18.04.2016 - 19:45
|
Actualització: 18.04.2016 - 19:47
El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha decretat presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables de l’organització ultra Manos Limpias i per a Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda, respectivament, que van ser detinguts divendres acusats d’extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal. El jutge també ha pres declaració a tres detinguts més, als quals ha deixat en llibertat amb compareixences quinzenals al jutjat, retirada de passaport i prohibició de sortir de l’estat espanyol; es tracta del tresorer d’Ausbanc, Alfonso Gil Solé; l’adjunt al president d’Ausbanc, Ángel Garay Echeverría, i el director de comunicació de Manos Limpias, Francisco Castro Villacañas.
El jutge investiga si Manos Limpias i Ausbanc han incorregut en pràctiques d’extorsió quan presentaven querelles contra persones, empreses i institucions i després cobraven diners per retirar les accions jurídiques.
La implicació d’Ausbanc
Segons la investigació, l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris amenaçava de publicar articles en la seva revista atacant les entitats bancàries que no hi invertissin en publicitat. A més dels articles, durant uns quants anys Ausbanc va amenaçar amb obrir causes judicials, per la qual cosa es van aliar amb Manos Limpias. De fet, el president de l’entitat, Luis Pineda, és amic des de fa anys de Bernad, i tots dos havien estat vinculats amb organitzacions d’ultradreta. El 1980 Pineda era membre de les joventuts de Fuerza Nueva, va ser condemnat per assalt a mà armada en el pis d’una avià a Madrid.
Els vincles ultres de Bernad
Miguel Bernad és el president de Manos Limpias, que va crear el 1995 amb el propòsit de tenir influència en la vida política espanyola. Una influència que no havia aconseguit a través de partits ultres –com Fuerza Nueva i Frente Nacional– durant els anys setanta i vuitanta, quan fou el cap visible de la ultradreta a l’Ajuntament de Madrid. El passat i el present de Bernad són netament falangistes.
En unes declaracions al diari El Mundo, el febrer del 2005, deia això: ‘Objectivament, amb tots els defectes que pogués tenir Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar va exercir un paper important en la transició espanyola. Sense una oposició d’aquesta mena, diguem-ne violenta, potser la transició s’hauria fet d’una altra manera. Tal com va anar, hi va haver un equilibri de forces, i va acabar –amb els incidents que hi hagués pel camí– amb un text constitucional.’
L’article d’El Mundo on apareixien aquestes declaracions citava ‘fonts pròximes’ a Bernad per explicar que havia intentat de formar un partit d’extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen a França, amb una gran penetració electoral, tal com s’ha vist aquest cap de setmana a les eleccions municipals. Però Bernad va fracassar: la candidatura que va encapçalar a les eleccions al Parlament Europeu del 1994 només va esgarrapar un grapat de vots.
L’any següent ja fundava Manos Limpias, que compartia la seu del carrer de Quintana de Madrid amb el sindicat filofeixista Fuerza Nacional del Trabajo. Però mentre s’anava intensificant l’activitat de l’organització, concentrada a denunciar casos de corrupció i tot allò que atemptés contra els seus ‘principis morals’ –el matrimoni homosexual, l’avortament…– , Bernad s’escarrassava a amagar sota la catifa aquests vincles amb l’extrema dreta.
En una entrevista al diari El Mundo més recent deia: ‘Em vaig presentar pel Front Nacional a les eleccions europees, però no he militat mai a Fuerza Nueva. Sempre he defensat la democràcia, la constitució, l’ordenament jurídic. No admeto lliçons de llibertat política de cap totalitari.’
Però el passat pesa molt. I les seves denúncies contra el jutge Baltasar Garzón per haver volgut investigar els crims del franquisme el van fer mereixedor d’un reconeixement de la Fundació Francisco Franco, que el desembre del 2011 el va nomenar ‘Caballero de Honor’. Manos Limpias fou premiada ‘pels seus serveis en defensa dels ideals del Movimiento’, segons que explicava un portaveu de la fundació al diari Público, i Bernad va rebre el guardó de mans de la filla de Franco, Carmen Franco.
[Informació relacionada: Manos Limpias i Ausbanc: Filofranquistes amb pretensions de Robin Hood]
