24.06.2018 - 09:02
|
Actualització: 24.06.2018 - 12:24
El vice-president i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha calculat que l’estat espanyol deu 6.000 milions d’euros a Catalunya. En una entrevista a l’ACN, ha advertit que el pagament d’aquesta quantitat és un mínim, perquè és un deute que prové de compromisos incomplerts.
‘No intercanviarem el compromís polític del 1r d’octubre i tot allò que significa per una mica més d’IRPF, no som en aquesta fase’, ha afirmat. Sobre una possible negociació amb el govern espanyol, ha dit que hi prioritzaran la relació bilateral per davant d’organismes multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera.
Sobre la possible recuperació d’impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional espanyol, com la taxa de l’audiovisual o l’impost sobre dipòsits bancaris, Aragonès ha explicat que que l’objectiu és recuperar-ne el contingut. Poden tornar-se a aprovar al parlament, modificar-se o bé negociar la cessió de competències amb l’estat espanyol.
Dels 6.000 milions, 800 corresponen als nous agents dels Mossos d’Esquadra que s’han incorporat al cos del 2010 ençà; 3.750 resten pendents de la disposició addicional tercera de l’estatut; 1.460 corresponen a aportacions vinculades a la llei de dependència. ‘Tu no renoves un contracte amb qui ha estat incomplint el vigent’, ha dit Aragonès en referència al model de finançament. ‘Aquest govern no ha nascut per negociar el model de finançament. Això és la màquina del temps i tornar quinze anys enrere.’
El pressupost del 2019
Descartada la possibilitat d’elaborar un pressupost per enguany, Aragonès ha dit que tot és previst per a aprovar els comptes del 2019 abans que no acabi l’any. Només s’endarreririen els terminis per les negociacions amb els grups. El govern prioritza un acord amb la CUP, però no tanca la porta a un hipotètic suport de Catalunya en Comú o del PSC.
En relació al dèficit, ha confiat que enguany Catalunya complirà l’objectiu del 0,4%, malgrat que fins al març el dèficit ja era del 0,34%. Aragonès ha argumentat que els primers mesos de l’any no són significatius del conjunt de l’exercici.
