El límit… de divendres

En qualsevol cas, de moment estem sols. Ningú es farà avant mentre no fem el pas definitiu. Ara bé; la situació d’Espanya cada dia que passa és més delicada. Al capdavall, no deixa de ser un país sense cap garantia democràtica a una Europa que veu com, a partir de les seues polítiques en contra de la població els ha rebrotat l’extrema dreta. Pot ser no facen res; però si no ho fan, ja tindran el feixisme als parlaments de massa països: Alemanya, França, Austria, Espanya?,… I Europa sense drets humans ni estat de benestar és molt poc atractiva. I l’economia espanyola no resistirà gaire més. Esperarem a demà. Però sense afluixar. Això es fa llarg.

Gairebé sempre estic d’acord amb el director. Hui, no. Tusk no hi té res a veure i el PDe molt. TOTHOM sabia que Cuixart i Sanchez dormirien a presó. NINGU esperava cap gest de la UE. TOTS volen cremar el moviment popular. TOTES sabrem resistir i ensorrar TOTS els que fan befa dels avis i joves que l’U d’octubre van defensar la dignitat d’una terra que sempre ha estat LLIURE. Si tinc cap més oportunitat de votar pel que em resta de vida serà per la CUP. Ai, no, que tornarem a ser il.legals. Tampoc passa res, portem 300 anys al coll.

Sr. Partal. M’agradaria compartir el vostre optimisme, però l’únic camí som nosaltres.

Només tenim la pressió popular, la capacitat de mobilització i allò que realment li importa en aquesta Europa incapaç d’ajudar els refugiats, condemnar a Turquia i redreçar estats neofeixistes com Hongria i Polònia: la força d’incidir en l’estabilitat econòmica, ergo els diners.

No serà fins que vegin que la mobilització popular li causa problemes a l’estat espanyol, que es tradueixen en tensions en el deute, prima de risc, possible rescat, caiguda de l’euro, etc que faran alguna cosa. Dit això, si ens en sortim, sobre tot si no fan res i i és per pressió popular, haurem de plantejar-nos clarament què fem en aquesta Europa que no representa els valors de la nostra república.

Ja es veu que, tot plegat, serà un camí llarg i de resistència. Una mena de Vietnam pacífic català, amb obstruccions i desobediència massives. Esperem tenir la força i la fermesa de fer-ho perquè ens hi juguem la llibertat.

I una darrera consideració: la darrera vegada que Europa va ignorar allò que passava a Catalunya, els anys 1936-1939, quan els demòcrates anglesos i francesos miraven cap a un altre costat, el feixisme va acabar menjant-se Europa i causant milions de morts.

La UE hauria d’haver estat un hereu de les terribles conseqüències d’allò i assegurar-se que mai, mai més tornés a passar.

Si ara renuncia al seu paper històric, cosa que- de moment- ja està fent, no crec que trigui gaire temps més a veure un altre cop el feixisme a les seves portes. Dades preocupants com els partits d’aquest tall a Alemanya, Àustria, Holanda, Grècia, Polònia… i el mateix PP-C’s espanyol (que no deixen de ser-ho, amb la connivència vergonyant del PSOE, val a dir-ho) ens mostren que les coses van per aquest camí.

Bon dia.

Doncs jo, l’únic que he vist fins ara és la poca ascendència que té la UE sobre Mariano Rajoy i en veure’s impotent, i abans de mostrar la seva fablesa, s’estima més fer el manyoc de “problema intern” i abans de mostrar la seva inoperància, la de la UE, prefereix tancar files amb en Rajoy i, segons ells, “confiem en que el President Rajoy sabrà resoldre aquest problema”. També cal considerar el tema del deute i tenem la fallida d’Espanya i la pròpia.

Si, cal esperar dijous o divendres… o in secula seculorum.

Si la UE “confia en què el Rajoy sabrà resoldre un problema”, és que no el coneixen gens, que s’estan burlant de nosaltres o que no poden fer res més. En el que confien és en què el Rajoy serà prou bèstia per a continuar robant a costa del que sigui a Catalunya, perquè el seu únic objectiu és recuperar -encara que hagi de ser parcialment- l’immens préstec que li han fet els molt il·lusos. Per això, el dijous tampoc passarà res de nou a la UE, i continuaran dient que és un problema intern fins que declarem la independència. Quan ho fem, sabran segur que no cobraran d’Espanya simplement perquè ara ja està en fallida, i llavors no els quedarà cap més remei que reconèixer tot el que vulguem per a almenys poder cobrar alguna cosa.
Ara ja no se’n refien en absolut d’Espanya perquè han estat incomplint tots els seus mandats, però no tenen més remei que fer el numeret de què estan al seu costat, perquè és Espanya qui n’és soci. Quan vegin clar que els diners que figura que té Espanya són els nostres, se’ls acabarà la paciència i no els quedarà més remei que intervenir Espanya com van fer amb Grècia i mirar de cobrar de Catalunya alguna cosa.
Per tant, em sembla clar que l’únic camí que tenim és el nostre. Fins que no declarem i demostrem la nostra independència, res no canviarà excepte pot ser que al Rajoy li cantin les quaranta perquè n’estan tips de tanta inoperància, però en tot cas ens és igual, perquè amb la ràdio i TV que tenim, segur que ens arribarà tan dissolt que passarà com sempre com un gran èxit del Rajoy.

