17.02.2017 - 13:04
|
Actualització: 17.02.2017 - 19:06
El govern suís s’ha declarat disposat a parlar de ‘democràcia directa’ amb Espanya en relació amb la situació política de Catalunya. Ho ha fet responent a una interpel·lació que li van fer quinze diputats del parlament suís de diverses formacions polítiques, en què demanaven al Consell federal (el nom que té l’executiu) si estava disposat a posicionar-se sobre la persecució judicial del procés independentista català. El govern suís respon que està disposat a parlar de democràcia directa i de la seva experiència en la creació del cantó del Jura, als anys setanta, que es va fer per mitjà d’un referèndum. Això no obstant, acaba dient que respecta la sobirania dels estats i que no s’ha de posicionar sobre ‘una qüestió de política interior d’un estat de dret com Espanya’.
La interpel·lació demanava: ‘El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?’. La interpel·lació era signada per diputats de tots els sis partits federals suïssos: el Partit Socialista Suís (3), el Partit dels Verds (1), el Partit dels Verds Liberals (1), el Partit Liberal Radical (2), el Partit Democratacristià (3) i la Unió Democràtica de Centre (4).
La resposta del govern suís: ‘En el marc dels contactes regulars entre el Consell Federal i el govern espanyol, Suïssa sempre s’ha mostrat disposada a parlar sobre l’estructura de l’estat federal, la perequació financera, la democràcia directa o fins i tot la seva experiència en la creació del cantó del Jura a finals dels anys setanta. Suïssa respecta plenament la sobirania dels altres estats i el Consell federal estima que no ha de posicionar-se sobre una qüestió de política interior d’un estat de dret com Espanya.’
Antecedents al parlament suís
Aquesta no és la primera vegada que els diputats suïssos exhorten el govern federal a pronunciar- se sobre la situació política de Catalunya. El 22 de setembre de 2015, cinc diputats del parlament suís van presentar una interpel·lació en què demanaven si, ‘tenint en compte el caràcter de neutralitat i de tradició democràtica de Suïssa, el Consell federal estaria disposat a proposar els «bons oficis» suïssos per garantir una mediació entre Madrid i Barcelona’.
Els diputats ja constataven l’any passat: ‘el poble català ha expressat de manera reiterada la voluntat de pronunciar-se sobre la independència i que el govern català ha explorat totes les vies legals per fer-ho possible’. A més a més, denunciaven el ‘blocatge permanent des de Madrid’, una posició que consideraven ‘contrària a la pràctica internacional pròpia dels països democràtics’.
En la seva resposta del 4 de novembre de 2015, el govern suís considerava que ‘les aspiracions independentistes de Catalunya formen part de la política interior d’Espanya’. Malgrat això, deixava la porta oberta a una eventual mediació si les dues parts ho sol·licitaven de forma expressa. A més a més, el govern suís es declarava disposat a compartir la seva experiència en qüestions d’estructura federal o de democràcia directa.
