El Grec Festival mostra la “rara celebració d’un funeral” de Dimitris Papaioannou

  • "Tenir consciència de la nostra mort ens ajuda a mesurar les nostres forces", reflexiona l'artista

VilaWeb
Redacció
30.06.2017 - 14:59

“Tenir consciència de la nostra mort ens ajuda a mesurar les nostres forces”, reflexiona l’artista

BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)

El Grec Festival de Barcelona mostrarà en el Mercat dels Flors la “rara celebració d’un funeral” en un espectacle de teatre visual, ha descrit aquest divendres en roda de premsa l’artista grec Dimitris Papaioannou, que ha concebut i dirigit l’obra.

L’obra, titulada ‘The Great Tamer’ (‘El gran domador’) es podrà veure de diumenge 2 a dimarts 4 de juliol i té totes les entrades esgotades, encara que hi ha la possibilitat d’alliberar algunes localitats una vegada s’hagi instal·lat l’escenografia.

Papaioannou ha fet el paral·lelisme amb un funeral perquè “la gent pensa que són una cosa fosca; ho pot ser, però poden tenir un punt divertit si es pren consciència des del primer moment que al final un acabarà sent un sac d’ossos”.

El Greco ha estat una gran influència per a Papaioannou, que ha destacat una frase sobre ell: “Que quan arribi la mort et trobi lliurant solament un sac d’ossos, o sigui: que ja hagis experimentat en la vida tot el que havies”, una frase que ha conegut una vegada muntat l’espectacle però que considera que ha estat una inspiració inconscient.

DANSA, ARTS VISUALS, TEATRE I POESIA

Deu actors interpreten aquest espectacle, que Papaioannou considera un gènere híbrid que es pot considerar dansa “si s’entén com l’organització de moviments i forces en el temps i l’espai”, encara que també és poètic, creu que fa 50 anys s’hagués considerat arts visuals i fa 100 anys, teatre.

El ‘gran domador’ a què fa referència el títol ho és “el temps mesurat en funció del moment precís de la consciència de la pròpia mort, ja que l’ésser humà és l’únic animal que té consciència d’això”, ha dit l’artista, que considera aquesta percepció com l’arrel de la civilització, la filosofia, l’art i les ciències.

“Tenir consciència de la nostra mort ens ajuda a mesurar les nostres forces, a morir satisfets. L’obra fa un viatge de descoberta dels poders que el narrador humà té dins. Amb aquest procés intentem que l’ésser humà sigui fèrtil. Ens dóna pistes de l’ésser humà i la civilització”, ha reflexionat Papaioannou.

CLAROBSCUR AMB UN SÒL ESPATLLAT

L’escenografia –que Papaioannou prefereix cridar ‘espai on s’actua’– juga amb el sòl i amb la llum, inscrivint-se en l’anomenat ‘art povera’ (art pobre).

La llum juga molt amb el clarobscur –amb clares referències de nou a El Greco i a Rembrandt–: “He hagut de bregar amb la foscor del teatre: és molt difícil posar la forma humana sobre un fons fosc. Al llarg de la narració hi ha una fulla negra i la pell és la marca blanca que permet aquest dibuix”, ha explicat.

A aquest joc contribueix el sòl de l’espai, que segueix aprofundint en l’exploració de formes de donar un volum important al sòl, que va iniciar amb ‘Still Life’: en aquest cas es tracta d’un sòl espatllat” fet de diferents peces amb les quals els actors interactuen.

L’espectacle s’emmarca en el ‘viatge’ emprès pel Grec Festival sota la direcció de Cesc Casadesús, i que aquest any té al Mediterrani com a centre: “És l’espectacle principal de l’eix de Grècia. Va ser el primer artista al que vaig cridar quan vaig ser triat director”, ha assegurat Casadesús.

Casadesús estava interessat en ell perquè “aquí és poc conegut però té un llarg recorregut, i és un dels artistes de Grècia que té una veu pròpia”, ha explicat, apuntant que el bon acolliment del públic mostra que se li haurà de programar més sovint.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor