23.06.2016 - 14:59
|
Actualització: 23.06.2016 - 17:39
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
El jutjat d’Instrucció número 18 de València ha decidit inadmetre les denúncies presentades per dues entitats contra el cardenal arquebisbe Antonio Cañizares sobre refugiats, l'”imperi gai” i la ideologia de gènere perquè considera que no suposen una “incitació pública a la violència o a l’odi” o una “incitació, promoció o foment, directa o indirecta, a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup”.
Així figura en una primera interlocutòria, de data 9 de juny, en què inadmet la denúncia presentada contra el purpurat per la Xarxa Espanyola d’Immigració, que ja ha presentat recurs contra esta resolució. En una altra interlocutòria, de 22 de juny, seguix el mateix procediment respecte a les diligències remeses per la Fiscalia Provincial, arran d’una denúncia de Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Comunitat.
En este cas, en tractar-se dels mateixos fets ja valorats, unix les diligències de Fiscalia a les quals ja tenia en el seu poder i notifica a l’entitat denunciant la resolució anterior perquè puga personar-se i interposar el recurs procedent.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el magistrat, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Tribunal Europeu de drets humans, entén que les declaracions de Cañizares estan emparades per la llibertat d’expressió.
Sobre esta qüestió apunta que “la tolerància amb tot tipus d’idees, que ve imposada per la llibertat ideològica i d’expressió, no significa condescendència, acceptació o comprensió, sinó només que les idees, com tals, no han de ser perseguides penalment”.
En la resolució s’explica que quan els fets no revestixen aparença delictiva “deu procedir-se a l’arxiu sense més (*) sense que, en conseqüència, s’haja iniciat cap tipus d’investigació” amb la finalitat d'”evitar sotmetre a una persona a un procediment penal sobre la base de denúncies o querelles temeràries i/o d’acord amb fets que manifestament no siguen constitutius d’infracció penal”.
COMPROMÍS DE “CONCRECIÓ”
El magistrat indica que l’associació denunciant “es limita a al·ludir a certes notícies periodístiques” i explica que una denúncia “requerix un mínim compromís de concreció sobre el fet que pot constituir delicte (*), no podent-se esperar que de la mera imputació genèrica amanida amb fets ambigus es desencadene el mecanisme inquisitiu de la investigació penal”.
El jutjat també ha no admès i arxivat la denúncia que l’associació Lambda ha presentat davant de la Fiscalia pels mateixos fets ja que el ministeri públic va acordar remetre-les el dia 16, una setmana després que este ja haguera sobresegut les diligències.
El jutjat donarà tràmit al recurs i ho elevarà a l’Audiència Provincial quan la Fiscalia, on es van remetre les diligències després d’acordar la inadmissió, torne la causa a l’instructor.
“NO ÉS UN CIUTADÀ PARTICULAR”
En el recurs de la Xarxa Espanyola d’Immigració, esta part recalca que Cañizares “no és un ciutadà particular que expressa la seua opinió a través d’un mitjà de comunicació públic o privat o a través de les anomenades ‘xarxes socials’, amb una publicitat més o menor de les seues manifestacions”, sinó que és “cardenal de l’Església Catòlica i les seues manifestacions han assolit una “gran repercussió publicitària” pel context i el seu contingut.
Segons la seua opinió, “d’una manera indirecta i des de la seua posició de privilegi, incita altres a actuar de manera homòfoba, contra els refugiats i fins i tot a incomplir la llei”. En esta línia, afegix que l’article 510.1 del Codi Penal “no sol prohibix el foment del discurs de l’odi de manera directa, sinó també indirecta”.
“Desgraciadament, la Història ens mostra massa exemples d’intolerància religiosa que, després, comporten greus delictes contra la Humanitat, com actualment patim amb el fanatisme religiós d’alguns minoritaris musulmans”, afegix.
