En un moment en què el sector editorial català observa com es va constituint l’Abacus Futur de Jaume Roures i Oriol Soler amb la pretensió d’esdevenir un gran grup, i amb els segells catalans de Penguin Random House –la Magrana, la Campana i Rosa dels Vents, entre més– en procés de redefinició i impuls, el Grup 62, que aplega els segells en català propietat de Planeta, s’ha volgut reivindicar com el gran grup editorial català. Durant la tradicional trobada estiuenca de valoració i presentació de la nova temporada, encapçalada pel seu president, el filòsof Josep Ramoneda, ha mostrat la seva satisfacció per “un bon any editorial en línies generals”.

Ramoneda ha volgut destacar “com una de les coses estranyes que passen en aquest país” l’èxit d’Un cor furtiu, la monumental biografia de Josep Pla signada per Xavier Pla, rebuda amb elogis de crítica i públic, i de la qual ja s’han venut 15.000 exemplars, 12.000 en català i 3.000 en la seva traducció castellana. Les xifres que es compten per milers també han correspost, segons que ha afegit el director editorial del Grup 62, Emili Rosales, a Història d’un piano, de Ramon Gener, premi Ramon Llull i títol més venut aquest passat Sant Jordi, amb 60.000 exemplars venuts en català i castellà, i a La germandat de l’àngel caigut, de Jaume Clotet, que ha arribat als 18.000. Parlant de xifres, segons Rosales, els quinze segells del grup publiquen al voltant de cinc-centes novetats l’any, fet que vol dir que editen un llibre de cada tres que es venen en català, ja sigui a Columna, Proa, Empúries, Destino o Edicions 62, entre més.

Un creixement acumulat del 20% d’ençà del 2019

A escala general, Rosales ha destacat la bona salut del mercat editorial i el creixement de vendes d’un 6% el passat Sant Jordi, que segons que ha indicat, si se sosté fins a final d’any, en xifres acumulades voldrà dir que en cinc anys l’edició en català ha crescut d’un 20%. Tot plegat, dins una tònica de creixement observat d’ençà del 2019 i que va tenir com a moment culminant el fatídic any 2020 de la pandèmia. Preguntats per aquest diari sobre els moviments de concentració de segells editorials catalans i l’emergència d’aspirants a la condició de gran grup, després d’anys en què l’edició catalana s’ha basat sobretot en la vitalitat de les editorials petites i independents, els responsables del Grup 62 han saludat positivament l’aparició de nous actors, tant els qui ja existien com els qui s’hi afegeixen, perquè, a parer seu, “vol dir que la cosa funciona i veuen futur en l’edició en català”.

Quant a títols concrets, a banda del boom de la biografia planiana i els èxits de vendes de Gener i Clotet, Emili Rosales ha definit aquest 2024 com “l’any de Maria Nicolau“, gràcies a l’èxit del seu Cremo!, molt més que un llibre sobre cuina, i ha destacat com a punts clau de l’exercici el retorn a la narrativa de Carme Riera, Jordi Puntí i Gerard Quintana, i la consolidació de noves veus, com Laia Perearnau i Caterina Karmany. I, si s’ha dit sovint que els llibres polítics no funcionen, Rosales també ha volgut destacar que Merèixer la victòria, el llibre de David Madí sobre el procés, és al capdavant de les llistes dels més venuts.

Què llegirem la temporada vinent

La trobada amb periodistes també ha servit per a anunciar novetats del curs que començarà a final d’agost i que enguany no tindrà la Setmana del Llibre en Català com a primer aparador, perquè es farà pels volts de la Mercè. Laia Aguilar, Tània Juste, Sergi Belbel, Màrius Carol, Lluís Foix, Francesc Serés, Màrius Serra, Martí Gironell i Pep Coll són alguns dels noms que marcaran la reentrada. D’entre tots ells, s’ha volgut destacar la nova novel·la d’Aguilar, guanyadora del premi Josep Pla amb Pluja d’estels, i que el 28 d’agost tornarà a les llibreries amb Tots aquells mars, una novel·la protagonitzada per la Greta, una dona que retorna a la seva Formentera natal, i amb una relació familiar marcada per un succés tràgic. Aguilar ha destacat els elements de realisme màgic que impregnen el text, i ha ofert alguns detalls de l’adaptació cinematogràfica del seu èxit Wolfang, que dirigeix Javier Ruiz Caldera, i en què treballa ella mateixa com a guionista, amb Carme Marfà, Iago Alonso i Valentina Viso. Els actors Jordi Catalán, Miki Esparbé, Anna Castillo, Àngels Gonyalons, Nausicaa Bonnín i Berto Romero es posaran en la pell dels personatges d’aquest crossover intergeneracional.

A més de novetats de ficció, Edicions 62 continuarà la publicació de les obres completes de Josep Carner, amb la Poesia dispersa pròpia i traduïda 1896-1924, i Joan Maragall, amb la prosa completa en tres volums. Empúries publicarà El jove Gabriel Ferrater, la llegenda, sobre els orígens biogràfics del poeta, a cura de Ramon Gomis, i Pòrtic, l’assaig sobre educació de Damià Barbera Incompetències bàsiques i l’experiència romanesa de la periodista Júlia Bacardit, Corresponsal d’enlloc.

El Grup 62 també publicarà les obres literàries guardonades als Premis Literaris de Girona 2024, a més d’editar el premi Bones Lletres d’assaig humanístic, el premi de poesia Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater, els premis Ausiàs March i Joanot Martorell, i el Proa, que ells mateixos convoquen. Però enguany no coeditarà pas el premi Sant Jordi, després de tres anys fent-ho: Òmnium Cultural ha anunciat aquesta setmana que se n’encarregarà Univers, un dels segells d’Enciclopèdia Catalana que ha estat integrat al nou grup Abacus Futur.