El Gremi d’Editors i el dia de la marmota

Aquests darrers tres anys, la trobada de la premsa amb el president del Gremi d’Editors, Patrici Tixis, pels volts de Nadal per a fer balanç de l’any sembla un déjà vu, sembla el dia de la marmota. Tot i que el món digital i les xarxes socials van transformant els hàbits culturals dels consumidors i això afecta el sector del llibre, el Gremi d’Editors no varia el discurs: balanç positiu, ha crescut la facturació i, a falta de la campanya de Nadal, es calcula que serà d’un 2%, tant pel que fa al llibre en català com el llibre en espanyol. Això significa un increment petit però sostingut de la facturació aquests darrers sis anys.

El Gremi d’Editors aplega editorials tant en català com en espanyol i les dades que s’han donat han estat sobre ambdós mercats. Enguany, Tixis ha volgut destacar i reforçar el paper de Catalunya en el lideratge editorial dins el conjunt espanyol. Tot i que Tixis treballa pel Grup Planeta i la seu d’aquest grup no ha tornat a Catalunya des que se’n va anar la tardor del 2017. Del retorn d’aquesta seu i d’altres no n’ha parlat pas, i ha dit a VilaWeb que les xifres no afectaven aquest fet, perquè els segells produïen a Catalunya.

Dades

Segons les dades donades pel gremi, Catalunya és capdavantera del sector editorial de l’estat espanyol perquè factura 1.200 milions d’euros dels 2.364 milions del conjunt de l’estat espanyol. Això és el 50,8% de les empreses editorials a Catalunya. I és de 490 milions d’euros la facturació dels llibres que es venen a Catalunya, tant en català com en espanyol. Concretament en català, la venda és de 237 milions d’euros (tant en llibre de text com en llibre general). I sense el llibre de text, la xifra baixa fins als 125-130 milions d’euros. Aquestes xifres de llibre en català inclouen les editorials de Catalunya, País Valencià i les Illes. La venda de llibres en català representa el 26% del total.

Més dades de lideratge: el 98% d’editorials tenen la seu a Catalunya (370 segells) i el 80% de l’edició literària es genera a Catalunya (Madrid té editorials molt potents, sobretot, en llibre de text). També Catalunya encapçala la producció del llibre infantil i juvenil, amb el 65% de l’edició. I també els principals grups que treballen al mercat llatinoamericà ho fan des de Catalunya.

Amb tot, encara queda recorregut per a arribar a la facturació de 3.000 milions d’euros a l’estat espanyol, xifra en què se situava el mercat editorial abans de la crisi econòmica.

Patrici Tixis ha estat molt crític amb la paràlisi política del país. Va dir: ‘Ens preocupa molt aquesta paràlisi política. Fa tres anys, el govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona impulsaven plans de foment de la lectura i el llibre. Aleshores érem molt optimistes. Però en aquest temps, no hem avançat ni un mil·límetre. I aquesta inactivitat l’atribuïm a la inestabilitat política que vivim. I més enllà dels plans de foment, també reclamem una inversió en els pressupostos de cultura substancialment majors que no la que es fa. La Generalitat només inverteix el 0,6% del pressupost en cultura i nosaltres reclamem que la despesa pública en cultura arribi al 2%. A França la despesa és del 3%. El decalatge és portentós quan parlem de despesa pública per càpita. Mentre a l’estat espanyol es destinen 34 euros en cultura per persona i any, a França són 476 euros, i a Itàlia, 233 euros.

Premi Atlàntida a Carme Riera i el Memorial Fernando Lara per a Comanegra

Aquest vespre, el Gremi d’Editors lliura els seus premis anuals. L’escriptora Carme Riera recollirà el premi Atlàntida a la trajectòria, foment de la lectura i defensa de la propietat intel·lectual.

L’editorial Comanegra rebrà el premi Memorial Fernando Lara a la iniciativa cultural. Preguntat Tixis si aquest premi era una manera també de donar suport a aquesta editorial, arran de la persecució que pateix de diferents sindicats de la Guàrdia Civil per l’àlbum il·lustrat On és l’Estela?, Patrici Tixis no ha estat tan contundent com s’esperava. D’entrada, ha dit que li donaven el premi pel projecte editorial i la seva projecció de futur. Després, insistint si el gremi condemnava la persecució contra aquest segell, ha aclarit: ‘Des del gremi no hem fet cap pronunciament sobre aquest fet, però hem defensat sempre la llibertat d’expressió i d’edició. És la manera d’entendre la nostra feina, no n’hi ha cap més.’

Tendències

El president del gremi també ha apuntat algunes tendències que es detecten en el mercat editorial: els llibres més venuts s’allarguen més temps que abans, ara superen l’any i alguns arriben als dos anys. També ha destacat un fort creixement de la no-ficció. A Catalunya, sobretot, en llibres vinculats al procés i la independència de Catalunya. També ha destacat la fortalesa del llibre infantil i juvenil, en especial de l’àlbum il·lustrat, i també del còmic i el manga.