Els lletrats del congrés espanyol diuen ara que veuen inconstitucional la llei d’amnistia

Els lletrats del congrés espanyol van fer un informe favorable a la tramitació de la proposició de llei d’amnistia acordada pel PSOE i els partits independentistes. Perquè no hi veien pas una “inconstitucionalitat palmària” que obligués a refusar-ne l’admissió. Però ara que ja fa camí a les corts espanyoles, i quan ja es comencen a discutir les esmenes que hi han presentat els grups, els lletrats de la comissió de justícia del congrés presenten un nou informe en què adverteixen que l’actual proposició de llei pot ser inconstitucional i contrària al dret de la Unió Europea. Consideren que el congrés no té l’atribució per a aprovar una llei singular com una amnistia, sinó que hi hauria d’haver una reforma constitucional que la possibilités, i això requeriria una majoria qualificada tres cinquenes parts de la cambra, és a dir, que el PP hi hauria d’estar a favor.

Els lletrats que signen aquest informe, que ha avançat La Vanguardia i al qual ha tingut accés VilaWeb, són Piedad García-Escudero; Isabel Revuelta de Rojas i Fernando Castillo López. No comparteixen un dels arguments centrals de l’exposició de motius de la llei per a justificar-ne la constitucionalitat: que les lleis d’amnistia del 1976 i el 1977 són l’origen del pacte constitucional i que es pot deduir que l’amnistia és una figura jurídica permesa per la constitució perquè no hi és pas prohibida explícitament.

Els lletrats, en canvi, recorden que, d’una banda, la constitució desautoritza expressament els indults generals i, d’una altra, que durant el debat constituent ja es van rebutjar dues propostes d’esmena de la constitució perquè digués explícitament que les corts espanyoles tenien la capacitat de legislar sobre les amnisties. Conclouen: “La iniciativa […] suscita dubtes que pugui cabre en la constitució, de manera que s’hauria d’articular mitjançant el procediment de reforma constitucional.”

Però no és pas l’únic argument dels lletrats. També alerten de la indeterminació en la definició dels delictes que haurien de ser inclosos en l’amnistia i de l’àmbit temporal en què van ser suposadament comesos. Perquè troben que no correspon amb el caràcter excepcional d’una extinció de responsabilitat i “pot afectar el principi constitucional de seguretat jurídica i dificultar l’aplicació unívoca de la llei”.

Per una altra banda, el text conclou que la llei pot ser incompatible amb el dret de la Unió, perquè inclou el delicte de malversació, i això “pot comprometre l’harmonització i l’efectivitat de les normes reguladores dels delictes d’aquesta mena, perseguits pel dret de la Unió Europea.” També ho diu en relació amb la inclusió de les causes sobre terrorisme en què no hi hagi sentència ferma, perquè consideren que pot contravenir la directiva europea sobre aquesta matèria. I encara més: també veuen contrari a la normativa comunitària l’article de la proposició de llei que preveu que restin sense efecte les ordres europees de detenció en el moment que entri en vigor l’amnistia. Això, diuen, “podria incidir en l’àmbit del dret de la UE, especialment quan la privació dels efectes a l’ordre de detenció europea afecti els delictes de terrorisme i de malversació, de regulació harmonitzada pel dret de la UE”.