El lingüista Jon Landaburu rebrà el XXVII Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística

ACN Barcelona.-El jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar aquesta distinció per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu és un important lingüista que s’ha destacat per la defensa i la protecció de les llengües natives de l’Amèrica Llatina i pel seu treball en l’educació bilingüe en aquests contextos. Ha estat professor de les universitats de París i de Los Andes (Bogotà). El premi, dotat amb 6.000 euros, es convoca anualment i de forma conjunta per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Aquest reconeixement té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic català, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. Les bases del premi estableixen que almenys un cop cada quatre anys el guardó s’ha d’atorgar en aquesta modalitat de reconeixement a la promoció de la diversitat lingüística.Enguany, el jurat ha estat format per Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; i Vicenç Villatoro, Joaquim Torres, Manuel Pérez-Saldanya i Teresa Cabré per part de la Fundació Ramon Llull. En les darreres edicions els guardonats han estat Kathryn Woolard (2016), Philip D. Rasico (2015), Juan Carlos Moreno Cabrera (2014), Max Wheeler (2013), Georg Kremnitz (2012), Malika Ahmed (2010), Denise Boyer (2009), Michael van Walt van Praag (2008), Alan Yates (2007), Tilbert Stegmann (2006), Paul Preston (2005) i Giuspeppe Tavani (2004).Jon Landaburu va néixer a París l’any 1943, fill d’exiliats republicans. El seu pare va ser vicepresident del govern basc a l’exili. Té la doble nacionalitat francesa i colombiana i la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a cavall d’ambdós països. És doctor en Lletres i Ciències Humanes per la Universitat de la Sorbona (1976), ha exercit la docència a la Universitat de París i a la Universitat dels Andes (Bogotà), i ha impartit matèries diverses sobre lingüística, antropologia i gramàtica del basc i sobretot de les llengües ameríndies. És director emèrit al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França pel que fa a les llengües ameríndies. És també “euskaltzain ohorezko” (membre honorari) de l’Euskaltzaindia.