El govern valencià vol garantir per llei el dret d’habitatge

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d’Habitatge, María José Salvador, han presentat l’avantprojecte de llei de la funció social de l’habitatge. Segons Puig, aquest és el propòsit del text: ‘Fer realitat allò que diu la constitució i l’estatut d’autonomia, que és el dret d’habitatge, i avançar en la via de l’objectivació d’aquest dret.’ L’avantprojecte, que serà aprovat dimecres, vol ‘fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat’ a persones afectades per un desnonament o per impagament del lloguer i que compleixen els requisits de la llei. Entre més mesures, i en alguns casos de desnonaments, es preveu que en el cas que l’entitat financera es negui a formalitzar un contracte de lloguer amb opció de compra i, per tant, l’habitatge habitual es quedi sense ocupants, la Generalitat podrà iniciar un procediment expropiatori per interès social i necessitat d’ocupació, per un termini màxim de tres anys i que podrà posar l’habitatge a disposició dels estadants.

‘No és cap llei expropiatòria, sinó per a activar el dret d’habitatge, i les mesures de caràcter disciplinari no són l’objectiu fonamental’, ha remarcat el president. ‘Si bé l’avantprojecte té mesures de caràcter disciplinari que són necessàries –ha dit–, és una llei que vol provocar l’impuls i promoció de l’habitatge i vol ajudar a la rehabilitació i l’economia.’ Ha afegit que la mesura formava part d’una nova política de l’habitatge ‘no basada en l’especulació, sinó en les persones’.

En termes semblants, la consellera Salvador ha emmarcat aquest projecte de llei en l’Acord de Botànic (pacte de govern entre PSPV, Compromís i Podem) i ha dit que hi havia un canvi de paradigma, que implicava passar de considerar l’habitatge com un bé de luxe a considerar-lo un bé al servei de l’interès general.

Mecanismes establerts per l’avantprojecte
Per garantir el dret d’habitatge, l’avantprojecte estableix que la Generalitat dotarà el pressupost de prou fons per a consolidar, ampliar i millorar el parc públic d’habitatges. La conselleria d’Habitatge desenvoluparà un pla plurianual de rehabilitació i ampliació del parc públic, que inclourà també l’adaptació d’un 10% dels habitatges per a persones amb diversitat funcional.

En el cas de processos de desnonament d’habitatge habitual, per impossibilitat de pagar les càrregues hipotecàries o de lloguer, s’activaran mesures que possibilitin la continuïtat a l’immoble, encara que aquestes mesures, com que s’encavalquen amb la legislació estatal (llei de segona oportunitat), es podran aplicar quan se n’acabi la vigència, el maig del 2017, o es derogui la llei.

En aquest sentit, les mesures contemplen que es doni per finalitzat el contracte de compravenda i es creï una nova obligació mitjançant un lloguer a opció a compra que eviti el desnonament de l’habitatge habitual d’aquelles persones que es troben en situació d’emergència social.

En aquests casos, la Generalitat aplicarà un lloguer social durant tres anys, que no podrà superar el 25% dels ingressos de la unitat familiar, tret dels casos en què els inquilins no es puguin fer càrrec. Un cop finalitzat el termini es podrà ampliar per dos anys més a càrrec de l’inquilí o bé optar a la compra.

El govern subscriurà convenis de col·laboració per incrementar l’oferta d’habitatges i donar resposta d’allotjament a persones o famílies en situació de vulnerabilitat i apostarà per un model descentralitzat en les polítiques d’habitatge amb el que incentivarà als ens locals perquè s’impliquin i sumen esforços.

Mobilització dels habitatges buits
La Llei preveu que l’administració actuï per evitar la prolongada desocupació dels habitatges de manera injustificada per poder satisfer les necessitats habitacionals, sobretot, dels col·lectius amb major vulnerabilitat.

Segons que ha explicat el president Ximo Puig, el 15% dels habitatges del País Valencià estan buits, segons les estadístiques oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, el que suposa uns 500.000 habitatges. Per això, s’establiran diferents registres com el Registre d’Habitatges Buits on s’inscriuran totes aquelles habitatges declarats deshabitades per l’administració mitjançant una resolució. També es crearà el registre d’Oferta i de Demanda on els particulars que podran inscriure voluntàriament els seus immobles.

Segons el text legislatiu, es considerarà un habitatge buit aquella que de manera continuada està deshabitat durant un període superior a dos anys, només afectarà els considerats grans propietaris que tinguin més de 10 habitatges, en cap cas als particulars. A més, queden exclosos dels habitatges destinats a usos de segona residència, turístics o d’usos professionals.