El llegat d’Assange que ensenya les vergonyes de Javier Zaragoza i Conde-Pumpido

El Tribunal Suprem del Regne Unit té a les mans la decisió sobre una possible extradició del fundador de WikiLeaks, Julian Assange. Entre el gran nombre de revelacions de Wikileaks n’hi va haver unes, publicades el 2010, que il·lustraven unes pràctiques corruptes dins l’alta judicatura espanyola que van acabar empastifant dos dels noms que, encara avui, ocupen unes de les posicions més rellevants: el fiscal general de l’estat d’aleshores, Cándido Conde-Pumpido, i Javier Zaragoza, que en aquell moment era fiscal en cap de l’Audiència espanyola. Els cables diplomàtics amb informació confidencial que es van esbombar revelaven que entre el 2007 i el 2009 tant l’un com l’altre s’havien reunit unes quantes vegades amb responsables de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid que els pressionaven, a ells i a més fiscals i polítics, perquè aturessin les investigacions que hi havia obertes a l’estat espanyol pels vols de la CIA de trasllat il·legal de presoners; contra militars nord-americans acusats de l’assassinat del càmera de televisió José Couso a Bagdad el 2003; i contra responsables de Guantánamo per tortures.

Malgrat les evidències, i les peticions de dimissió i d’investigació dels fets, cap d’ells no ha assumit cap responsabilitat, ni ha dimitit, ans al contrari: Zaragoza és fiscal del Tribunal Suprem i Conde-Pumpido és l’actual president del Tribunal Constitucional.

Aquella informació fou publicada en primera instància per diaris com El País el 30 de novembre de 2010 i es va incloure al portal Wikileaks, on encara es pot consultar. Aquells documents secrets palesaven la preocupació de les autoritats nord-americanes pels tres processos judicials en marxa, el dels segrestos i el trasllat de presoners en vols de la CIA que van fer escala a l’estat espanyol, el de les tortures a Guantánamo i el de l’assassinat de Couso. Aquests fiscals van col·laborar amb l’ambaixada mantenint-la informada en tot moment de l’estat del procediment i, després, intercedint perquè no prosperés.

Així consta en la documentació, segons la qual Javier Zaragoza va informar el 14 de maig de 2007 que s’havia oposat al processament de tres militars nord-americans acusats de la mort de Couso que havia dictat uns dies abans el jutge Santiago Pedraz. És més, Zaragoza es va reunir al seu despatx un mes abans amb dos alts càrrecs de l’ambaixada dels EUA per parlar-los de la causa sobre les tortures a Guantánamo, tal com consta en aquest cable diplomàtic. Els fiscals explicaven que tenien pensat d’entrebancar aquestes actuacions judicials. Zaragoza va trucar a l’ambaixada per dir que faria tant com pogués perquè el cas de Guantánamo acabés en mans del jutge Ismael Moreno, en compte de Baltasar Garzón, perquè hi hauria més probabilitat que acabés en no res. I deia que si l’acabava assumint Garzón, ell mateix s’hi oposaria. I, de fet, fou així, perquè uns dies més tard, quan Garzón va obrir una investigació sobre les tortures a Guantánamo, es va fer córrer en alguns diaris que a l’Audiència espanyola hi havia crítiques a la conveniència que aquest jutge portés la investigació.

Els fiscals també van maniobrar per entorpir la investigació sobre els autors de l’assassinat de José Couso. Un informe confidencial de l’ambaixada amb data del 26 de gener de 2007 informava que l’ambaixador Eduardo Aguirre i un altre càrrec diplomàtic es van entrevistar amb Conde-Pumpido el dia abans “per examinar les preocupacions del govern dels EUA sobre la deriva del cas Couso i per esbrinar com pensava reaccionar el govern espanyol a les novetats judicials de la causa.” La resposta del fiscal general de l’estat fou que, si bé el govern espanyol no podia fer-hi res, els fiscals es “continuarien oposant” a les ordres de detenció contra els tres militars dels EUA investigats. I uns mesos més tard, Conde-Pumpido va expressar a l’ambaixador el desig que el cas Couso quedés arxivat i el va voler tranquil·litzar dient-li que no pensava pas que el cas dels vols de la CIA arribés enlloc. I així fou.