07.02.2017 - 18:16
|
Actualització: 07.02.2017 - 19:17
Passen tan sols cinc minuts de les quatre de la tarda. El jutge diu que l’audiència del judici contra el 9-N recomença. Els primers testimonis de la tarda són el responsable d’organitzar la consulta des de Governació, Joan Cañada, i el director del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI), Jordi Escalé. El fiscal vol demostrar amb aquests dos testimonis que després de la suspensió del procés participatiu dictada el 4 de novembre es va continuar treballant des de l’administració. Les declaracions de Cañada i Escalé han servit per a demostrar el hand-off del 9-N. Un hand-off és una acció del futbol americà en què un jugador passa la pilota a un altre del seu equip sense que aquesta perdi el contacte amb els jugadors en cap moment. I l’administració va fer això amb els voluntaris aquell 4 de novembre, arran de l’amenaça del Tribunal Constitucional espanyol.
Cañada, la web i l’actualització de continguts
‘Sento una profunda admiració pel president Mas, la vice-presidenta Ortega i la consellera Rigau’, diu Joan Cañada quan el jutge li demana si ha tingut cap vincle amb els acusats. Va ser assessor en matèria d’opinió pública de la vice-presidenta Ortega, l’home encarregat del disseny i la coordinació del procés de participació. S’ocupava de decidir també els continguts de la pàgina web del procés participatiu, que és allò que preocupa el fiscal Emilio Sánchez Ulled. I és sobre la pàgina web del 9-N que el fiscal comença a fer preguntes: quan es va activar, fins quan es va actualitzar, qui en decidia els continguts…
El fiscal vol saber sobretot fins quan es van actualitzar els continguts de la web. I Cañada diu que li sembla que va estar tot llest una setmana o deu dies abans de la consulta. Cosa que implicaria que no hi va haver cap activitat posterior a la suspensió pel TC del procés participatiu (el 4 de novembre). El fiscal també li demana com es va fer per coordinar els voluntaris. Cañada diu que es va calcular que en calien poc més de vint mil i que se’n van apuntar més de quaranta mil. Sánchez Ulled demana com es va fer la coordinació dels voluntaris. Cañada explica que es va assignar la gent que s’havia apuntat als punts de votació amb un criteri de proximitat.
Una web duplicada contra els atacs informàtics
Cañada ha explicat que la web es va duplicar a diversos servidors per evitar els atacs informàtics. Aquests atacs van ser-hi el 9-N. Però l’interès del fiscal no està en aquest atac, sinó que vol saber si quan el TC havia suspès la consulta, s’havia pensat a retirar la web del domini públic. Cañada ha dit que van parlar amb la vice-presidenta sobre la retirada de la web, però que els tècnics havien dit que seria impossible. A continuació, el fiscal vol saber com es va fer la relació amb el CTTI. Es feia per escrit la comunicació? Es reunien amb el director del centre, Jordi Escalé? El fiscal també ha volgut llegir el contracte establert amb el CTTI, que és un contracte global de serveis per al departament. El fiscal vol demostrar que es va camuflar l’encàrrec del 9-N i no es va concretar per escrit la tasca que s’havia de fer. Cañada ha dit que ignorava els termes dels contractes perquè no és una qüestió que li pertoqués a ell per les seves funcions.
El fiscal també ha demanat a Cañada detalls sobre la distribució dels ordinadors que havien de servir per a fer la consulta. Segons algunes informacions, aquests ordinadors es van repartir passat el 4 de novembre. Cañada ha dit que aquest tipus de detalls no eren al seu abast. El fiscal ha mirat de saber com es va gestionar el sistema de votació i el tractament de les dades dels participants. Però el jutge Barrientos ha tallat el fiscal perquè ha considerat que aquest no era l’objecte del judici. Sánchez Ulled no ha estat d’acord amb el jutge, però finalment ha acatat la decisió.
L’advocat de Joana Ortega, Rafael Entrena, ha fet preguntes a Cañada. Li ha demanat si es va fer cap activitat des del govern després de la suspensió del 4 de novembre. Cañada ha deixat clar que tot el procés va ser enllestit pels voluntaris i que el departament tan sols es va ocupar de recuperar el material utilitzat (els ordinadors) i de destruir les dades utilitzades per a la votació.
