25.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.06.2023 - 21:58
Després dels resultats electorals i com que vol encapçalar l’oposició fins que es presenti de cap de llista del PSIB per a les eleccions espanyoles del juliol, Francina Armengol va presidir dilluns el seu darrer consell de govern. Mae de la Concha (Podem) és ara la nova presidenta en funcions, fins que, presumiblement, Marga Prohens (PP) sigui investida, si obté el suport –una abstenció basta– de Vox. Però quin és el llegat que deixa Armengol a Prohens i, sobretot, quines diferències hi ha entre el llegat que José Ramón Bauzá va deixar a Armengol? Repassem diversos punts clau de les dues legislatures de Pactes de Progrés, de les lleis aprovades fins als desafiaments que han restat per assolir, passant pels números que Armengol deixa de presidenta.
Pau social i retorn de drets anul·lats pel PP
Si hi ha un element que diferenciï els governs de Bauzá amb els de la socialista ha estat, sens dubte, el de la pau social. Ho apuntava Armengol mateixa el dia del seu comiat al Consolat de Mar, davant la premsa: “Si miram el 2015, començàrem a governar en un moment de crispació social i dificultats entre la població. Però ens n’anam amb una pau social establerta, malgrat tot el que hem viscut. Hi ha hagut capacitat de diàleg i entesa. El diàleg social ha estat l’eix de la nostra manera de governar.” Una crispació arran de les imposicions de Bauzá respecte de la llengua i la llibertat d’expressió. Per això, una de les primeres coses que va fer el govern va ser eliminar la llei de símbols, que prohibia, per exemple, la senyera en equipaments públics. La celebració no va esperar i alguns polítics del pacte van celebrar-ho ballant la conga fora del parlament, una de les imatges més icòniques de la primera legislatura.
Després de retornar al diàleg amb la comunitat educativa, la missió següent era retornar un seguit de drets que el PP havia anul·lat fins el 2015. Per exemple, que la salut tornés a ser universal i arribés a tota la població immigrada, retornar la targeta sanitària a més de 15.759 ciutadans i lluitar per evitar desgràcies com ara la mort d’Alpha Pam, el senegalès a qui van negar l’atenció en un centre de salut. A més, la targeta sanitària tornava a ser de franc –Bauzá va instaurar que s’hagués de pagar una taxa per obtenir-la i renovar-la– i es va eliminar el copagament farmacèutic.
De fet, la gestió sanitària d’Armengol ha dut algunes millores. Ella diu, i hi inclou l’etapa de pandèmia, que la salut ha estat allò que ha marcat totes les decisions. Cinc mil sanitaris més que no pas el 2015 –4.000 d’estabilitzats– i un pressupost d’un 69% més que no fa vuit anys. Ara, el de les llistes d’espera és un inconvenient que no s’ha arribat a solucionar del tot. I a l’horitzó, desenvolupar el pla de cronicitat, una de les problemàtiques que més s’estendran entre la població de les Illes els anys vinents. Per una altra banda, un dels avenços en matèria social de què s’ha vantat més l’executiu d’Armengol ha estat el de ser el primer territori en comptar amb una renda social garantida, que el 2023 ha arribat a més de 8.000 beneficiaris.
Protecció del territori
L’aprovació al Consell de Mallorca del desdoblament de la carretera entre Llucmajor i Campos és una de les decisions que, tot i no ser pròpiament de l’executiu de les Illes, va moure més gent a protestar i ha pogut pesar més tant al PSIB com a Més. Malgrat això, s’han fet alguns avenços en matèria de medi i protecció del territori aquests darrers vuit anys.
La llei de residus era una declaració d’intencions de l’esquerra en aquest sentit. La prohibició de plàstics d’un sol ús o de la importació dels residus cap a les Illes es feren una realitat aprovant-la. Les Illes també han augmentat d’un 53% el territori protegit amb l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera o la declaració del Trenc com a parc natural. La limitació d’entrada de vehicles a Formentera també ha estat un dels exemples d’enteniment entre institucions locals, i ara fa poc, i després de molta polèmica i amenaces de dimissions, també es va arribar a aprovar una llei important per a Menorca: la de reserva de la biosfera.
La llei de canvi climàtic i transició energètica ha estat una de les altres mesures més aplaudides per part de l’esquerra als governs del pacte. L’horitzó que fixa la llei és tenir unes Illes lliures de combustibles fòssils i el 100% d’energies renovables el 2050. Per al 2030, les previsions són de disposar d’un 35% de renovables. Per això ja s’han tancat dos cicles de la central tèrmica del Murterar i els dos restants es tancaran el 2025. I si bé Europa va aprovar de prohibir nous vehicles de dièsel o de combustió el 2035, les Illes s’hi van avançar amb l’aprovació de la llei. Fins i tot, prohibint els nous dièsel a partir del 2025.
El turisme: desafiament no assolit
Que la lluita contra la massificació turística és un desafiament que no s’ha assolit aquests darrers anys és força evident. Ho corroboren les dades d’arribades de turistes, que cada any se superen, i ho corrobora que quan es va obrir el turisme després de la covid al juliol ja es van recuperar dos de cada tres visitants dels que arribaren el 2019. De fet, la prova pilot que es va fer a les Illes amb aquesta reobertura va ser prou polèmica. Les imatges dels turistes que arribaven essent aplaudits eren una mostra més del monocultiu turístic de les Illes i el desafiament, tampoc assumit, de diversificar l’economia, malgrat que s’hagi fet feina en aquest sentit.
