22.02.2024 - 15:35
|
Actualització: 22.02.2024 - 16:03
El jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, que investiga la gestió de la vaccinació contra la covid dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola a Catalunya, ha proposat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s’encarregui de la causa per incloure-hi la consellera de Salut d’aleshores, Alba Vergés, que és aforada pel càrrec de vice-presidenta del parlament.
El jutge ha elevat una exposició raonada al TSJC després d’haver pres declaració a Vergés el 12 de gener, que va anar voluntàriament a la citació al jutjat tot i ser una instància inferior a la qual correspon per la seva condició d’aforada. Vergés va defensar que van aturar la vaccinació seguint el criteri fixat pel Consell Interterritorial del Sistema de Salut espanyol. Si després d’aquesta declaració el jutge volia continuar amb la instrucció, havia de fer aquesta exposició raonada amb què proposa al TSJC que se n’encarregui.
Per evitar duplicitats o contradiccions, suggereix que es traslladi tota la causa, també amb els altres investigats: l’ex-conseller de Salut Josep Maria Argimon; l’ex-director del CatSalut Adrià Comella, el director de Serveis de Salut d’aleshores, Xavier Rodríguez Guasch; i l’ex-secretari general de Salut Marc Ramentol.
Amb la investigació feta fins ara, el jutge considera que té prou indicis contra Vergés, que sorgeixen principalment de la “contundent declaració” de Ramentol, que va dir que els alts càrrecs del departament van acordar d’aturar la vaccinació, i de la prova documental sobre la participació de Vergés en la decisió de suspendre la vaccinació ja programada.
Sobre això, hi ha missatges de WhatsApp en què una assessora de Vergés va dir a la secretària de Salut Pública, i subdirectora general de Promoció de la Salut d’aleshores, Carmen Cabezas, que la consellera volia aturar la vaccinació: “Una altra vegada, la consellera em demana de parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podrem argumentar-ho. Ho hauríem de parar.” Justament, el TSJC ja es va pronunciar sobre aquest assumpte en la via contenciosa-administrativa, arran d’un recurs de sindicats policíacs que va derivar en una sentència en què el tribunal va concloure que el pla de vaccinació de la Generalitat va ser “discriminatori” per als policies i guàrdies civils a Catalunya.
Ramentol assenyala Vergés, Argimon i Comella
L’instructor sosté que la decisió de paralitzar la vaccinació va ser de Ramentol, Argimon, Comella, Rodríguez i Vergés, i recorda que es troba documentat en un corrue electrònic que Ramentol va enviar a Cabezas i Rodríguez, i que ell mateix admet haver participat en la decisió d’aturar la vaccinació.
En la declaració com a investigat, Ramentol “va afirmar amb contundència que la decisió d’aturar la vacunació de Policia Nacional i Guàrdia Civil va ser adoptada de manera col·legiada al Departament de Salut” i que hi van participar Vergés, Argimon i Comella. Segons que va dir al jutge Ramentol, va ser una decisió dialogada, discutida, debatuda i consensuada entre aquests tres responsables, i va insistir que l’ordre que ell va donar per correu electrònic era “una decisió col·legiada”, de principi a fi, va dir.
Investigació fins ara
A aquesta proposta que envia al TSJC, el jutge ha adjuntat una còpia de totes les diligències que ha fet fins ara per investigar la causa, que a parer seu inclouen prou indicis dels presumptes delictes de prevaricació administrativa i contra els drets dels treballadors.
El jutge també indica al TSJC que el ritme de vaccinació a policies i guàrdies civils va ser molt diferent del que van tenir els cossos d’emergències de la Generalitat, i per il·lustrar-ho assenyala que el 24 de març de 2021 s’havia vaccinat un 77% de Mossos d’Esquadra, un 68,9% de policies locals i Bombers de la Generalitat, un 77,9% de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el 66,9% de Bombers de Barcelona, i, en canvi, tan sols el 3,6% de la policia espanyola i el 2,8% de la Guàrdia Civil a Catalunya.
