25.03.2021 - 21:50
Pedro Sánchez, 22 de juliol de 2019, a la tribuna d’oradors del congrés espanyol: “La nostra societat és democràtica i madura i es rebel·la quan l’autoritat s’exerceix de manera injusta i arbitrària. Aquesta consciència és un motiu totalment justificat per a derogar la llei mordassa, un compromís que vull assumir expressament amb la cambra.” Era l’enèsim compromís de Sánchez de derogar una de les lleis més emblemàtiques i polèmiques del govern del PP, que avui fa exactament sis anys que es va aprovar.
A final d’aquell any, el PSOE i Unides Podem signaven l’acord de govern de coalició, amb el compromís ferm de substituir la llei mordassa per una nova llei que garantís “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”. Però quan ha passat més d’un any, no hi ha hagut cap moviment del govern del PSOE i Unides Podem per a derogar-la. Més encara: durant aquest any de pandèmia, el govern espanyol ha utilitzat la normativa que va aprovar el PP per a sancionar els qui desobeïssin o incomplissin les disposicions de l’estat d’alarma.
Qui finalment va moure fitxa, aquest febrer passat, fou el PNB, que va presentar una proposta de reforma (no de derogació) de la polèmica llei, que és actualment en fase de tramitació al congrés espanyol. Un dels aspectes destacats d’aquesta proposta de reforma és la supressió de la infracció greu per l’ús no autoritzat d’imatges d’agents de la policia, i la qualificació de faltes per manca de respecte a l’autoritat. En canvi, no preveu la prohibició, sinó la revisió, d’un altre dels aspectes més criticats, el de les devolucions en calent.
Però el compromís de la derogació d’aquesta llei s’ha encavalcat aquests darrers mesos amb un altre compromís, verbalitzat pel ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, de reformar el delicte de sedició del codi penal. Una promesa amplificada políticament per Unides Podem, i pel diputat Jaume Asens, en el sentit de permetre el retorn a la vida política dels presos polítics, i a obrir la porta a un possible retorn dels exiliats. Però aquesta promesa, feta a les acaballes del 2020, avui no té cap previsió de fer-se realitat.
I aquesta setmana, tant una cosa com una altra han rebut un cop de porta dur, contundent, per part del PSOE, alineat amb els partits de la dreta i de l’extrema dreta, al congrés espanyol. Perquè la CUP volia anar més enllà d’allò que s’ha començat a tramitar de la mà del PNB, que és la derogació. I hi afegia, en la proposta, la derogació també del delicte de sedició del codi penal. “Presentem la proposta per pura supervivència, ja que hi ha més de 3.000 persones represaliades a Catalunya per delictes d’ordre públic”, deia la diputada Mireia Vehí. El text de la CUP, en referència a la llei mordassa i al delicte de sedició, deia: “Aquests instruments han estat els utilitzats per a la persecució del dret a la protesta en tota mena de situacions i per dificultar la contestació ciutadana davant les decisions dels poders públics”, des d’aturar desnonaments, a ocupar places i protestar en defensa de l’autodeterminació de Catalunya.
La resposta de la diputada del PSOE Ana María Botella fou qualificar la iniciativa de la CUP d’ocurrència, i fer aquestes declaracions: “Si de debò voleu canviar les coses, condemneu la violència”. I també va defensar la feina de la policia tot dient que estava “sotmesa a la constitució, a la supervisió jeràrquica i al control judicial”.
Condemna d’Europa
El cas és que just aquesta setmana la Comissió de Venècia va demanar a l’estat espanyol una reforma de la llei mordassa pel seu “potencial repressiu”. L’organització vinculada al Consell d’Europa va demanar que es revisin les altes penes que estableix la llei de seguretat ciutadana del 2015, a més de les multes que preveuen. “Les multes poden tenir un efecte dissuasiu en la llibertat d’expressió”, afirmava.
