17.11.2018 - 02:00
Nova etapa. El govern de Quim Torra portava ahir a la pràctica l’expressada voluntat d’entendre’s amb els comuns i el PSC durant la legislatura, després que la CUP hagi passat a exercir una oposició frontal a un govern que creuen autonomista. Però més enllà del consens per continuar parlant, les vies d’aproximació a una solució acordada per al conflicte es mantenen a anys llum. Els blocs de l’anterior legislatura s’esquerden però la primera reunió de l’anomenat Espai de Diàleg va permetre constatar que el president de la Generalitat, Quim Torra, el PSC, els comuns, JxCat i ERC només comparteixen la voluntat de perseverar en la distensió. Les discrepàncies de fons són ben vives. Malgrat tot, es van emplaçar a conformar un òrgan de relació permanent per a intentar avançar. Tots els actors van celebrar l’avenç que suposa asseure’s plegats, van coincidir en l’excepcionalitat de la situació i en la necessitat de resoldre el conflicte políticament. Després de dues hores compartint taula al Palau de la Generalitat, també van lamentar l’absència de Cs, el PP i la CUP.
JxCat, ERC i els comuns coincideixen en defensar un referèndum, però des de posicions diferents. Els dos socis de govern no avalen la proposta d’un acord de claredat que abanderen els comuns, i que combinaria un acord català sobre les condicions de la convocatòria amb l’aprovació d’un nou marc legal al congrés dels diputats. JxCat va recordar que la llei de claredat, d’àmbit federal canadenc, va arribar després de dos referèndums ‘il·legals i unilaterals’ al Quebec. ERC va subratllar que l’exemple canadenc no es pot transposar a Catalunya, encara que considera ‘positiu’ que s’exposin idees a l’entorn de l’exercici del dret a l’autodeterminació. El PSC va deixar clar que no tornarà a la defensa d’una consulta. Miquel Iceta veu ‘més factible’ arribar a un acord sobre la millora de l’autogovern i el sistema de finançament que per a la convocatòria d’un referèndum.
JxCat, ERC i els comuns també coincideixen en la denuncia a la repressió de l’estat espanyol i en la situació dels presos polítics i els exiliats, a més del rebuig a la monarquia. Hi van insistir el portaveu de JxCat, Albert Batet; el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià; i la presidenta de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach. Per Iceta, ‘no es pot arribar a acords’ que no el suport de dos terços del parlament. I ara mateix, creu que no hi ha cap proposta que assoleixi aquest consens. Tampoc la seva, i així ho va admetre. El PSC havia elaborat un document que propugna les reformes de l’estatut i de la constitució i que inclou una votació que les combinaria. La portaveu del govern, Elsa Artadi, va assenyalar que aquest és bàsicament el programa electoral dels socialistes catalans i va fer notar la representació que tenen al parlament per a insinuar-ne el caràcter minoritari. Es van asseure a la mateixa taula, però els uns no renuncien a l’exercici de la unilateralitat i el PSC tampoc no es va pronunciar en contra d’una futura aplicació del 155 durant la reunió.
‘El diàleg ha de ser efectiu i en igualtat de condicions. Amb la presó i l’exili, el diàleg no és en igualtat de condicions’, va al·legar Artadi. JxCat va recordar que el seu president de grup, Jordi Sànchez, és al centre penitenciari dels Lledoners i va emplaçar el govern i els grups a reunir-se allà si volen escoltar-lo mentre no sigui alliberat. El govern tampoc no es va comprometre a traslladar-hi una futura convocatòria, potser perquè la decisió faria que probablement el PSC no hi assistís. La consellera de la Presidència també va lamentar que els comuns i el PSC no donessin suport a la proposta de l’executiu de Torra perquè hi hagi una cimera entre els executius català i espanyol en ple el 21 de desembre, aprofitant que Pedro Sánchez traslladarà a Catalunya la reunió del consell de ministres.
I a partir d’ara? Els comuns van criticar que no hi hagués un ordre del dia pactat i van reclamar que es tanqui un pla de treball i un calendari. Segons Artadi, no volien ‘encorsetar’ la reunió. Els comuns també voldrien que s’integressin a l’Espai de Diàleg les forces socials. ‘Trobar acords serà dificultós, no cal trobar dreceres’, va advertir Iceta.
A més de Torra i Artadi, per part del govern van assistir a la trobada el vicepresident del govern, Pere Aragonès; i la consellera de Justícia, Ester Capella. A més dels presidents de grup d’ERC, els comuns i el PSC, hi havia els portaveus, amb l’excepció dels socialistes catalans; Ramon Espadaler va acompanyar Iceta. En el cas de JxCat, la diputada Gemma Geis, a més de Batet. C’s considerava que no s’havia de fer una reunió a porta tancada a Palau sinó un debat obert al parlament. Per això Cs va proposar sense èxit que el proper ple inclogués un debat monogràfic sobre el futur de Catalunya. La líder de C’s, Inés Arrimadas, va acusar Iceta de ser el ‘blanquejador’ de Torra. La CUP va explicar que no hi assistiria perquè ‘no es volen asseure a tancar per dalt el que s’ha obert per baix’. El que volen els anticapitalistes és ‘culminar la ruptura’ que va començar l’octubre de fa un any. El PP va refusar parlar compartiu un espai on es parlaria de presos polítics i d’autodeterminació.
Torra va convocar formalment tots els grups parlamentaris a finals d’octubre amb l’objectiu obrir un diàleg ‘seriós, honest i profund’ sobre qüestions clau del país. Ho va fer després que el parlament aprovés al juliol una moció presentada pels socialistes que van avalar JxCat, ERC i els comuns. En aquell moment, Cs, el PP i la CUP ja s’hi van oposar.