La preparació i la distribució dels ordinadors als punts de votació
El següent testimoni és Jordi Escalé, aleshores director del CTTI. El fiscal li ha demanat si reconeixia i recordava l’encàrrec del Departament de Governació sobre el procés del 9-N. Escalé ha dit que sí que reconeixia aquest contracte amb el departament. La qüestió és que el concepte del contracte és molt genèric i el fiscal vol saber com i quan es va concretar que allò serviria per a l’encàrrec sobre el procés participatiu. Escalé ha dit que en van parlar amb el testimoni anterior, el senyor Cañada.
Una vegada més, el fiscal vol detalls de les dates per saber si tot s’havia fet abans de la suspensió del dia 4 de novembre. Escalé ha dit que van haver de treballar molt ràpidament per adaptar el sistema informàtic i la web al nou format de procés participatiu que implicava la inscripció de voluntaris. Ha explicat que, a banda la web, es van desenvolupar tres aplicacions, que es van encarregar a empreses proveïdores. Una per a la inscripció de voluntaris, una altra per a la distribució territorial dels llocs de votació i una altra per al recompte de resultats.
Escalé ha explicat que ja s’havien repartit ordinadors a més de cinc-cents municipis. En canvi, el repartiment als instituts s’havia de fer el cap de setmana del 8 i 9 de novembre per no interferir en el desenvolupament normal de les tasques educatives dels centres. El fiscal ha demanat: ‘El dia 4 de novembre tots els ordinadors ja eren maquetats i instal·lats?’ La resposta d’Escalé ha estat clara i ràpida: ‘Sí.’
Les aplicacions dels proveïdors del CTTI i la destrucció de dades
El tema d’interès següent del fiscal és la carta que T-Systems –empresa proveïdora d’algunes aplicacions– va enviar al CTTI per demanar què havia de fer una vegada s’havia pronunciat el Tribunal Constitucional el dia 4 de novembre. Escalé ha explicat que quan va rebre la carta va portar-la al seu superior, el president del consell d’administració del centre, el conseller Felip Puig, perquè hi donés la resposta adequada. A T-Systems li mancava encara lliurar l’aplicació de recollida del resultat de la consulta. Amb tot, l’encàrrec d’aquesta aplicació s’havia fet abans de la suspensió pel TC.
Escalé ha explicat que el cap de setmana del 9-N van estar molt ocupats pels atacs informàtics que rebien les webs i els servidors de la Generalitat, que havien arribat a col·lapsar els sistemes informàtics de les farmàcies i d’alguns hospitals. El fiscal ha insistit molt a esbrinar si treballadors del CTTI o dels contractistes del centre havien treballat per a l’organització de la consulta entre el 4 de novembre i el 9. Escalé ha respost en tot moment que ignorava si hi havia hagut funcionaris treballant aquells dies. També ha explicat que després de la consulta el seu centre va fer les tasques de buidar els ordinadors i destruir les dades acumulades.
S’hauria pogut eliminar la web oficial?
Escalé ha reconegut que si el CTTI hagués rebut l’ordre d’eliminar la web oficial s’hauria pogut fer en un procés que hauria demanat unes quantes hores. Però que encara haurien quedat actives totes les duplicacions de la web que s’havien fet.
La defensa ha demanat a Escalé si al CTTI hi havia voluntaris i si eren aquests els que s’ocupaven d’atendre totes les qüestions relacionades amb el 9-N. El testimoni ha explicat que hi havia voluntaris i que no va tenir mancances perquè va poder cobrir totes les tasques amb voluntaris. També ha deixat clar que després del 4 de novembre ja no es van desenvolupar noves tasques de manteniment de la web.
Aquests dos testimonis eren determinants per a l’acusació. Volia demostrar que després de la segona suspensió del TC encara s’havien fet accions des del govern. Tots dos testimonis han evitat de comprometre aquesta qüestió. Han confirmat la idea del hand-off que va traslladar la responsabilitat d’acabar el procés participatiu de la consulta. Han afirmat que no es va fer res més després d’aquell dia i que tot va restar en mans de voluntaris.
Podeu llegir ací la primera crònica matinal de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici
La segona crònica matinal de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)
I la crònica de la primera jornada d’ahir: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N
