El jutge sospita que el CNI va infectar de manera il·legal el mòbil del president Aragonès

El jutge instructor de Barcelona que investiga l’espionatge il·legal amb Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebutjat la petició de l’ex-directora del CNI Paz Esteban (l’única encausada) perquè s’arxivi la causa. Segons que han informat a l’agència Efe fonts jurídiques, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, ha dictat una interlocutòria en què desestima la petició plantejada per l’advocacia de l’estat, que representa Esteban, perquè se l’exculpi del cas Pegasus adduint que no hi va haver cap delicte en la seva gestió al capdavant del CNI. El jutge, doncs, continua investigant la denúncia d’Aragonès segons la qual el CNI el va espiar de manera il·legal, sense l’aval preceptiu del Tribunal Suprem.

Esteban va declarar com a investigada el mes de gener en una compareixença en què no va aportar cap dada sobre l’atac amb Pegasus al mòbil del president, més enllà de les actuacions del Suprem que van avalar l’ús del programari. En tot moment va afirmar que es tractava d’informació protegida per secrets oficials. De fet, la declaració d’Esteban va anar acompanyada de la desclassificació de documents sobre l’espionatge que el govern espanyol va fer per ordre judicial; però ho va fer de manera parcial per, amb fragments suprimits al·legant que contenien informació reservada. 

Segons l’advocacia de l’estat, el jutge del Suprem encarregat del control del CNI va avalar l’espionatge del mòbil d’Aragonès el juliol del 2019 –amb dues pròrrogues més de tres mesos l’octubre del 2019 i el gener del 2020–, tan bon punt els serveis secrets van concloure que l’aleshores vice-president coordinava les accions dels CDR.

Però pel jutge seria prematur arxivar ara la causa perquè encara s’han de practicar diligències que mirin d’aclarir aquesta qüestió cabdal: si les infeccions al mòbil d’Aragonès amb Pegasus van comptar en tot moment amb l’aval del Suprem.

De fet, en la seva querella inicial, que també dirigeix contra el grup israelià NSO que comercialitza Pegasus, Aragonès detallava tres atacs al mòbil els dies 4, 5 i 13 de gener de 2020 –coincidint amb la investidura de Sánchez–, que van ser detectats pel laboratori canadenc Citizen Lab, que va destapar l’espionatge en massa a l’independentisme.

No obstant això, una pericial informàtica posterior que Aragonès va aportar al jutjat conclou que el dirigent d’ERC va tenir el mòbil infectat amb Pegasus entre el juliol del 2018 i el març del 2020, més enllà del període en què l’espionatge del CNI tenia cobertura judicial.

En conseqüència, el magistrat es planteja d’encarregar una anàlisi forense independent del mòbil del president que determini les dates en què va estar infectat amb Pegasus. L’anàlisi la podrien efectuar els Mossos d’Esquadra, que ja van confirmar l’espionatge del telèfon dels dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, investigat en un altre jutjat de Barcelona.