14.06.2017 - 16:01
Mariusz Kwiecien i Carlos Álvarez protagonitzen aquesta òpera explorant un nou final
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona utilitzarà una projecció sobre l’escenografia en moviment en l’òpera Don Giovanni de Mozart per reflectir la progressiva “pèrdua de control” del protagonista, ha explicat la responsable de la reposició de l’obra, Amy Lane, aquest dimecres en roda de premsa.
El muntatge, que es va estrenar el 2014 a Londres i arriba a Barcelona aquest divendres, utilitza per primera vegada a Europa un sistema que projecta imatges sobre un decorat en moviment i les adapta en temps real mitjançant ‘tracking intel·ligent’.
L’escenografia “barreja tradició i modernitat” afegint al decorat físic d’una casa victoriana i a un vestuari molt tradicional les projeccions en les parets de la casa, que al seu torn també es mou, ha descrit Lane, encarregada de traslladar al Liceu les directrius del director d’escena, Kasper Holten.
“És una casa molt espectacular, amb les parets plenes de panells. L’obra comença com una tela en blanc on Giovanni va pintant mitjançant les projeccions. Al principi, quan tot li somriu, són molt boniques, però a mesura que va perdent el control tot es va enfosquint”, ha afirmat Lane.
És un sistema “complex i senzill”, la dificultat tècnica del qual recau que el decorat va girant, la qual cosa requereix que la projecció es vagi adaptant al punt en el qual es trobi el decorat a cada moment.
EL NOU INFERN
Els barítons Mariusz Kwiecien i Carlos Álvarez es repartiran el paper del protagonista fins al diumenge 2 de juliol al Liceu, coproductor de l’obra, amb la direcció musical de Josep Pons.
Kwiecien ho viu d’una forma molt diferent a fa tres anys: “Ara puc entendre molt millor el final en relació a la salvació del cos o de l’ànima. Sento com si m’haguessin crescut ales”, ha afirmat.
Han explorat un final concorde de l’actualitat, segons Lane: “L’infern actual és despertar-te enmig de la nit i adonar-te que no tens res: ni amics, ni amor, ni cap punt on agafar-te per tirar la vida endavant”.
El mateix ha sentit Carlos Álvarez, que s’ha incorporat ara al muntatge: “Des d’aquesta producció he tingut resposta al que li passa a Don Giovanni. He vist que encara que desaparegui el seu cos, és l’esperit el que pateix la transformació. És igual que mori o no, el que importa és la falta de moralitat”.
Mentre que Kwiecien ha valorat l’ús de la tecnologia en l’escenari com una forma d’obrir-se a nous públics, Álvarez ha estat més escèptic: “Ja no n’hi ha prou que sigui la música i les interpretacions el que defensi l’òpera, sinó que cal posar més afegits. De vegades es pot convertir en una cosa complementaria i de vegades en un problema”.
Per al director musical, Josep Pons, es tracta d’una obra molt sintètica i en la qual “d’un compàs a un altre pot canviar d’un caràcter irascible a un dolç amb una petita subtilesa”.
