23.07.2019 - 14:16
|
Actualització: 23.07.2019 - 17:17
La Seguretat Social ha guanyat el primer macrojudici contra l’empresa de repartiment Deliveroo. El jutjat social número 19 de Madrid ha estimat la demanda interposada per la Tresoreria de la Seguretat Social espanyola contra Roodfoods Spain, la companyia matriu de Deliveroo, i ha declarat que cinc-cents dels seus missatgers no són autònoms sinó que tenen una relació laboral amb la societat.
La sentència, de vint-i-sis folis, conclou que en la prestació de serveis dels missatgers ‘van prevaler les condicions pròpies de la laboralitat’. El magistrat argumenta, a més, que els missatgers atenien les comandes d’acord amb les ‘detallades instruccions’ de l’empresa, que organitzava la seva activitat i fins i tot gestionava les propines. Es pot recórrer contra la sentència a la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).
La resolució, que s’ha fet pública en una nota de premsa del Consell General del Poder Judicial, és fruit de la vista oral de més de vuit hores que es va fer el 31 de maig. El judici va començar arran de l’acta de la Inspecció de Treball espanyola que obligava la companyia de repartiment a domicili a contractar com a assalariats 532 missatgers que havien treballat a l’empresa entre 2015 i 2017.
Després d’haver examinat el material documental i les declaracions, el magistrat estableix que ‘els repartidors han executat un treball personal en unes condicions organitzades i dirigides per l’empresa, que és l’única que controla la marca Deliveroo, la seva aplicació informàtica i tota la informació que se’n desprèn’.
De fet, el jutge constata ‘la falta d’una organització empresarial en un sentit mínimament estricte dels repartidors aïlladament considerats’ i argumenta que ‘era necessari explicar-los la tasca a fer, proporcionar-los l’accés als mitjans de treball si es necessitaven i, fins i tot, formar-los’.
En el document també es considera acreditat que ‘l’essencial és que una vegada acceptada la comanda, s’havia d’atendre, per part dels repartidors, d’acord amb les detallades instruccions determinades per l’empresa, sense marge apreciable d’autonomia del treballador’. Un altre argument tècnic del magistrat és que l’empresa comptava amb ‘una complexa organització de totes les activitats dels treballadors’ fins al punt que era la societat mateixa que gestionava les propines dels repartidors ‘determinant la forma en la qual es podien abonar i incloent-les en les factures, que eren elaborades per l’empresa.’
