13.10.2017 - 18:29
|
Actualització: 13.10.2017 - 20:43
Nechirvan Barzani, primer ministre del Kurdistan Meridional, ha fet una crida a la comunitat internacional perquè intervingui de manera immediata en el conflicte obert entre Arbela i Bagdad per evitar una ‘nova guerra’. D’ençà del referèndum d’independència, on el sí va aconseguir més del 92% dels vots, el govern iraquià ha anat endurint la seva posició.
El primer pas de l’escalada va ser tancar l’espai aeri del Kurdistan. La setmana passada, amb la voluntat d’aïllar completament el territori, Bagdad va demanar a Turquia i l’Iran que tanquessin tots els passos fronterers. De moment encara no ho han fet, però ni Teheran ni Ankara no tenen gens de simpatia per l’independentisme kurd.
El primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va dir aquesta setmana que l’Iraq no faria servir mai l’exèrcit contra els seus ciutadans. Tanmateix, poc abans del referèndum va declarar que estava disposat a intervenir militarment per evitar la independència del Kurdistan Meridional. La paraula guerra flota en cada declaració política, però cap bàndol no ha fet una crida a les armes.
Bagdad ha desplegat unitats de l’exèrcit a la província de Kirkuk, una zona rica en petroli i en disputa històrica entre Arbela i Bagdad. Kirkuk és zona d’influència kurda d’ençà del 2014, quan els peixmergues —les forces de defensa kurdes— van expulsar de la zona els milicians de l’autoanomenat Estat Islàmic.
El govern de Barzani ha respost a les amenaces de l’exèrcit iraquià amb la mobilització de 6.000 peixmergues cap a la província. Ambdues forces armades es troben cara a cara a Taza i Bashir, uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Kirkuk. Els milicians han hagut d’endarrerir la seva posició a causa de l’avanç de l’exèrcit iraquià.
El primer ministre ha declarat que una guerra tindràiaconseqüències directes i greus per a tot el Llevant: ‘Crearà un ambient perfecte perquè Estat Islàmic i altres grups terroristes tornin a créixer amb força a la regió.’
Per això ha demanat a les Nacions Unides, la Unió Europea, els Estats Units, el gran aiatol·là Sistani, tots els partits polítics de l’Irac, els països integrats en la coalició contra Estat Islàmic i els governs veïns que facin tot el possible per evitar la guerra. Barzani ha assegurat que el govern d’Arbela està obert a qualsevol mena de diàleg constructiu amb Bagdad per a cercar solucions reals al conflicte. De totes maneres, el govern iraquià ja avisat que els kurds han de reconèixer la unitat del país si volen dialogar.
Mentrestant, el primer ministre ha fet una crida a la població del Kurdistan perquè doni tot el suport als peixmergues en la defensa del territori i les ciutats, perquè no pateixin ‘la destrucció i els assassinats en massa’ que hi ha hagut a Mossul o Anbar.
Més enllà de les armes
L’Irac no amenaça únicament amb les armes. Un tribunal ha ordenat la detenció de la presidenta i dos membres de la Comissió Electoral del Kurdistan, l’òrgan que es va encarregar de l’organització del referèndum. Segons un portaveu de la magistratura, els membres de la comissió van organitzar la consulta malgrat la prohibició que va dictar el Tribunal Suprem, que considerava que vulnerava la constitució.
