31.01.2019 - 20:39
|
Actualització: 01.02.2019 - 00:07
Una edició crítica i contextualitzada del ‘Llibre del Coc‘, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica, l’any 1520, escrit pel ‘mestre Robert‘, cuiner del rei Ferran I de Nàpols, completa la col·lecció de quatre receptaris històrics de cuina catalana.
Els altres tres receptaris publicats fins ara, per ordre cronològic, han estat el ‘Llibre del Sent Soví’, el ‘Llibre d’Aparellar de Menjar’ i el ‘Llibre de Totes Maneres de Potatges’.
La col·lecció, fruit de la col·laboració entre el restaurant ‘7 Portes’ de Barcelona, l’Obra Social ‘la Caixa’ i l’Editorial Barcino, té com a objectiu la divulgació de la història de la gastronomia catalana a partir de l’anàlisi i la publicació dels seus receptaris més significatius, tant en català antic com en català modern.
El ‘Llibre del Coc’, l’únic dels quatre volums amb autor conegut, culmina l’època gastronòmica medieval i entreveu l’etapa del renaixement, ha explicat avui en la presentació del volum Francesc Solé Parellada, propietari del ‘7 Portes’.
El llibre es va escriure en català a Nàpols i l’edició més antiga que es coneix és la del 1520, publicada per un impressor de Barcelona. Cinc anys més tard es va fer una traducció al castellà amb el nom de ‘Libro de lo guisados de Ruperto de Nola’, que és també el primer volum conegut de cuina escrit en castellà.
De l’anàlisi del llibre feta pel grup d’investigació creat per revisar els quatre receptaris, s’ha conclòs que de les 215 receptes del ‘Llibre del Coc’, 159 ja apareixien en els tres anteriors, i que únicament 56 són noves, la majoria d’inspiració francesa i italiana.
El ‘Llibre del Coc’ va tenir un èxit espectacular en l’època i es van arribar a imprimir 7 edicions en català i 10 en castellà ‘fet que suposa una quantitat de llibres extraordinària i un autèntic best seller al segle XVI’, ha ressaltat Antoni Riera, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Barcelona.
El llibre es considera com una frontissa entre la cuina medieval i la cuina del renaixement, ja que explica la preparació de plats de llarga tradició medieval encara molt vigents al costat d’adaptacions als nous gustos i procediments més refinats del renaixement.
Entre les receptes d’aquest llibre figuren les de ‘Capó armat’, ‘Pularda rostida amb salsa d’ametlles’, ‘Potatge de calamars i de sípies’, ‘Albergínies en cassola’, ‘Carbasses a la morisca’, ‘Arròs amb caldo de carn’ o les postres ‘Taronges de Xàtiva’.
El llibre identifica el mestre Robert com el cuiner del rei Ferran de Nàpols, i encara que en aquest regne hi va haver dos sobirans amb aquest nom, tot sembla indicar que es tractava de Ferran I, fill natural d’Alfons el Magnànim, que va regnar entre els anys 1458 i 1494.
Després de l’anàlisi i publicació d’aquests quatre volums de cuina medieval, els investigadors han conclòs que aquests receptaris mostren l’existència d’una cuina catalana de 200 anys d’història amb una base gastronòmicament homogènia que va evolucionant cap a una major sofisticació.
Amb la publicació del ‘Llibre del Coc’ s’ha tancat el període dels receptaris de l’època medieval i ara la col·lecció se centrarà a l’estudi dels que van sorgir entre el segle XVI i principis del XIX, molts d’ells vinculats a ordes religiosos.
