Vuit exemples del joc brut del Suprem al començament del judici contra el procés

El Suprem espanyol té al cap el gran impacte internacional del judici contra el procés i és conscient de l’horitzó d’Estrasburg. Per això –després d’una instrucció denunciada per centenars de juristes que la consideren escandalosa, extraordinàriament polititzada i amb nombroses vulneracions flagrants de drets fonamentals– la sala que els jutjarà, presidida per Manuel Marchena, ha anat amb més cura en el tracte als presos. Hi ha hagut alguna concessió, però poca cosa més enllà de no portar-los cada dia a dinar d’un entrepà fred als calabossos de l’Audiència espanyola. Així i tot, la voluntat de cenyir-se al relat oficial de la violència i la rebel·lió desplegat ja per Llarena durant mesos i l’obsessió de deixar el judici vist per a sentència abans de la campanya de les eleccions del maig han fet que el Suprem hagi acabat jugant brut amb les defenses. En alguns casos de manera flagrant i en uns altres més dissimuladament.

Poc temps per a les defenses

La pressa per al judici ha precipitat les principals decisions del tribunal que vulneren el dret de preparar la defensa del judici en condicions òptimes. En una macrocausa com aquesta, amb dotze acusats, mig miler de testimonis acceptats i centenars i centenars de documents, els advocats només hauran disposat de deu dies entre l’assenyalament del judici i el començament, el 12 de febrer. De fet, quan els presos polítics van començar a ser traslladats a Soto del Real i a Alcalá Meco, el Suprem encara no havia confirmat públicament la data de començament. Els advocats han hagut de treballar a les presons espanyoles i en condicions precàries perquè els hi impedien de treballar amb ordinadors. Als presos no els han permès de sortir en llibertat provisional durant el judici per preparar millor la defensa.

Culpabilització de les defenses

Durant tota la fase de judici oral, que va començar amb la presentació dels escrits de les acusacions, els jutges de la sala del Suprem han acusat públicament les defenses de dilació, de voler allargar innecessàriament els tràmits fins que no comenci el judici. Durant mesos els advocats s’han trobat dificultats tècniques i tecnològiques per a poder accedir en condicions a la documentació del sumari, els han denegat un munt de diligències prèvies i s’ha deixat de banda documentació fonamental sobre intervencions dels Mossos l’1-O o sobre el paper de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 20-S. L’actitud acusatòria envers la defensa arriba fins i tot a veure’s en un document del Consell General del Poder Judicial que forma part del dossier del govern espanyol per a intoxicar la premsa internacional. Hi culpabilitzen els advocats de l’endarreriment del començament del judici del 5 al 12 de febrer.

Dos magistrats per a controlar els mitjans estrangers

En aquest mateix dossier que les ambaixades espanyoles envien a la premsa europea, el govern espanyol també confirma que dos jutges del CGPJ ‘estaran disponibles per a proporcionar als periodistes aclariments sobre qüestions legals més complexes’. Val a dir que el departament de premsa del Suprem no ho va voler confirmar a VilaWeb fa uns quants dies. És una decisió més en la línia de controlar i mirar d’influir en la manera com s’explica al món aquest judici.

Els observadors internacionals, vetats

Un dels fets més escandalosos d’aquests dies previs és la decisió del tribunal de vetar els observadors internacionals. Argumenta que el fet que el judici sigui televisat ja en dóna prou publicitat. El Suprem segueix el criteri de la fiscalia i del govern espanyol, que no volien observadors a la sala. A més, el tribunal es riu del fet que haguessin demanat cinc places per a observadors internacionals perquè ‘amb l’emissió qualsevol ciutadà en serà observador’. Amnistia Internacional era una de les organitzacions que havia demanat de fer d’observador internacional i va explicar que per a poder accedir a la sala hauria de fer cua des de primera hora del matí per a mirar de tenir sort i poder-hi ser present de públic. També ho havien demanat Internacional Trial Watch, la Federació Internacional per als Drets Humans, que aplega 184 organitzacions estatals; EuroMed Rights, amb més de vuitanta organitzacions; Front Line Defenders, Premi de Drets Humans de l’ONU el 2018; l’American Bar Association, amb més de 400.000 membres als EUA; i també Fair Trials, l’associació Antigone, l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates, l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia i els Drets Humans, el Comitè de Juristes pels Drets Humans, el Centre d’Estudis Legals i Socials, i la Confederació Magrebina d’Organitzacions pels Drets Humans.

Jornades de 10.00 a 18.00 cada dia, ampliables al dilluns i el divendres i fins i tot el dissabte.

Un dels propòsits del Tribunal Suprem és de deixar vist per a sentència el judici abans del maig. La campanya de les eleccions començarà el dia 10. Això fa que hi hagi escassament tres mesos per a fer tota la vista oral del judici. D’entrada començarà amb sessions de dimarts a dijous, de les deu del matí a les sis de la tarda, amb una hora i mitja per a dinar. Però el Suprem ja ha anat filtrant a alguns mitjans que això podria canviar a mig judici. Si la primera fase, la de declaració dels acusats, s’allarga massa, el ritme s’accelerarà, de manera que el dilluns, el divendres i fins i tot el dissabte també hi haurà sessions. El pla inicial ja té implicacions molt negatives per als presos i les famílies. D’entrada el judici serà a Madrid i no a Barcelona, tal com les defenses demanaven invocant el dret fonamental del jutge natural predeterminat per llei, un dret vulnerat també.

Perjudicis als familiars

Que es faci a Madrid i durant tantes setmanes significa un trasbals per a les famílies dels presos. El règim penitenciari els permet dues comunicacions especials mensuals, però sempre entre setmana, de manera que amb el judici pel mig només podran ser el dilluns. O el divendres, tot i que els advocats també hauran d’aprofitar com puguin el poc temps que els restarà per a treballar l’estratègia de defensa amb els presos. Els familiars només disposaran de dos llocs per a cada acusat a la sala de vistes del tribunal. Si les sessions s’ampliessin al dilluns i al divendres, se’n ressentirien tant les famílies com els advocats.

Les condicions del trasllat

I també se’n ressentirien els presos. Perquè cada dia de vista oral serà un trasbals per a ells: Hauran de ser traslladats diàriament, a primera hora del matí, de la presó de Soto del Real (els homes) i Alcalá Meco (les dones) durant més d’una hora fins al Tribunal Suprem. Durant el trajecte aniran en furgons de la Guàrdia Civil, emmanillats (en trasllats anteriors alguns dels presos van denunciar el fet que anessin sense cinturó de seguretat). Quan s’acabi la vista tornaran a la presó, on arribaran passada l’hora de sopar. L’endemà s’hauran de tornar a llevar d’hora per tornar a fer el trasllat.

El refús de les principals proves i testimonis de les defenses

De la fiscalia, de l’advocacia de l’estat espanyol i del partit d’extrema dreta Vox, els set magistrats presidits per Manuel Marchena han acceptat gairebé tots els testimonis i proves proposats. En canvi, de les defenses, han desestimat mig centenar de testimonis, alguns dels quals fonamentals, i moltes pericials i proves documentals que ajudarien a ensorrar el relat de l’acusació.