11.05.2017 - 12:10
Arxivat el procediment per als responsables de la CNMV i el Banc d’Espanya
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
El jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha conclòs la instrucció del cas Bankia sobre la sortida a Borsa de l’entitat i ha acordat el processament d’un total de 32 persones físiques, més dues jurídiques -Bankia i BFA- entre les quals hi ha l’expresident Rodrigo Rato, l’exconseller delegat, Francisco Verdú, els consellers Jose Luis Olives, Jose Manuel Fernández Norniella , l’exministre Ángel Acebes -va ser conseller del BFA entre el juliol del 2011 i l’abril del 2012- i més vocals, administradors o consellers de l’entitat dels anys 2010 i 2011.
Se’ls imputen delictes de falsedat en els comptes anuals dels exercicis d’aquests anys i delicte de frau d’inversors per incloure dades falses en el fullet informatiu per a la sortida a Borsa de l’entitat financera.
El jutge procedeix també contra l’auditor extern de Deloitte Francisco Celma, pels dos informes favorables que va elaborar sobre els estats financers de Bankia, durant els mesos de la sortida a Borsa de l’entitat. Respecte a Deloitte, com a persona jurídica, el magistrat acorda el sobreseïment i arxiu en entendre que va complir amb el sistema de control de qualitat i que segons la Llei, és una Societat Professional, en què els seus socis, com Francisco Celma, disposen d’autonomia respecte de la firma o societat a la qual pertanyen. Deloitte continuarà en la causa com a responsable civil.
En el mateix acte de transformació a procediment abreujat -que equival a una ordre de processament- el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 acorda el sobreseïment i arxiu per a 2 consellers de Bankia que no van intervenir en les reunions del Consell d’Administració en les quals es van adoptar els acords objecte de la present causa i també arxiva les actuacions respecte als directius de la CNMV i del Banc d’Espanya, la imputació del qual havia sol·licitat l’acusació popular. Queden fora de la causa, entre d’altres, l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i l’exvicepresident Javier Aríztegui.
A partir d’ara el Ministeri Fiscal i les 44 acusacions particulars i populars personades disposen d’un mes per sol·licitar l’obertura del judici oral o el sobreseïment de la causa. Contra l’acte s’hi pot interposar recurs de reforma davant el mateix instructor o directament recurs d’apel·lació davant la Sala Penal.
COMPTES MAQUILLATS SOBRE EL VERITABLE ESTAT DE L’ENTITAT
A més dels interrogatoris practicats el jutge s’ha basat en els informes pericials recaptats, que li permeten concloure que els estats financers individuals i consolidats de BFA a 31 de desembre de 2010 i a 31 de desembre de 2011, així com els comptes anuals de Bankia del 2011 no reflectien la imatge fidel de la situació econòmica de l’entitat.
El magistrat recorda que el delicte de falsedat en els comptes anuals s’imputa a qui falseja els balanços i comptes anuals, com van fer els administradors de BFA i Bankia, que “van aprovar uns comptes maquillats sobre la veritable situació de les entitats que administraven, que no en reflectien una imatge fidel, de manera que no mostraven la veritable situació econòmica de l’Entitat amb el consegüent perjudici tant per als qui posteriorment van subscriure accions de la mercantil cotitzada, com per a l’Estat”
Sobre la base de la doctrina del Tribunal Suprem el magistrat argumenta que ha de procedir-se contra els membres del Consell d’Administració que van adoptar les decisions, mentre que tenien un deure especial d’actuació i prou dades per conèixer la conducta dels seus subordinats que podria crear un risc jurídicament desaprovat, com així va passar.
EL FULLET INFORMATIU NO REFLECTIA LA IMATGE FIDEL DE L’ENTITAT
El jutge considera que els consellers investigats van falsejar la informació econòmica que contenia el fullet informatiu elaborat per a la sortida a Borsa. El delicte de frau d’inversors persegueix els qui perjudiquen els interessos dels consumidors en general, els anomenats inversors.
En el cas concret, segons Andreu, no només es va produir una falsa informació a l’inversor, “sinó que s’hauria arribat a produir el resultat lesiu per a aquest últim, atès que tal com obra en actuacions, mitjançant l’Oferta Pública de subscripció, es va arribar a produir un perjudici per als nous accionistes, els qui van basar la seva inversió en una informació i unes dades que van resultar ser falses”
Per aquest reflex “irreal” de la situació de Bankia que mostrava el fullet informatiu, el jutge imputa el delicte de frau d’inversors a Bankia i BFA SA com a persones jurídiques i a Rato, Verdú, Olivas i Fernández Norniella mentre que van participar el 15 de juny del 2011 en la reunió del Consell d’Administració de Bankia que va aprovar la inclusió d’aquesta informació en el fullet.
El mateix delicte s’imputa també a l’auditor extern com a cooperador necessari, per analitzar, verificar i dictaminar la correcció i veracitat dels comptes de Bankia que es van presentar en aquest fullet d’emissió per a la seva sortida al parquet borsari. Amb la seva actuació, segons explica el jutge, “va incomplir el deure específic de revelar aquelles irregularitats que puguin afectar els interessos dels inversors, atesa l’extraordinària rellevància que té l’informe de l’auditor per a la confiança del mercat i els inversors”.
EXCULPACIÓ DELS DIRECTIUS DE LA CNMV I DEL BANC D’ESPANYA
La Comissió Intersindical de Crèdit, personada com a acusació popular va atribuir a diversos directius de la CNMV i del Banc d’Espanya la seva responsabilitat en la comissió dels fets investigats. Després de prendre declaració a aquestes persones el jutge en descarta la responsabilitat penal.
El magistrat explica que l’acusació popular no ha explicitat el criteri que ha seguit per imputar els membres d’ambdues institucions, quan van ser òrgans col·legiats (el Consell Rector de la CNMV i la Comissió Executiva al Banc d’Espanya) els que van adoptar les decisions controvertides i no obstant això l’acusació popular només va sol·licitar la imputació dels presidents i vicepresidents d’ambdues entitats i no a la resta dels membres d’aquests respectius òrgans de govern.
En el cas de la CNMV, el jutge explica que la seva tasca era la d’adoptar les mesures necessàries legalment establertes per a la protecció dels inversors i no sembla raonable- assenyala Andreu- exigir-li que constatés pels seus propis mitjans que els estats financers inclosos en el fullet i avalats per l’auditor representessin la imatge fidel de l’entitat. Respecte al Banc d’Espanya, el jutge reitera que no va ser decisió seva la sortida a Borsa, encara que no s’hi oposés i que no ha participat en la ficció d’aparentar solvència on no n’hi havia.
No es castiga la incorrecta o errònia decisió de sortir a Borsa, qüestió que segons Andreu, “podria ser objecte d’examen i d’exigència de responsabilitat en un altre fòrum, més no en aquest, en manca de rellevància penal”
Considera a més que aquesta decisió de sortir a Borsa, autoritzada pels òrgans d’Administració d’aquestes dues entitats, és una decisió perfectament legítima “i que no per l’errònia que finalment hagués pogut ser, hagi de ser objecte d’una investigació en seu penal” i això- continua el magistrat- “atès que en aquest procediment no s’investiga si la decisió de sortida al parquet de l’entitat va ser encertada o, com premonitòriament indicava l’inspector del Banc d’Espanya, José Antonio Casaus, errònia”.
