20.09.2016 - 18:56
|
Actualització: 21.09.2016 - 09:49
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ja ha elaborat la proposta de reforma del règim lingüístic del sistema educatiu valencià, que ha de posar fi al sistema de línies. Segons Marzà, ha de servir per a aconseguir ‘un plurilingüisme real i efectiu’. L’esborrany que la conselleria ha fet arribar a les meses de negociació de la comunitat educativa proposa un Programa Plurilingüe Dinàmic, que permetrà als centres d’escollir entre sis modalitats, amb proporcions diferents d’ús vehicular de cada llengua.
Segons el govern, l’objectiu és que els alumnes valencians acreditin coneixements avançats de les dues llengües oficials, català i castellà, i almenys una altra, com ara l’anglès. A més, estimula els alumnes a inscriure’s en els programes amb més presència de català, que proporcionen directament certificats de llengües.
L’esborrany ha tingut en compte aportacions d’experts de les universitats d’Alacant, Castelló i València, i també de membres diversos de la comunitat educativa. Es preveu d’aplicar la nova proposta el curs vinent i que l’any 2023 s’hagi implantat completament.
Sis nivells i certificats directes
Bàsic 1 i 2, Intermedi 1 i 2 i Avançat 1 i 2. Així s’anomenen els sis programes que la conselleria proposa als centres educatius, amb proporcions diferents d’ús vehicular del català, castellà o anglès en cadascun dels cicles. El decret segueix les línies establertes pel Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que també preveu sis nivells de competència lingüística.
L’adopció de cada nivell –i, per tant, el nombre d’hores en anglès, català i castellà– dependrà del centre. La decisió, en teoria, ha d’anar vinculada a la situació sociolingüística de cada entorn educatiu. Els centres educatius, amb una majoria de dos terços del Consell Escolar, proposaran el nivell que volen seguir, però l’administració ho haurà de validar. Tanmateix, el decret preveu que la decisió puga variar amb el temps.
Per exemple, el nivell Bàsic 1 inclou només quatre hores vehiculars de català per a l’educació infantil i només una àrea no lingüística en català a l’educació primària. A partir de primer curs incorpora l’anglès com a llengua vehicular d’una àrea, a escollir entre educació artística i educació física.
A l’altre extrem, el nivell Avançat 2 és el que més s’aproxima a un sistema d’immersió lingüística en català. A l’educació infantil, aquest programa proposa que quatre hores dels ‘continguts globalitzats de segon cicle’ es facen en castellà i la resta en català. A més, els centres de majoria no catalanoparlant podran no impartir l’assignatura de castellà fins a l’educació primària. També proposa la incorporació de l’anglès com a llengua vehicular en una àrea i, sobretot, fa del català la llengua vehicular de totes les àrees no lingüístiques tret d’una, que haurà d’escollir el centre.
El decret també posa èmfasi una nova matèria anomenada Competència Comunicativa Oral. Aquesta assignatura té l’objectiu de potenciar la capacitat comprensiva i expressiva dels alumnes en la llengua que els presente més dificultats i, per tant, s’impartirà en català, castellà o anglès segons el nivell que aplique el centre. Aprendre a opinar, argumentar, expressar desigs o descriure experiències són algunes de les competències que pretén estimular la matèria.
Una de les principals particularitats de l’esborrany és que la conselleria certificarà els nivells de competència lingüística en català i en anglès als nivells intermedis i avançats, de manera que els alumnes obtindran acreditacions en llengües sense necessitat d’examinar-se’n a la Junta Qualificadora de la Comunitat Valenciana o les escoles oficials d’idiomes.
L’STEPV se sent defraudat pel govern
En un comunicat, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià ha dit: ‘L’esborrany no compleix els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament.’ Segons que diuen, el decret defrauda les expectatives esperades del nou govern.
El sindicat critica la proposta perquè manté l’exempció del català i només una de les sis modalitats té una certa proximitat a un sistema d’immersió en català. D’una altra banda, denuncien que el govern no té capacitat de fer que els centres a la llarga adopten el programa Avançat i, per tant, que el decret no assegura la millora de l’ús del català com a llengua vehicular de l’educació al País Valencià.
Finalment, considera que és un decret poc ambiciós i que el nou model podria perpetuar-se sense afavorir l’augment de les cotes de català al sistema educatiu. El sindicat diu que cal una nova llei que substitueixi la LUEV i que garanteixi l’extensió de l’ús social del català.
