recomana tractar-los des del respecte a les víctimes i mostrant el rebuig social. Assenyala que no s’utilitzaran expressions com “un cas més” o “un altre cas” per a “evitar l’efecte narcotitzant que resta rellevància als fets” i s’haurà d’evitar presentar les víctimes “com a responsables per no haver denunciat”.
INFORMACIÓ SOBRE MENORS I IMMIGRANTS
Així mateix, també repassa el tractament relatiu a la informació que afecte menors i immigrants, per a evitar el racisme i la xenofòbia. Així, considera com a expressions a evitar “indocumentats, il·legals, irregulars o sense papers”, proposant com a alternativa “immigrant” o “persona en situació irregular”.
En l’àmbit del pluralisme religiós, recorda l’aconfesionalitat de l’Estat i diu que “anirà acompanyat del respecte a la pluralitat religiosa de la societat, que serà transversal” en els continguts. Així, “totes les religions i creences requerixen el mateix tractament precís i rigorós”, assenyala el text.
La difusió d’esdeveniments i litúrgies de justificarà en funció del seu arrelament social i per formar part del patrimoni cultural i tradicional, i no per criteris de religió. Així mateix, la plantilla no podrà difondre les seues creences religioses i tampoc podrà exhibir símbols religiosos.
CRITERIS LINGÜÍSTICS
L’esborrany també inclou un apartat lingüístic que les seues diferents seccions –pronunciació, morfonsintaxis, lèxic, etc.– es basen en les recomanacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Així, la proposta de pronunciació seguix les recomanacions realitzades per l’organisme “en les seues diverses obres normatives, adaptades als mitjans audiovisuals públics valencians” i es diferencien entre les recomanables –aquelles pronunciacions “consolidades en el valencià estàndard, amb una àmplia extensió en tot el territori valencià i amb un prestigi social reconegut”, explica la proposta de llibre d’estil–; acceptables, la seua extensió geogràfica no és tan àmplia però continuen sent vàlides, i no recomanables, si el seu ús és reduït o amb connotacions poc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingüística.
Pel que fa al lèxic, contempla com a formes preferents les que el ‘Diccionari Normatiu Valencià’ de l’AVL presenta com a entrades principals i cita exemples com bes, clòtxina, bresquilla, escaló, acomiadar, estrela, faena, forqueta, hui, menut, paréixer, agafar, febra, afonar, galleta, llanda o xafar, entre d’altres.
Les formes acceptables seran aquelles paraules que el DNV considera secundàries “i esta acceptabilitat està condicionada a què es corresponguen amb solucions identificables per als valencians, com besada, musclo, préssec, escalfar, pessigolles, graó, estel, agarrar, despedir, mentida, tio, avui, enfonsar, etc”.
Finalment, la proposta assenyala que són no recomanables en registres formals paraules que porten la marca de col·loquial en el DNV, casos com aixina, agulletes, calentura, conseguir, cridar per ‘telefonar’, curro, làmpara, patejar, quarto ‘habitació’, rabo, robo, samarro, sampar, tamany, tonto, vago, xillar, xiste, etc.