També penso que tot ho mouen els diners. També una altre cosa que ara no ve al cas…
Hem de marxar i per això l’Agencia Tributària ha de ser de les coses primeres a funcionar. Automaticament es posarà en marxa tot el tema de reconeixements, pactes, empreses i tutti quanti.
Del deute espanyol? Doncs ja ho veurem, si contibueixen i s’ajonollen i alliberen i retiren dels jutjats tot el que hi han portat i , i, i, ja en parlarem.

Mentre tant, a tallar la Diagonal, l’autopista i tot el que sigui necessàri. Això si, pa-ci-fi-ca-ment…
M’estic mirant al mirall i no em veig cap diferència entre un eslové, un noruec, un txec. Rés, em veig igual, un nas, dos orelles, paciència, resistència i molta mala llet guardada per canviar-la d’aqui un temps curt, amb un somriure i un viatge a l’estranger. Mira, a Córdova a saludar Aberroes..

Hem… Tusk? Europa?… Bèlgica, Suïssa, Finlàndia, HRW, de Zayas, País basc…, la lluna en un cove…? No. No way!
Que surti aviat algun dels nostres dirigents a explicar què els passa de debò. Que diguin que no controlem el territori, ni la hisenda ni els grans empresaris ni la premsa ni el suport estranger, ni les pròpies pors, ni res substancial…, i que, a l’hora de la veritat, potser no tenen valor de complir el mandat de la gent; de dir que la independència ens exigirà més sang, suor i llàgrimes.
Després d’haver permés als Jordis i al major Trapero d’anar altra volta a la gola del llop, em sembla que aquí no tenim cap Churchill al capdavant per entomar el repte de la Indy.
Com a mínim, que s’expliquin amb pèls i detalls i, si cal, demanin perdó a la gent que hi creu de cor, en tot això.
Noto tanta sentor de socarrim que no puc evitar d’expressar-ho com puc – per molt que se’m tiraran a sobre per derrotista i qui sap si per traïdor. Tant me fa!

És possible que depenent del dia de l’aplicació de l’article 155 pot ser d’una mena o d’una altra. Això vol dir que el govern de Rajoy sap que cal comptar amb Europa de cara al que pugui fer, no fos cas que trobés unes crítiques tan fortes que preferís fer una aplicació low que no pas high.
De tota manera, faci el que faci el govern espanyol, el que és rellevant és el que farà el govern català. Si tot el grup de Junts pel Sí i la Cup estan d’acord a ferla proclamació molt aviat, la pregunta que sorgeix és per què no es fa ara mateix i així quan vingui el 155 ja ens trobi treballant per la nova república. És possible que hi hagi contactes secrets entre diversos estats europeus i Catalunya que facin convenient ajornar-ho una mica més? Això ha ha de saber el govern però trobo que les últimes detencions haurien de provocar la declaració i no esperar que l’estat segueixi atacant Catalunya sense que aquesta pugui defensar-se.Si no ho fa, de cara a Europa seguirà essent un problema intern, en canvi, en el moment que es proclami independent, deixa de ser un problema intern per esdevenir un problema de la UE.
Suposo que en els dies vinents, tot plegat s’aclarirà i veurem com acaba i quines estratègies i tàctiques faran servir els dos governs enfrontats però amb tot, penso que encara cal confiar en el govern català i creure que està seguint el camí correcte com ja ha fet abans. A hores d’ara, no hi ha d’haver cap motiu de desconfiança.

Tot i estar ben convençut que el procés només té el futur que dibuixes, Vicent, signo per que els tempos siguin els que apuntes.

La lectura de la història que coneixem té uns terminis força més llargs i, dissortadament, a més, uns episodis de guerra oberta, sempre que un poble ha exercit el seu dret d’autodeterminació.

A part del benefici directe que ens significarà aquest reconeixement internacional, l’aportació a tot el món que suposarà demostrar que l’exercici d’un dret fonamental i universal es pot exercir en forma pacífica i reeixir, dóna un plus d’autoestima que no té preu.

Els processos d’autodeterminació dels pobles convençuts, malgrat totes les travetes, han reeixit.

Estic (estem) disposat(s) per tot el que pot venir malgrat sé que em pot superar.

Però si ens ho podem estolviar, com deia inicialment, signo i em deleixo per que sigui com apuntes Vicent.

Com també indiques, he de recordar que tot això requereix d’un desllorigador imprescindible:

proclamar la DI.

Anem a veure Vicent de nou:
T’has passat anys i panys explicant i ensenyant-nos com les noves nacions “desobeïen” als poderosos EUA, a l’URSS, a l’imperi britànic, etc sota tota mena d’amenaces, i ara, que ens toca a nosaltres, se’ns oblida tot l’après?

