El lletrat major del parlament diu que la impugnació contra Puigdemont no té recorregut jurídic

El lletrat major del parlament, Antoni Bayona, ha dit que la decisió del govern espanyol d’impugnar la candidatura de Carles Puigdemont a president de la Generalitat no tenia ‘cap recorregut’, atès que és una mesura preventiva contra algú que no està inhabilitat per exercir aquest càrrec. Bayona ho ha dit en un seminari del Parlament Basc, en el qual ha ofert una conferència titulada ‘La reforma dels reglaments parlamentaris i la protecció dels drets de les minories’.

Bayona ha recordat que el Consell d’Estat espanyol ‘no ha donat el seu suport’ a la decisió del gabinet de Mariano Rajoy, encara que ha reconegut que no ha pogut llegir el dictamen d’aquest organisme consultiu. Ha assegurat que, si es confirma que la mesura per la qual opta l’executiu espanyol és la d’impugnar la proposta de Puigdemont com a candidat a president del Govern català, aquesta via no tindrà ‘cap recorregut jurídic’. Segons Bayona, Puigdemont ‘no està inhabilitat, en principi, per al càrrec’ de president de la Generalitat.

Per aquest motiu, ha explicat que ‘teòricament podria anar’ el dimarts a la sessió d’investidura, ja que encara que tornés a Espanya i s’executés l’ordre de detenció, es podria donar el cas que el jutge li permetés acudir al ple d’investidura. També ha dit que, en el cas que es pretengui seguir endavant amb la investidura de Puigdemont a través d’una fórmula alternativa a la seva presència física al ple, sí existiria ‘més força constitucional’ per a recórrer la investidura per la vulneració del reglament del Parlament (que segons interpreten els lletrats de la Cambra exigeix la presència física del candidat) o per la vulneració dels drets dels parlamentaris a mantenir un debat amb el candidat.

Bayona també s’ha referit a la situació que podria produir-se en el cas que el Tribunal Constitucional espanyol decretés la suspensió de la investidura, una mesura que afectaria als terminis del procés per a la designació del nou president del Govern de Catalunya. Per aquest motiu, ha afirmat que ‘el sentit comú’ apuntaria al fet que el Tribunal Constitucional espanyol hauria de dictar una resolució definitiva sobre la investidura ‘en 24 o 48 hores’.

Crític amb el Tribunal Constitucional espanyol
El lletrat major de la cambra catalana ha reivindicat els reglaments parlamentaris com a ‘expressió bàsica de l’autonomia parlamentària’, i ha defensat la necessitat de mantenir les ‘garanties d’independència de les assemblees legislatives enfront dels poders executiu i judicial’. En la seva conferència, també ha al·ludit al Tribunal Constitucional espanyol, que en els últims anys ha anul·lat algunes de les principals resolucions aprovades pel Parlament en el marc del procés sobiranista, inclosa la pròpia declaració d’independència del passat 27 d’octubre, i que haurà de pronunciar-se sobre la impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat.

‘El que ha passat a Catalunya ha suposat que el Tribunal Constitucional espanyol hagi canviat fins i tot els enfocaments doctrinals en la línia d’una ingerència més gran’, ha manifestat. El lletrat major també ha recordat que el TC s’ha pronunciat contra els procediments emprats pel Parlament per a l’elaboració d’algunes lleis ‘que havien de ser el vaixell almirall del procés polític cap a la independència’.