10.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.12.2024 - 11:15
Carl von Clausewitz (1780–1831) va ser un militar prussià, teòric de la guerra, un dels pensadors més influents sobre estratègia, siga militar o política. És conegut pel seu llibre De la guerra, una obra imprescindible que analitza el conflicte armat amb múltiples perspectives: política, filosòfica, psicològica i pràctica.
Les idees de Clausewitz han estat estudiades i debatudes per militars, polítics i acadèmics de fa dos segles. I els seus conceptes tan encertats s’apliquen no tan sols a la guerra convencional, sinó també a àmbits com ara les relacions internacionals, els negocis o la presa de qualsevol decisió estratègica.
És en aquell llibre, publicat pòstumament, que Clausewitz evoca en un moment determinat allò que anomena moralische Kräfte –la força moral, per oposició a la força física.
Ell sosté que les victòries militars (i ho podem extrapolar perfectament a les victòries polítiques) no tan sols derroten físicament l’oponent, sinó que també li minen durant molt de temps la voluntat de resistir, la capacitat d’enfrontar-s’hi. I això origina un efecte psicològic que pot arribar a tenir més impacte que les pèrdues materials o de vides humanes.
Per a Clausewitz, la guerra és un acte de força destinat a doblegar l’enemic i les victòries passades creen un llegat d’intimidació que influeix en les accions futures dels rivals.
I ahir, a les Illes, vam tenir un exemple evidentíssim de la validesa de les seues teories, quan la presidenta balear Marga Prohens va fer un gir de 180 graus en relació amb la llengua catalana, a més de frenar la derogació de la llei de memòria històrica.
En el canvi de línia sobtat del govern balear és evident que hi influeix la tensió amb el seu soci d’investidura. L’extrema dreta és un pes feixuc per al PP, com van explicar a la presidenta batlles i representants de totes les illes en una reunió precipitada, diumenge. Això hi influeix, però encara hi influeix més el fet que la llengua a les Illes és intocable. Siga per convicció o siga per aquest argument utilitari que Clausewitz va descriure perfectament en el seu llibre: pel llegat d’intimidació.
Perquè a les Illes tothom és conscient de què li va passar al president Bauzá, arran de l’extraordinària reacció social contra els seus atacs al català. Les samarretes verdes van tombar el seu govern i van originar una crisi de confiança social en el PP que encara dura. Prohens, simplement, no vol acabar com Bauzá i, per tant, refredant la política agressiva que havia dut fins ara, opta per la prudència, aprofitant les circumstàncies del moment.
I aquest exemple, tan positiu, crec que ens hauria de fer reflexionar a tots: les victòries persisteixen i creixen amb el temps. Cada vegada que demostrem de què som capaços com a país, com a societat, això deixa un pòsit polític, que va formant aquest “llegat d’intimidació” que els enemics senten en la pròpia pell. I que els atemoreix, per més que facen mans i mànegues per dissimular-ho en públic.
Les samarretes verdes seran sempre una garantia, que en tot cas cal renovar i actualitzar, però que ja no cal inventar. Com ho és el fang a la cara del Borbó a Paiporta –per més espectacles catedralicis que es vulguen fer per emmascarar-lo. Com ho són, molt especialment, les urnes del Primer d’Octubre. Els seus esforços aniran sempre en la línia de mirar de convèncer-nos que aquestes fites històriques són passat i prou, records i poca cosa més. Inservibles. Però això no és veritat i per a fer-ho avinent de tant en tant passa alguna cosa, hi ha un fet com el d’ahir a Palma, que ens ho recorda i ens en fa conscients.
PS1. Els kurds de Síria estan preocupats amb raó per l’ascendent de Turquia entre els rebels islamistes que han aconseguit d’enderrocar el règim dels al-Assad. Turquia no té cap més obsessió que liquidar els kurds i evitar que es consolide l’autogovern kurd a Síria, després de la consolidació de l’autogovern kurd a l’Irac. Amina Hussein n’ha parlat en aquesta entrevista exclusiva que us oferim avui a Evin Siewd, copresidenta de l’autonomia kurda de Síria: “Turquia aprofita el buit a Síria per intensificar els atacs contra els kurds”.
PS2. Joan Isaac acaba de publicar un doble CD que recull el concert que va fer al Palau de la Música Catalana amb motiu dels seus cinquanta anys fent cançons. Andreu Barnils l’ha entrevistat i han parlat no solament de música, sinó de moltes altres coses: “Deixar de cantar és de covards“.
PS3. VilaWeb us ofereix avui un especial de llibres publicats per editorials valencianes que han estat víctimes de la gota freda, i els enllaços per a poder-los comprar. Totes les llibreries i totes les editorials del país són importants, però crec que tothom pot entendre la necessitat especial, enguany, d’ajudar aquest grup concret. Compreu, si podeu.
