El govern reactivarà la tramitadora d’imposts suprimida pel 155

El govern tornarà a activar la ‘tramitadora’ dels imposts estatals que va ser eliminada per Mariano Rajoy en aplicació del 155. El departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda preveu que s’aprovi aviat un acord de govern per a recuperar l’estructura de la hisenda pròpia que va ser suprimida amb la intervenció de l’autonomia el desembre passat, el mateix dia que el consell de ministres espanyol aprovava la liquidació del Diplocat. Aquest programa unificava la tramitació del pagament a l’estat espanyol dels impostos i les cotitzacions dels treballadors i les empreses públiques catalanes. Ho feia per mitjà de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i la direcció general de Protecció Social: l’IRPF, l’IVA i l’impost de societats. Després del 155, de l’empresonament d’Oriol Junqueras i del processament d’alts càrrecs del Departament d’Economia, Pere Aragonès pretén consolidar el projecte per a la hisenda pròpia dissenyat en l’anterior mandat, sense dibuixar hipòtesis que vagin més enllà de l’actual marc autonòmic.

L’1 de setembre de 2017 es van exhaurir les actuals competències estatutàries. El govern va assumir la gestió completa dels impostos propis i els cedits, van multiplicar el personal de l’ATC i el nombre d’oficines. Ara volen mantenir la hisenda en aquest sostre, a la tardor convocaran 64 places més de tècnics i inspectors de l’ATC i calculen que tancaran l’any amb més de 200 oficines, segons fonts del departament.

La recuperació de la ‘tramitadora’ implica que es continuï donant musculatura al sistema per a situacions de futur, ara imprevistes. Amb aquest programa, l’administració catalana feia de gestora dels pagaments per a unes 180 entitats del sector públic i empreses vinculades, a més dels ens locals que s’hi adherien voluntàriament (eren 120, al setembre). Segons càlculs de l’executiu, el sector públic de la Generalitat ingressa a l’administració espanyola uns 4.500 milions d’euros en concepte de tributs de titularitat de l’estat i cotitzacions socials. És, per tant, un volum de milions elevat a gestionar la hisenda pròpia, encara que només sigui per a la tramitació del pagament a l’espanyola. Junqueras sostenia que el govern de Catalunya, amb un total de 230.000 treballadors, havia de tenir una política corporativa i centralitzada en la gestió tributària. Rajoy no va portar la iniciativa al Tribunal Constitucional, però li van aplicar el 155 per evitar, van dir, possibles confusions sobre l’administració tributària on s’havien de declarar els tributs. Creien que tot plegat excedia les competències de l’ATC. No obstant això, la Generalitat considera que té marge legal per a fer-ho i preveu reactivar-la aviat amb un acord de govern. De la mateixa manera que ja va reactivar el Diplocat, quan el 25 de juliol se’n va tornar a reunir el patronat.

El balanç de danys de la intervenció de l’autonomia sobre la hisenda pròpia se centra en la ‘tramitadora’ dels impostos estatals. L’ATC, durant aquests mesos, ha continuat creixent, i d’aquí a final d’any encara ho farà més. La repressió política, policial i judicial amb què es va tancar abruptament el mandat anterior ha invisibilitzat la normalització dels processos que es van posar en marxa a partir de l’1 de setembre passat i que exhaurien les competències de la Generalitat. El focus polític es va quedar en la manca de preparació de la globalitat del sistema per a executar un procés d’independència unilateral després de l’1-O i de la declaració d’independència del 27-O. El blocatge dels comptes de la Generalitat el 16 de setembre, amb la publicació al BOE de la intervenció de facto per a provar d’impedir el referèndum, va esvair qualsevol hipòtesi sobre un funcionament independent de la hisenda pròpia.

Passat, present i futur immediat
El 4 de setembre de 2017, quan faltava poc menys d’un mes per a l’1-O, Carles Puigdemont i Junqueras van presentar la culminació del desplegament de l’ATC. Una estructura, va dir el president de la Generalitat, ‘necessària per a fer possible la voluntat que expressin els catalans en el referèndum’. El vice-president complia amb el compromís del mandat d’arribar a l’1 de setembre havent tocat sostre amb el marc competencial autonòmic per a la hisenda pròpia. Es van assumir totes les fases de la gestió dels impostos propis i els cedits a la Generalitat, com ho són els de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, i successions i donacions. La musculació del sistema havia de permetre, a partir de llavors, arribar a gestionar quan calgués tots els impostos que paguessin els catalans, però la intervenció de les finances ideada pel govern de Mariano Rajoy ho va fer inviable. En aquell acte, Junqueras va dir que l’ATC estava en condicions de recaptar fins a 42.000 milions d’euros anuals. Segons Puigdemont, la hisenda catalana podria aplicar el resultat del referèndum.

