04.10.2018 - 22:00
El judici del Tribunal Suprem espanyol contra l’1-O i els presos polítics es farà, probablement, al gener. El compte enrere ja ha començat i les setmanes vinents, la sala segona ha de fixar la data d’obertura de judici oral i ha de tramitar els escrits de la fiscalia i l’acusació popular que exerceix la ultradreta i els escrits de la defensa. Fonts dels advocats dels presos polítics han explicat a VilaWeb que valoren la possibilitat de fer una petició formal en aquest escrit perquè el judici sigui televisat.
‘És imprescindible [que sigui televisat] perquè el judici pugui fiscalitzar-se públicament i tothom pugui veure què passa’, raona un dels lletrats. L’emissió del judici pot tenir dos efectes. D’una banda, la fiscalització pública de la manera com es desenvolupa el judici. D’una altra, que tothom pugui accedir directament als arguments de la fiscalia, de l’acusació popular i dels advocats defensors, i també de les al·legacions dels encausats.
Encara que els advocats ho demanin, la decisió la prendrà el Suprem. ‘Probablement no els convé, però ha de prevaldre el dret d’informació’, sosté un dels lletrats. ‘Pensar que l’interès que suscita el judici no és motiu suficient per a televisar-lo els costarà de sustentar’, diu. No obstant això, els advocats de la defensa també són conscients que al Suprem no li cal aplicar un criteri raonable ni que tingui en compte els precedents. De fet, tota la instrucció del jutge Pablo Llarena és plena d’irregularitats, tal com han denunciat unes quantes vegades, i les acusacions de violència contra els presos polítics s’han construït a partir d’un relat incriminatori.
El 9-N, el cas Palau i la trama Gürtel, alguns dels precedents
Un judici és públic per naturalesa. Només es pot prohibir l’emissió dels processos de caràcter privat o que afecten menors d’edat. Aquest serà un dels arguments de la petició de la defensa perquè el Suprem autoritzi l’emissió en directe del judici a tots els dirigents independentistes encausats en la macrocausa contra l’1-O. Tot i que no hi ha un criteri establert, sempre s’ha de ponderar el dret d’informació.
Aquest és el criteri que va aplicar-se per emetre altres judicis mediàtics i d’interès públic. És el cas del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau per l’organització del 9-N. El cas Palau, també jutjat al TSJC, també va ser televisat.
Un altre dels grans judicis televisat dels últims temps va ser el d’una de les peces de la trama Gürtel, a l’Audiència espanyola. Pel que fa al Suprem, el tribunal que jutjarà la macrocausa contra l’independentisme, va acceptar d’emetre el judici contra l’ex-conseller Francesc Homs, també per l’organització del 9-N. Homs va ser jutjat al Suprem i no al TSJC per la seva condició d’aforat com a diputat del congrés espanyol.