Armengol no s’ha amagat mai tampoc de reconèixer que les Illes “depenen molt del model turístic”, però també ho ha aprofitat per demostrar els canvis aplicats respecte de les polítiques del PP. Per exemple, amb l’aprovació d’una llei de turisme que preveu el decreixement de places, en contra d’una que preveia de créixer més –els objectius del PP quan governi és tornar cap aquest model– o la limitació de creuers al port de Palma. A més, el sector ha millorat en condicions laborals, com ara amb l’estudi de càrrega fet per a les cambreres de pis i les obligacions, per exemple, que tots els hotels han de tenir llits elevables –mesura titllada de “la ximpleria més gran d’aquests darrers anys” per Prohens– o també la millora de les condicions laborals dels treballadors de l’hostaleria, amb la signatura del conveni entre empresaris i sindicats.
Un altre dels canvis més sonats, més enllà de la llei contra el turisme d’excessos, ha estat la implantació de l’impost del turisme sostenible (ITS). La recuperació d’una ecotaxa de què ni el PP ni els hotelers no volien ni sentir a parlar i que, ara, tenen com a bona. Si bé és cert que hi ha hagut crítiques per part de moviments socials, com ara el GOB, perquè el govern sempre ha tengut la majoria en la comissió de turisme sostenible per a aprovar els projectes que ha volgut subvencionar amb els diners recaptats per l’ITS.
La pandèmia
Els grans avenços del govern es van dur a terme, sobretot, durant la primera legislatura, perquè la segona va venir marcada tant per la pandèmia com per les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna. Però va ser en aquells anys, entre el 2015 i el 2019, que es varen desenvolupar unes altres normes que, difícilment, haurien tirat endavant amb un govern de dretes al capdavant, malgrat que el PP fins i tot hi va donar suport. Parlam de la llei LGTBI, la llei d’igualtat, la llei de fosses o la llei de memòria democràtica, que han permès l’agilització de les operacions de reassignació de sexe o recuperar dues-centes vint víctimes de la repressió franquista i poder tancar ferides, entre més qüestions.
I amb la pandèmia, les Illes van saber sortir fortes d’una crisi social i sanitària sense precedents en l’era actual. La dependència del turisme va fer que l’activitat econòmica principal es paralitzés de cop, un fet que podia haver causat un gran efecte dominó en l’economia de les Illes. Més enllà de la gestió sanitària i del bon ritme de vaccinació, al Consolat de Mar una de les premisses era poder sortir de la pandèmia amb la màxima normalitat possible. Per això es va poder aprovar un decret llei que va permetre l’arribada de 855 milions en ajudes directes per a empreses i autònoms i el govern va engegar una Conselleria de Fons Europeus per poder aconseguir i gestionar els 1.162 milions d’euros que han d’arribar d’Europa, i s’ha convertit en el territori, tenint en compte la seva mida, que més fons tindrà.
Però perquè tot això fos una realitat s’havia d’actuar amb un front comú. I així es va aconseguir amb el pacte de reactivació econòmica, que incloïa empresaris, sindicats i tots els partits polítics, excepte el PP i Vox. Això sí, la gestió de la pandèmia va ser embrutada per l’episodi del Hat Bar, quan Armengol va ser vista als seus voltants després d’un sopar amb més càrrecs del govern i quan ja era l’hora de confinament nocturn. Va haver de demanar disculpes públicament i la tensió al Consolat va ser molt gran durant les hores següents.
El REB, un pèl tard, i la problemàtica de l’habitatge, encallada
El de la millora del sistema de finançament ha estat un dels assumptes pendents d’Armengol, tenint en compte que d’ençà del 2018 ha tengut un govern dels mateixos colors a l’estat espanyol. Això li han retret molt, a més de la lentitud per a aconseguir un nou Règim Especial per a les Illes Balears. Si bé s’ha aconseguit blindar el 75% de descompte als residents per als viatges a la península i interilles, la part fiscal no s’ha començat a desenvolupar fins enguany.
I com a desafiaments principals, hi ha més assumptes pendents. Més enllà del fracàs d’engegar l’oficina anticorrupció –que el PP vol eliminar–, la qüestió de l’habitatge no s’ha pogut solucionar. Si bé s’han posat en execució 1.299 pisos de protecció oficial, s’han millorat les ajudes a lloguer i les Illes han comptat amb la seva primera llei d’habitatge, els preus no han parat de pujar i els partits de l’esquerra mateixos han criticat que no s’ha tengut prou “valentia” a l’hora de desenvolupar polítiques més contundents en aquesta matèria.
Crisis com ara la de destitucions i dimissions de consellers, com ara la del vice-president Gabriel Barceló pel seu viatge a Punta Cana, i l’abandonament de l’executiu per part de Més per Menorca en la primera legislatura han estat més episodis sonats i amb què el govern ha hagut de fer giragonses per tirar endavant. Les últimes crisis més vives que hi ha hagut, i que potser han costat alguns vots, han estat en relació amb el català.
La primera intenció de no fer del català un requisit en el procés d’estabilització dels sanitaris o la intenció d’incloure el castellà de llengua vehicular als centres de les Illes van fer que Més respongués de manera contundent i també considerés dimissions, cosa que va obligar el PSIB a rectificar. Són algunes taques importants en un expedient, el d’Armengol, que deixa un llegat difícil de superar per part d’una dreta que, o bé governarà en minoria, o bé haurà de pactar amb l’extrema dreta de Vox, tal com ja ha fet per constituir la mesa del parlament.
