03.07.2017 - 15:39
Projectarà els quadres en 12 pantalles i incorpora el personatge de Goya en l’acció
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona ressaltarà del dilluns 17 al dissabte 29 de juliol el conflicte bèl·lic existent en l’òpera ‘Il trovatore’ de Guiseppe Verdi utilitzant la sèrie de gravats de Francisco de Goya ‘Els desastres de la guerra’.
“En ‘Il trovatore’ sempre s’oblida un element molt important, que és el conflicte: tota l’obra passa al voltant d’una guerra civil encara que no arriba a veure’s. Si ho poses conscientment en un univers de guerra, tot adquireix molt més sentit i agafa una altra dimensió”, ha explicat el director d’escena, Joan Anton Rechi, aquest dilluns en roda de premsa.
Rechi considera que, d’aquesta forma, es fa més fàcil representar una obra amb una trama rocambolesca i amb escenes difícils d’encaixar, i va trobar en Goya la forma de mostrar el conflicte partint de la base que una de les escenes inicials d”Il trovatore’ passen a Saragossa.
La presència de Goya és doble: mitjançant la projecció de 120 de les seves obres en una escenografia formada per 12 pantalles, principalment parteix dels gravats ‘Els desastres de la guerra’, i alhora amb la inclusió de Goya com un personatge més, que es mou entre un paper d’observador i un d’actiu però sense text, interpretat per Carles Canut.
Protagonitzen aquest muntatge Artur Rucinski i George Petean com Conde de Luna; Kristin Lewis i Tamara Wilson com Leonora; i Marco Berti i Piero Pretti en el paper de Manrico; mentre que Ekaterina Gubanova ha renunciat al paper d’Azucena i serà substituïda per Marianne Cornetti i Larisa Kostyuk.
MUNTATGE RECICLAT
L’escenografia i alguns elements del vestuari estan reciclats del Trovatore que va produir el mateix Liceu el 2009, una acció de “responsabilitat” per Rechi d’aprofitar al màxim els recursos dels quals es disposa per reduir els elevats costos de les produccions operístiques.
El reciclatge de la caixa escènica del 2009, feta de columnes, ha consistit a repintar amb la paleta de Goya, des de la més fosca fins a la més lluminosa, passant per tons terrosos, mostrant que “els personatges estan en un forat del qual no poden sortir, veuen que tenen el cel a l’abast de la mà però no poden arribar a ell”, ha descrit Rechi.
Hi haurà set tules penjats del sostre, col·locats de forma asimètrica, i que aniran pujant i baixant al llarg de la representació: actuaran de llenços on es projectaran els gravats, ja sigui amb un quadre en cada tul o projectant la mateixa imatge en tots, creant una “sensació de profunditat molt gran, com si els gravats cobressin vida”.
En el fons hi haurà tres pantalles perquè “l’ull percebi que hi ha una imatge darrere de l’escena, però no estigui molt definida, de manera que el fons quedi empastat amb la resta de l’escena”, ha definit el videocreador Sergio Gracia, responsable de les projeccions.
Gracia ha fet un tractament dels gravats per ressaltar parts dels quadres: “No són animacions, però sí una mica de moviment per remarcar amb parts del gravat l’absurd de la guerra”, ha apuntat.
El vestuari, a càrrec de Mercè Paloma, ha tret pes als uniformes: “Les guerres són homes amb armes a la mà”, ha explicat Paloma, que també ha dissenyat vestits menys historicistes amb excepcions com Leonora, inspirada en la Duquessa d’Alba.
