El Consell aprova l’avantprojecte de llei de drets i garanties en el procés d’atenció final de la vida

ACN València.-El ple del Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció final de la vida. El text legal ha estat presentat en la roda de premsa posterior al ple del Consell, que s’ha celebrat a Alacant, per la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón. L’avantprojecte té per objecte regular l’exercici dels drets de la persona en el procés final de la seva vida per garantir el respecte a la seva dignitat i autonomia, a l’expressió dels seus desitjos i valors, a la seva voluntat, dins el marc legal, i vetllar per la qualitat de la seva vida durant aquest procés. “No parlem d’eutanàsia ni de suïcidi, parlem en l’àmbit de les nostres competències autonòmiques d’avançar en les cures pal·liatives amb l’objecte de protegir la dignitat de les persones fins la seva mort”, ha remarcat la consellera.

Montón ha especificat que l’esperit de la llei se sustenta en què una vegada exhaurides totes les alternatives terapèutiques cal “eliminar el dolor i afrontar la darrera etapa de la vida en un ambient de privacitat, respectant els valors, la voluntat i autonomia de cada persona”. La consellera ha remarcat que és la primera vegada que el País Valencià disposarà d’un text legal que específicament garanteixi la voluntat i l’autonomia de les persones en l’atenció al final de la vida. Un cop aprovada per les Corts Valencianes, serà la setena autonomia en aprovar una llei d’aquestes característiques, juntament amb les Illes Balears, Aragó, Galícia, Navarra, Andalusia i les Illes Canàries. La responsable del departament de Sanitat ha considerat que la societat valenciana és “suficientment madura per passar de la reflexió ètica a l’acció legislativa” i que la majoria dels valenciana comparteixen el desig que “les exquisides cures que rebem en el moment del naixement sigui també el que tinguem en el final de la vida”. “Avui donem un important pas perquè el dret de morir en pau sigui reconegut com a dret dels valencians i valencianes. Un nou dret que no només parla de millorar la qualitat assistencial sinó la qualitat democràtica”, ha dit la consellera. Avantprojecte L’avantprojecte estableix els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres sanitaris i socials, públics i privats, que prestin serveis al País Valencià, que atenen les persones en el procés final de la vida. Finalment, la norma fixa les garanties que han de proporcionar aquestes institucions i centres.Segons que ha informat la consellera, entre les principals novetats de la norma destaquen aspectes com que la llei garanteixi el respecte de la persona al final de la vida, donant compliment al desenvolupament dels seus drets a través d’una nova eina com és la Planificació Anticipada de Decisions.Aquest document permet la planificació de l’atenció futura de manera conjunta amb el personal que atén habitualment al pacient mitjançant un procés voluntari i progressiu de comunicació i deliberació. El procés a més està obert a familiars o representants designats pel pacient i quedarà registrat en la història clínica.A més la norma suposa un gran avanç en l’atenció integral pal•liativa, garantida per la formació en cures pal·liatives de tots els professionals implicats en l’atenció al pacient al final de la vida. Aquesta formació ja s’està realitzant en Atenció Primària en coordinació i col•laboració amb les unitats d’hospitalització a domicili.Una altra novetat de la llei és que contempla no només el dret a rebre cures pal•liatives sinó també on rebre’ls, ja sigui al domicili, un hospital, centres o altres, sempre que ho permeti la situació clínica i de cures. A més, garanteix l’adequació de les habitacions hospitalàries per a ús individual del pacient en situació d’últims dies, amb la finalitat de garantir la intimitat i dignitat al pacient i als seus familiars.La persona en el procés final de la vida tindrà dret a disposar, si ho desitja, de l’acompanyament permanent familiar o de la persona propera que designi. Les institucions i centres sanitaris hauran de facilitar-ho. També tindrà dret a rebre acompanyament espiritual d’acord a les seves conviccions i creences.Montón ha explicat que la norma és fruit d’un procés de reflexió realitzat en diferents etapes amb el qual s’ha anat dissenyant l’esborrany de l’avantprojecte amb aportacions d’experts i de la ciutadania. El punt de partida va ser un grup de treball integrat per una vintena d’experts, organismes consultius com el Comitè de Bioètica de la Comunitat Valenciana, constituït el 23 de novembre de 2016, que ha pogut debatre, assessorar i dictaminar sobre aquest text normatiu. Aquesta nova norma, compta com a principis bàsics el respecte a la dignitat de la persona en el procés del final de la vida, el respecte a la llibertat, l’autonomia personal ia la seva voluntat pel que fa a desitjos, prioritats i valors dins del marc legal. També aposta pel diàleg i la reflexió conjunta amb el personal responsable de la seva atenció; així com el respecte a la intimitat de la persona i dels seus familiars o persones properes i a la confidencialitat de la informació clínica que hagin de rebre, d’acord amb la normativa vigent. A això se suma l’atenció a valors com la igualtat i no discriminació de les persones en el procés del final de la vida a l’hora de rebre serveis de l’àmbit social o sanitari.També la garantia que, el rebuig o interrupció d’un procediment, tractament o informació, no causarà cap menyscapte en l’atenció integral en el procés del final de la vida. La llei estableix el dret de totes les persones a rebre cures pal•liatives integrals. A més del dret a l’atenció personalitzada, respectant, en la mesura que sigui possible, el lloc triat per la persona, a través de la coordinació i cooperació entre els sistemes sanitaris i socials, vetllant per la continuïtat de les cures.