El govern vol unir Setcases i Vallter 2000 amb un telecabina de més de tres quilòmetres

Les estacions d’esquí catalanes malden per quadrar resultats i no caure en les xifres vermelles. No és pas cap problema recent, sinó un mal endèmic en unes instal·lacions que requereixen grans inversions i cada any han de bregar amb una disminució evident de la precipitació de neu. Per això algunes cerquen solucions imaginatives per a remuntar el vol. És el cas de Vallter 2000, de titularitat pública, que vol reconvertir-se en una estació que obri tot l’any. Per a fer-ho realitat, vol construir un telecabina de més de tres quilòmetres que uneixi la població de Setcases amb la zona més alta de l’estació de Vallter, a 2.535 metres d’altitud.

Aquest projecte és impulsat per Vallter 2000 i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), propietària de les estacions públiques catalanes. Fins ara no se n’havia parlat gaire i només havia aparegut en mitjans especialitzats en l’esport d’hivern. Sí que té l’aval dels batlles de la vall de Camprodon, que veuen amb bons ulls aquesta inversió, que pot ser d’uns quaranta milions d’euros.

La infrastructura constaria de dinou torres repartides en una llargària de 3.387 metres. En total el trajecte permetria de salvar un desnivell de 624 metres en un trajecte de nou minuts de durada. Segons el primer estudi que té FGC, la sortida del telecabina seria en un aparcament nou als afores de Setcases. En canvi d’això, les plataformes d’aparcament de la cota 2.000 es regenerarien amb vegetació.

Els responsables de l’estació expliquen que aquesta inversió és necessària per assegurar la viabilitat ecològica de la instal·lació. Un telecabina permetria de limitar l’accés a l’estació per la carretera que travessa el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, fet que origina grans emissions de CO₂. Però no amaguen que darrere hi ha un motiu econòmic de pes. Segons que explica el director de l’estació, Enric Serra, és molt complicat que Vallter 2000 pugui sobreviure econòmicament. Sobretot perquè, en el curs dels anys, ha estat una estació exposada al vent i que, de mitjana, tanca disset dies per temporada: “En els comptes de resultats, tenim un any bo de cada cinc o sis. Només per obrir la persiana cada any hem d’invertir de mitjana un milió d’euros en manteniment i reposició d’actius, digitalització…”, explica.

El telecabina vol ser el començament d’una reconversió perquè l’estació pugui obrir els 365 dies l’any i crear negoci més enllà de les dates d’esquí, com ja fan estacions com ara Vall de Núria o la Molina. “Cada vegada neva menys i hem centrat els esforços en tot l’any. Aquest és el quid de la qüestió. En vista d’un canvi climàtic, el nostre model per a generar riquesa al territori és treballar tot l’any”, resumeix Serra.

Un moviment opositor naixent

L’objectiu d’FGC es tenir molt avançada aquesta infrastructura a partir del 2026. Però el fet és que encara no se n’ha tancat el finançament. Sí que se sap que aquest telecabina permetria de substituir dos remuntadors antics que s’havien de canviar abans del 2026. Aquesta partida ja és aprovada i és de quinze milions d’euros, que es podrien destinar íntegrament al telecabina. Amb tot, en falten vint-i-cinc milions que s’han de finançar i no se sap d’on sortiran.

Mentre se cerca aquest finançament, la plataforma Stop JJOO organitza una campanya de protesta per a oposar-se a aquesta construcció. Avui faran una conferència de premsa en què explicaran els seus principals motius. VilaWeb ha pogut parlar amb ells i coincideixen en la necessitat de repensar el model actual de les pistes d’esquí, però censuren la manera com es fa: “No hem de continuar fent megaprojectes i definir els parcs naturals com a parcs temàtics que acullin com més gent millor”, diu Oriol Ajenjo, portaveu de la plataforma al Ripollès.

Consideren que aquesta cerca constant d’un model que porti més turistes implica caure en l’error del sistema actual: “Es volen continuar posant els ous al mateix cistell, que és el cistell del turisme. Una de les coses que vàrem veure durant la pandèmia és que era un cistell molt fràgil i que et converteix en una economia totalment dependent”, afegeix. Per això demanen de crear un debat que afecti les comarques de muntanya que ajudi a repensar el model de subsistència i en què el turisme no sigui l’única pota.

Per una altra banda, assenyalen la qüestió ambiental: les dinou torres i els cables passaran pel mig del parc natural. Alhora, segons que denuncien, l’aparcament que caldria habilitar a Setcases afectaria el poc terreny agrícola que encara té el municipi.