04.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Lily Kuo i Pei-Lin Wu
El govern xinès s’ha imposat la seva tasca més formidable fins ara: separar els adolescents dels seus telèfons.
L’organisme regulador d’internet de la Xina ha publicat unes normes perquè els pares limitin el temps que els fills passen connectats, i exigeixen als fabricants de telèfons i aplicacions i a les botigues d’aplicacions que, a partir d’ara, ofereixin una “funció per a menors” que en restringeixi l’ús.
Segons les normes preliminars publicades per l’Administració del Ciberespai de la Xina (CAC), aquesta funció limitaria els adolescents de 16 anys i 17 a un ús de dues hores d’internet el dia. Per als nens de 8 anys a 15, l’ús es restringiria a una hora, i els menors de 8 anys tindrien un límit de 40 minuts el dia.
La “funció per a menors” també impediria als menors l’ús de qualsevol aplicació entre les deu de la nit i les sis del matí, segons el projecte de normativa. Les aplicacions en línia per a l’educació i de serveis d’emergència quedarien exemptes de les restriccions, i els pares també podrien sol·licitar algunes excepcions.
Aquestes normes preliminars, que ara són subjectes de revisió pública, són el darrer intent dels reguladors per a influir com s’eduquen els infants xinesos, normes que van de la quantitat de deures que reben a l’escola fins al temps que passen en línia jugant a videojocs.
Cal entendre aquestes normes en el context dels esforços del govern per influir en el comportament dels joves xinesos, que són com més va menys propensos a casar-se, formar famílies o participar en la competitiva carrera pel mercat laboral de la Xina. Tot un seguit de factors que són obstacles per a afrontar la crisi demogràfica del país i una economia amb símptomes d’estancament.
De seguida, s’ha obert el debat sobre les restriccions del mòbil, que l’Administració del Ciberespai ha descrit com una manera de “encaminar els menors a adquirir bons hàbits”.
“Sóc una noia de catorze anys i dono suport a aquesta política. Estava ocupada amb el meu telèfon, però ara puc deixar-lo estar i posar-me a parir, per complir la política dels tres fills”, deia un comentari irònic sobre les normes proposades, en què ironitzava amb la flexibilització de les limitacions del nombre de fills, que es van aprovar el 2021.
“Són els pares els qui activen i configuren els telèfons i han de canviar constantment entre les versions”, escriu una altra persona, en aquest cas, a la xarxa social Weibo. “Al final, aquestes normes únicament causaran maldecaps als pares.” I un altre diu: “Proveu de fer servir internet tan sols dues hores el dia.”
Les noves normes també requeriran una regulació més estricta del contingut per a menors. A més d’impedir la pornografia o qualsevol contingut que pugui induir els joves a revelar informació personal, l’organisme regulador prohibirà la “cultura de fans” relacionada amb les celebritats, una altra pràctica en línia que ha estat objectiu dels reguladors aquests darrers anys.
Així, per exemple, els menors no haurien de poder veure continguts que permetin votacions, comentaris o finançament col·lectiu per a les anomenades celebritats.
Com era d’esperar, l’organisme regulador també diu que el contingut d’internet ha de “difondre els valors fonamentals del socialisme” i l'”excel·lència de la cultura tradicional xinesa”, a més de cultivar l'”amor a la família i el país” entre els joves.
Shen Jiahong, un psiquiatre especialitzat en l’addicció a internet a Guangzhou explica: “Abans només es restringia el temps de joc en línia, però aquesta vegada, és l’ús del telèfon intel·ligent. És una norma més àmplia i més estricta”, cosa que ell opina que podria ser més útil amb els joves.
Les mesures adoptades abans pel govern xinès amb la intenció de limitar el temps d’ús de les pantalles han tingut un èxit relatiu. Els reguladors han anat restringint el temps que els menors poden passar jugant a jocs en línia d’ençà del 2019. L’any 2021, es va aprovar unes noves normes que només permetien als nens de jugar una hora el dia, tan sols el divendres, els caps de setmana i els festius nacionals.
És comú que els infants eludeixin aquestes restriccions mitjançant comptes falsos i hi ha nombrosos informes que indiquen que els pares simplement donen als seus fills les seves pròpies contrasenyes. En una enquesta del 2022 feta per China Youth Daily a 1.900 pares de menors, més del 70% dels enquestats va dir que les mesures sobre els jocs en línia havien tingut un efecte “limitat”.
De manera semblant, el 2021, les autoritats xineses van prohibir les classes particulars i van ordenar restriccions en els deures per a reduir la pressió sobre els nens xinesos, que havien d’enfrontar-se a muntanyes de deures i hores de classes particulars. Aquesta política va originar tot un mercat negre de classes particulars.
Partint d’aquests exemples, reduir ara el que els oficials consideren un problema d’addicció a internet entre els joves també serà difícil.
“No es pot canviar l’obsessió d’un nen amb internet simplement prohibint-li jugar a jocs en línia o veure cert contingut”, diu Shen, que afegeix: “No podem tenir expectatives massa altes respecte d’aquesta restricció.”
Però una diferència important és que la responsabilitat ara també recaurà en les empreses tecnològiques xineses com Tencent o ByteDance. Tencent és propietària de WeChat, i ByteDance opera la versió xinesa de TikTok, coneguda com a Douyin.
Les accions de moltes empreses tecnològiques xineses –plataformes de vídeo com Bilibili i Kuaishou, la xarxa social Weibo, així com Tencent– van caure dimecres quan es van fer públiques les noves normes.
Subscribe to the Washington Post
