24.07.2021 - 21:50
|
Actualització: 24.07.2021 - 22:11
Fa unes setmanes parlàvem del seminari Paisatges creatius. L’art i la reinvenció dels llocs, organitzat per l’Observatori del Paisatge i la universitat Pompeu Fabra. Parlàvem del Projecte NYS Polígon Arts, de Castellbisbal, impulsat per l’artista Albert Gusi. Aquesta setmana l’Observatori del Paisatge ha posat a disposició de tothom els vídeos de les conferències i debats que es van presentar en el seminari.
Una de les conferències interessants i que aquests dies ha pres protagonisme és la que va fer la geògrafa Rosa Cerarols, professora del departament d’humanitats de la UPF i cofundadora del Kovent de Berga, juntament amb Pep Espelt i Eduard Finestres. Darrerament, el Konvent ha rebut l’atenció dels mitjans perquè el Temps de les Arts li ha atorgat el premi de Patrimoni i aquesta setmana ha presentat el primer projecte de col·laboració amb el CCCB a través de l’artista Berni Puig i l’itinerari creatiu El preu de la fruita, sobre el conflicte dels temporers de la fruita de Lleida.
Geocreativitat
A la conferència, Rosa Cerarols va parlar sobre el concepte de geocreativitat: “Hi ha pràctiques creatives sobre materialitat del territori que poden esdevenir accions positives per a la seva transformació. També, des d’una perspectiva més acadèmica, visibilitzen o deixen constància del buit entre l’esfera de producció de coneixement (o sigui, com generem coneixement d’aquesta realitat) i les accions de transformació (o com metodològicament activem aquests canvis i alteracions). D’una manera més teòrica, el concepte de geocreativitat ens pot ajudar a entendre, conèixer i aprofundir sobre els territoris tocats per l’art. Per tant, l’acció de ser creatiu pot aproximar-nos al coneixement dels territoris, a la materialitat d’aquests paisatges.”
Un dels exemples de projectes culturals que intervenen en el territori de què va parlar Cerarols va ser el del Konvent, començat l’any 2005. El Konvent és una entitat cultural autogestionada, situada a l’antic convent de monges de la colònia industrial de can Rosal, al costat de Berga. Avui dia, és un dels espais més radicals, contemporanis, crítics i compromesos del nostre panorama cultural i artístic. Fins al punt que també comença a ser el referent de molts altres espais culturals repartits pel país.
De convent a Konvent
Rosa Cerarols explicava sobre el Kovent: “Ens hem d’ubicar en el context de les colònies industrials que es van aixecar a mitjan del segle XIX al llarg del riu Llobregat. Aprofitant l’aigua com a recurs energètic per a la construcció de fàbriques bàsicament tèxtils, va ser una àrea molt dinàmica, fins al punt que es va popularitzar la dita que el Llobregat era el riu més cansat del món. Amb la crisi dels anys setanta del segle XX, aquests espais es van anar abandonant i van convertir-se en ruïnes.”
“El convent no era de l’església sinó que era del fundador de la colònia, la família Rosal. Els propietaris se’n van anar i es van desentendre de la colònia industrial, que va acabar essent embargada per l’estat per impagament d’imposts. Ara aquest patrimoni forma part d’un lot de propietats confiscades i que controlen els bancs. El Kovent és una entitat autogestionada i sense cap ajuda, ni pública ni privada.”
“El Kovent ocupa l’antic convent de monges i alguns altres àmbits de la colònia de can Rosal, que va ser la primera industrial, construïda el 1858, i que l’any 1992 va quedar completament abandonada quan les monges se’n van anar del convent, que ara acull el projecte. La fàbrica de la colònia Rosal també es va tancar i abandonar i avui dia encara ho està, d’abandonada.”
“El projecte del Kovent es va instal·lar en aquest espai amb la intenció de vetllar pel patrimoni industrial i per a dotar la zona d’una infrastructura cultural, bàsicament espais on puguin passar coses vinculades amb el territori i per al territori. L’espai acull diferents mostres d’art contemporani, residències artístiques, programació cultural. Progressivament s’ha anat fent una ampliació del manteniment dels edificis, per a conservar el patrimoni, i una activació cultural a través de pràctiques artístiques, de dinamització de l’espai però també de la zona més propera.”
“El Konvent també crea un espai comunitari on aquestes arquitectures socials evolucionen a través del capital cultural, per a transformar el territori, per a donar segones oportunitats a espais que han deixat de ser útils.”
Mentre parlava de reptes paisatgístics, Rosa Cerarols va explicar com la geocreativitat es pot convertir en una eina per afrontar els efectes de l’Antropocè i l’emergència climàtica. Va dir: “Les pràctiques creatives compromeses col·laboren activament a repensar els imaginaris geogràfics (també els nostres paisatges), interactuar críticament amb l’entorn i crear ponts entre sabers científics i les particularitats dels llocs perquè interpel·len transversalment les interaccions socials i culturals amb el medi, per encaixar el desencaix de la petjada humana al planeta de manera més sostenible.”
Berni Puig i El preu de la fruita
Un bon exemple d’una acció geocreativa és la darrera proposta artística nascuda al Konvent, la de l’artista resident Berni Puig, que proposa El preu de la fruita, presentada aquesta setmana al centre històric de Lleida. És un itinerari artístic per la ciutat que gira al voltant del conflicte dels treballadors temporers de la fruita a la plana de Lleida. És coproduït pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i forma part d’un dels set “itineraris simbiòtics” que complementen l’exposició Ciència Fricció, al CCCB. També han col·laborat en el projecte les entitats Cultura del Bé Comú i Plataforma Fruita amb Justícia Social.
“Quin significat té la fruita per a cadascú de nosaltres?”, es demana Berni Puig. Allà on el consumidor veu un aliment, el temporer hi veu un modus vivendi; l’activista, l’explotació i vulneració de drets, i l’empresari, el benefici econòmic. La intervenció simbòlica de Berni Puig sembra de peces de fruita ceràmiques la ciutat de Lleida. Com en una natura morta dispersa, l’artista interpel·la la gent amb l’objectiu d’obrir el debat al voltant de la fruita, el catalitzador autèntic d’un ecosistema en conflicte.
Els responsables del projecte expliquen: “A les terres de Lleida cada any es cullen 700.000 tones de fruita dolça –el 80% del total de la producció catalana–, la meitat de les quals s’exporta a mercats d’Europa, la Xina i l’Aràbia Saudita. La recol·lecció i distribució requereix campanyes molt intensives que originen tensions, en especial, a l’ecosistema laboral, social i ambiental de la regió. L’estiu del 2020, en plena pandèmia, Lleida va saltar als mitjans per la campanya de la fruita, a causa de centenars de treballadors temporers que dormien al carrer. Això va fer aflorar la vulneració greu de drets laborals i socials d’aquest sector econòmic, fet que va cridar l’atenció a Berni Puig, que en aquell moment pintava l’obra Omnipresent a l’església de Penelles, a escassos 40 quilòmetres de la capital.”
La recerca i reflexions de Berni Puig es poden resseguir a través de l’itinerari marcat amb fruita ceràmica per la ciutat de Lleida. Es pot fer autònomament, seguint un descarregable que es pot trobar a la web del CCCB. Podeu descarregar-vos-el en pdf des d’ací.
