El jutge confirma la presó per als responsables d’Ausbanc i Manos Limpias

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha confirmat la presó per als màxims responsables d’Ausbanc, Luis Pineda, i Manos Limpias, Miguel Bernard, després de rebutjar els dos recursos en què demanaven la seva posada en llibertat immediata, han informat a Europa Press fonts jurídiques.

La defensa de Miguel Bernad va al·legar que no concorria risc de fuga ni de destrucció de proves en el cas del seu client, i alhora esgrimia la doctrina que el Tribunal Suprem estableix sobre la presó provisional com una mesura de caràcter excepcional que no ha de decretar-se davant de “meres” sospites.

El responsable d’Ausbanc, per part seva, va recórrer també contra la decisió del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que va decretar el passat 18 d’abril l’ingrés a la presó incondicional davant del temor que fugissin, ja que disposaven d'”infraestructura empresarial i capital econòmic a l’estranger” que els permetria, segons la seva opinió, emprendre una vida fora d’Espanya.

Pedraz investiga Pineda per delictes de frau en les subvencions, estafa, administració deslleial, extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal; mentre que atribueix aquests tres últims a Miguel Bernad.

El jutge sospita que Pineda va aprofitar la “cobertura” de la defensa dels consumidors per “coaccionar” entitats bancàries, arribar a “acords econòmics emmascarats” en contractes publicitaris i aconseguir un benefici “personal” utilitzant en el seu profit Manos Limpias.

El jutge va deixar en llibertat el responsable de comunicació de Manos Limpias, Javier Castro Villacañas Pérez, el responsable de l’Àrea de Delegacions d’Ausbanc, Ángel Garay i el tresorer d’Ausbanc Alfonso Solé, a qui va imposar compareixences quinzenals al jutjat, la retirada del passaport i la prohibició de sortir d’Espanya.

Els diners recaptats per Ausbanc procedien de “convenis publicitaris” així com de les subvencions que rebia per la seva condició d’associació sense ànim de lucre, assenyalava el magistrat a la sentència, en què detallava que la xarxa comptava amb ramificacions internacionals a Colòmbia, Veneçuela i els EUA. Els investigadors van detectar pressions en els casos de Nóos, Sabadell, Unicaja als ERO i Facua.