Si una societat pren consciència de sí mateixa és imparable el seu esdevenidor en llibertat. Semblem els “negociadors” nostrats davant del president Wilson, pidolant que Madrid ens faça cas.
Com diem a València: “els diners i els collons per a les ocasions”

S’ha acabat el temps. Els suports aconseguits a dins i a fora ja són faves contades. La UE no existeix. Ni per bé ni per mal. S’ha de declarar ja la independència i hem d’exercir sota la legalitat de la nova república. La primera no reconeixent la legalitat i els tribunals espanyols. Els Jordis per error van acatar la legalitat franquista i ara estan cautius.
No hem de cometre més errors. posem a prova la nostra força d’una vegada seguint els nostres tempos, no els que marquen espanya i brusseles.

Hem estat parlant anys sobre escocessos, eslovens, bàltics, canadencs… voltes i voltes per res. Estem d’acord en que tots els procesos son diferents al nostre? I entre ells? Crec que sí. L’ùnica similitut és que aquests “camins” els han fet sols contra el mon. I nosaltres havíem arrivat a aquesta conclussiò: fins que no ens declarem independents, ningú ho farà.
I, ara, desaprofitada l’ocasiò no sabem per qué, estem vivint una “setmana gris” ( i las que ens queden) resulta que hem de confiar en el que digui o no el president Tusk? Qué ha passat?
Pot ser sí que hem de mirar cap Europa, perque els nostres governants no diuen res. En absolut. Ens tenen “en suspensió”, això sí. Mentre seguim parlant d’aplicacions de lleis constitucionals espanyoles sobre autonomíes espanyoles, sense sortir del cercle. Sentint día sí, día també una nova amenaça dels unionistes “dolents”, amb el consequent debat i als unionistes “bons” dir-nos que son amb nosaltres, no per l’independència (això mai), per la democràcia. La democràcia, on, a Espanya? M’importa ben poc la democràcia allà i l’autonomía aquí. Encara que començo a sospitar que aquesta segona era el que es volía “blindar”, amb l’amenaça de l’independència i tot s’ha sortit de control (tot som nosaltres) i ara no saben com parar-nos…
I voldría estar equivocat i que els fets hem fessin rectificar i demanar perdò al despertar-me tots els días de la resta de la meva vida.

ARA SI ‘europa’ intervè hom creu que serà per permetre, fins per indirecte, Catalunya independent? No m’ho crec, pactar d’accord, però atres coses?

Ens interessa?:
Que europa en parli per fi: sí!

Que aquesta només vagi pel camí ‘pacificació (?), nova autonomia x eleccions etc..;’ NO crec!

QUI pot desitjar-ho? Podemos, Comuns, PSOEc, uns PDcats… segur, però nosaltres? Majoritàriament? NO crec!
Sempre voldran conservar la nostra subordinació i sempre voldrien fer, desprès, el que voldrien… un poc com fins ara (anys autonomistes)

Prou de mirar cap allà, que acaba frenant-nos (el tempo, ja l’hem viscut i ho visquem) o canviar-nos, a uns quants, una mica (?) i negativament, la moral…
… ja serem a temps de tractar aquests assumptes internacionals d’aquí uns dies, o unes setmanes / mesos en plena reorganització de la nova república!

Jo hi crec!
T
NB: si es fan eleccions autonomistes per mans de Rajoy, encara pitjor, altra cop -noves- lleis (de partits) i molt desprestigi, baixa d’autoestima… etc

Tinc confiança en el govern català (no hi veig cap reculada ni engany), per tant, si el discurs polític no el sé interpretar en clau dels fets serà que em falten dades. Dades del perquè la desactivació de l’aplicació de la llei que ens farà republicans de facto; dades del grau de descontrol que té Rajoy sobre l’aparell de l’estat (tribunals i exèrcit?) desbordat en ganes d’una hemorragia repressiva; dades de quina és la pressió d’Europa (deute) cap a Rajoy…

Per tant, podria estar d’acord amb molts comentaris, però en molts hi plana una dosi d’impaciència, una certa desesperació, i com si ja estigués tot perdut, que no hi puc estar d’acord. Em sembla raonable l’editorial. Esperem. Un poquet. Divendres!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Sincerament, no em puc creure que encara algú parli d’estratègies, de diàlegs, de mediacions europees, d’esperar o no esperar…
No em puc creure que el Govern ens deixi portar a l’escorxador sense abans intentar, al menys intentar, complir el mandat del referèndum.
No em puc creure que hi hagi gent fent processons d’espelmes en lloc de fer aturar el país, de dalt a baix, completament i de demostrar que no portem anys i anys de lluita democràtica i pacífica per deixar-nos ara empresonar pels feixistes i respondre… amb una processó d’espelmetes.
No em puc creure que la resposta als cops de porra, a la violència de l’estat, a les amenaces, els insults, les humiliacions, el bloqueig econòmic, etc., etc., sigui anar com ovelletes a Madrit i permetre que ens tractin de delinqüents.
N’estic fart de terminis, de dilacions, de dubtes i d’esperes. Hauré de deixar d’escriure per no començar a dir paraules malsonants, i no només contra Espanya i els feixistes.
Sr. Puigdemont: Faci el favor de complir que va prometre i respectar el mandat del referèndum!