08.10.2018 - 12:52
|
Actualització: 08.10.2018 - 16:32
El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha confirmat que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats d’haver tingut alguna cosa a veure amb l’1-O i amb el procés d’independència, molts dels quals, alts càrrecs de la Generalitat. La decisió del jutjat arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes. Així ho han confirmat fonts de la defensa d’alguns dels investigats a VilaWeb.
La investigació ha avançat en paral·lel a la que porta el Tribunal Suprem espanyol, que va començar més tard, i ha alimentat la instrucció de Pablo Llarena amb dades obtingudes de manera irregular. Durant tot aquest temps, des de començament del 2017, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer ha anat citant desenes d’investigats per diversos delictes, entre els quals, rebel·lió, sedició, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació. Ara l’acusació de rebel·lió i sedició la manté el Suprem contra els presos polítics, i l’Audiència espanyola contra el major Trapero i la intendent Laplana en el cas de sedició i de pertinença a organització criminal.
Després d’una instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre tots aquests delictes diferents, el jutge ha fet una interlocutòria d’incoació del sumari, en què diu que veu indicis de malversació, ‘entre més’. Cal tenir en compte que per fer aquest pas d’incoar el sumari, el jutge ha de justificar que té sospites de delictes que superen nou anys de pena. Amb la rebel·lió i la sedició n’hauria tingut prou, perquè impliquen penes de trenta anys i quinze, respectivament, però Ramírez només ha fet constar-hi el delicte de malversació, d’un màxim de vuit anys de pena. Per a superar el llindar dels nou anys, diu que té proves fefaents que la quantitat defraudada seria de més de 250.000, cosa que és un agreujant.
Els advocats dels afectats van demanar un aclariment al jutge, perquè de cop i volta veien que havien desaparegut els delictes de rebel·lió i de sedició de la investigació. I ara han rebut la resposta del jutge a l’aclariment: ‘De moment i malgrat que en el seu cas no correspondria la instrucció a aquest jutjat, no s’han observat indicis de participació en aquests delictes [rebel·lió i sedició] dels investigats fins ara en aquesta causa.’ És a dir, no tan sols diu que ara no veu indicis d’aquests delictes, sinó també que ell no seria el jutge competent per a investigar-los. I això que ha estat mesos investigant els acusats i encarregant diligències a la Guàrdia Civil per la sospita que havien comès aquests delictes.
Una investigació irregular
Aquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions de Vidal en què, entre més coses, deia que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes es van imputar a una part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.
Si en un primer moment, les investigacions es feien arran de les declaracions de Santi Vidal, després es van investigar les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum. El mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. El jutge va negar qualsevol investigació del referèndum. Un any després, va reconèixer que sí que l’investigava.
Més informació: 20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra
