19.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i Julia Mio Inuma
Tòquio – Els legisladors japonesos han aprovat una legislació per elevar l’edat de consentiment sexual del país a setze anys des dels tretze, un límit d’edat que havia romàs invariable d’ençà del 1907, cosa que feia del Japó un cas atípic en el món desenvolupat.
Aquest canvi forma part d’una revisió de les lleis japoneses sobre delictes sexuals. Les noves lleis responen a una indignació pública creixent arran les absolucions repetides dels agressors sexuals i l’augment de casos de persones que fan fotos i vídeos de caràcter sexual sense consentiment, incloent-hi imatges de noies.
Els defensors de lleis més estrictes en matèria de delictes sexuals han rebut els canvis amb satisfacció, però afirmen que encara cal fer més per a assegurar més protecció de les dones i les noies del Japó.
“Encara és molt lluny de la realitat dels delictes sexuals i només arriba a la superfície. Espero de tot cor que les lleis s’ajustin immediatament a la realitat”, diu Ikuko Ishida, fundadora del grup de supervivents de violència sexual Sigues Valent, Japó.
Aquests canvis formen part d’una modernització gradual de les lleis que protegeixen les víctimes dels delictes sexuals. El 2017, el Japó va revisar el codi penal i el codi de procediment penal per primera vegada en més d’un segle, per esclarir què constituïa una violació i eliminar la norma que estipulava que només les dones poden ser víctimes d’agressió sexual forçada.
El Japó és una societat dominada pels homes amb una representació molt limitada de les dones als llocs de poder. El seu govern, dirigit per un grup majoritàriament format per homes vells, conservadors i d’elit, ha estat lent en l’adopció de canvis que afecten el benestar de les dones.
Un legislador de l’oposició va dimitir el 2021 després de la indignació pública que va originar un comentari seu en què deia que seria una cosa estranya que el detinguessin per mantenir relacions sexuals amb una noia de catorze anys “encara que hi hagués consentiment”.
Els defensors dels drets humans i els experts afirmen que les lleis tan febles del Japó sobre delictes sexuals, especialment quant a la protecció de la joventut, han agreujat la fetitxització dels joves japonesos.
“El fet mateix que l’edat de consentiment s’establís a tretze anys va crear un clima social en què es podia explotar sexualment els adolescents a partir d’aquesta edat”, diu Hiroko Goto, professora de dret i experta en violència sexual a la Universitat de Chiba.
“Això ha creat una cultura i un clima en què tothom assumeix que els adolescents tenen la capacitat de prendre decisions sobre el consentiment sexual i, per tant, la gent no qüestiona l’explotació sexual”, afegeix.
El Japó tenia l’edat de consentiment més baixa dels països avançats i una de les més baixes del món desenvolupat. L’edat de consentiment sexual és de setze anys al Canadà i a la majoria dels estats dels Estats Units; de quinze a França; i de catorze a Alemanya i Itàlia.
Les lleis japoneses sobre el consentiment sexual van ser objecte d’atenció el 2019, quan van ser absolts nombrosos acusats de delictes sexuals.
El cas més colpidor va tenir lloc a Nagoya, on un home va ser declarat no culpable després d’haver violat la seva filla quan tenia entre catorze anys i dinou. Els fiscals van mirar de demostrar que la filla no era capaç de resistir-s’hi i, que, per tant, havia estat violada, però el tribunal va rebutjar els seus arguments.
Les protestes contra l’absolució van donar pas a un moviment nacional de “manifestacions florals” que expressaven la solidaritat amb les supervivents d’agressions sexuals i exigien canvis en les lleis.
Els fiscals van presentar-hi un recurs i l’home va ser declarat culpable i condemnat a deu anys de presó.
Els defensors també van destacar que si la noia hagués estat més jove de tretze anys quan havia estat agredida sexualment per primera vegada, el tribunal hauria considerat automàticament el seu cas com una violació en la primera vista.
La llei japonesa estableix dues condicions perquè un crim sigui punible com a agressió sexual: que el sexe no sigui consentit i una prova que l’agressió sexual sigui “significativament difícil de rebutjar”, tant si hi ha violència física com si hi ha amenaça de violència física.
La segona condició és ambigua i posa una càrrega de prova pesant en les víctimes per demostrar que no poden refusar l’agressió. Això exclou les qui no poden rebutjar completament una agressió, perquè estan en xoc o massa espantades per defensar-se, o són manipulades per persones de l’entorn, com ara membres de la família o educadors.
De resultes d’aquestes condicions, el Japó continua sense complir “els requisits internacionals de legislació sobre violacions”, segons Human Rights Now, una ONG amb seu a Tòquio.
Per això van demanar al Japó que establís clarament que tota relació sexual no consentida és una violació. Però els canvis adoptats divendres passat no van arribar tan enllà.
Ara el Japó ha identificat vuit situacions que poden ser sancionades penalment com a “relacions sexuals forçades”; s’hi inclouen les relacions sexuals amb víctimes que no han pogut rebutjar el sexe perquè estaven sota l’efecte de l’alcohol o les drogues.
“Definitivament, hi ha progressos visibles, però encara no estem contentes”, diu Chisato Kitanaka, membre d’un grup de ciutadans formats per advocats i organitzacions que donen suport a les supervivents de delictes sexuals. “Reconeixem que la reforma ha ampliat allò que constitueix un delicte sexual, però encara no n’hi ha prou, perquè no especifica clarament allò que hem demanat, és a dir, que les relacions sexuals sense consentiment són un delicte.”
Kitanaka i més experts afirmen que elevar l’edat de consentiment sexual més amunt de tretze anys és una mesura que ja s’havia d’haver pres fa temps, però insisteixen a dir que el canvi ha d’anar acompanyat d’un esforç més contundent per educar els adolescents sobre el consentiment. Això ha de formar part dels seus programes d’educació sexual, que actualment se centren en la reproducció i la biologia.
“Al Japó hi ha un refrany que diu ‘No despertis qui dorm’, una dita que sovint es fa servir en l’educació sexual, volent dir que si algú no té activitat sexual, no hi ha necessitat d’ensenyar-li sobre el sexe i despertar-lo”, diu la professora Goto.
Segons ella, les qüestions de consentiment es poden abordar en l’àmbit universitari, però hi ha poques oportunitats d’ensenyar aquests continguts als estudiants més joves.
Alguns altres canvis inclouen una campanya contra el “voyeurisme fotogràfic”, de manera que ara és il·legal arreu del país fer, distribuir o tenir fotos de caràcter sexual aconseguides sense consentiment. Fins ara, aquests delictes es regulaven mitjançant ordres locals, cosa que implicava una aplicació incoherent de la llei.
Els arrests de persones que fan fotografies d’amagat, incloent-hi atletes menors d’edat als vestidors, dones fotografiades sota les faldilles o en banys públics, han augmentat aquests darrers anys. El 2021 hi va haver 5.019 casos d’aquesta mena, aproximadament tres vegades més que el 2010, segons l’Agència Nacional de Policia.
D’ara endavant, el Japó també penalitzarà l’engany i ampliarà el termini de prescripció per a les violacions de deu anys a quinze.