El resultat d’aquell intent és que, per primera vegada, l’ATC ha culminat les seves possibilitats de desplegament d’acord amb la legalitat vigent. Al juny, tenia 722 treballadors repartits en els 32 centres de treball de què disposa. Havia tancat l’any anterior vorejant els 700. Al departament d’Aragonès preveuen que a la tardor es convoquin oposicions per a cobrir vint-i-quatre places més per al cos superior d’inspectors tributaris (dotze de torn lliure i dotze de promoció interna) i quaranta per al cos tècnic de gestors tributaris (també la meitat de torn lliure, la meitat de promoció interna), segons fonts d’Economia. Del total de treballadors, 220 provenien del cos de registradors de la propietat, que fins fa un any feien les funcions de gravació, comprovació i liquidació dels impostos cedits. El govern va denunciar els convenis pels quals contractava aquesta gestió i pagava uns 30 milions d’euros anuals, i des del setembre va internalitzar aquests processos. Va integrar tants registradors com va poder de les oficines liquidadores i va obrir quinze oficines pròpies de l’ATC al territori, que s’afegien a les quatre delegacions de les capitals de demarcació. S’han de sumar a les tretze oficines compartides amb l’administració local. En total, trenta-dues.

La Generalitat també pagava uns 9,5 milions anuals per a externalitzar la recaptació executiva. És a dir, per a fer el cobrament dels impagaments dels seus impostos. Fins al setembre passat, el feia l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), que també feia el de les multes pendents del Servei Català de Trànsit, amb un volum de 300.000 deutes. Durant aquests mesos, el sistema ha desplegat aquestes noves capacitats. A més, l’ATC també ha passat a fer la recaptació executiva de tributs d’altres administracions catalanes, com les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments amb els quals ho havia acordat. A la llista de convenis subscrits, hi ha els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Terrassa.

La xarxa Tributs de Catalunya també ha anat creixent. Segons fonts del Departament d’Economia, tenen 162 punts d’atenció als contribuents. S’hi han de sumar les 32 oficines de l’ATC, dividides entre les delegacions (quatre, a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), les territorials (quinze) i les compartides (tretze). Hi ha, per tant, diversos tipus d’oficines. Les territorials ofereixen els mateixos serveis que les delegacions. A les compartides, es poden presentar impostos i demanar cita prèvia, però no gestionen expedients. Les de la xarxa de Tributs actuen com a finestreta única dels impostos gestionats per l’ATC, però no s’hi pot fer el servei de confecció d’autoliquidacions ni de cita prèvia. L’objectiu del govern és tancar l’any havent superat el total de 200 oficines obertes. Ara, en té 194.

Desè aniversari de l’ATC
El govern preveu fer al setembre una compareixença de premsa de balanç per a avaluar l’estat i el funcionament de la hisenda pròpia. També celebraran el desè aniversari de la creació de l’ATC, quan Antoni Castells era al capdavant del departament i es començava a aplicar el nou estatut. A la Conselleria d’Economia remarquen que l’horitzó de l’anterior legislatura està assolit. Un altre dels objectius era la millora dels sistemes d’informació tributaris. L’1 de juliol de 2017, van començar a fer servir el programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU. A diferència de l’anterior, aquest sistema permet de gestionar tots els tributs, siguin de la tipologia que siguin. També els de caràcter periòdic i massiu, pel que pugui venir.

Les xifres globals, mentrestant, han millorat. L’ATC va recaptar, entre el gener i el juny, 1.490 milions d’euros pels tributs propis i cedits. Això és un 9,61% més respecte al mateix període del 2017. En l’últim informe trimestral dels tributs de la Generalitat, atribueixen aquest creixement a una millor recaptació dels impostos sobre successions i donacions (un 17,8%) i sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (5,1%).

El Departament d’Economia, colpit
El jujtat d’instrucció número 13 de Barcelona ha demanat al TSJC que investigui Aragonès per l’organització de l’1-O. Aragonès és diputat al Parlament i, per tant, aforat, com Lluís Salvadó, ex-secretari d’Hisenda i responsable del desplegament del projecte d’hisenda vigent, i l’ex-secretari general del departament, Josep Maria Jové. Salvadó i Jové ja estaven investigats pels preparatius del referèndum i el jutjat 13 ha demanat ara al TSJC que hi intervingui. Després d’assumir les competències en matèria electoral el juliol de fa un any, el departament de Junqueras va ser un dels més colpejats pels fronts policial i judicial per provar d’impedir l’1-O, primer, i per jutjar-ne els responsables, després. Junqueras és empresonat preventivament des del 2 de novembre i el Tribunal Suprem l’investiga per rebel·lió i malversació de fons públics.