21.01.2017 - 09:08
|
Actualització: 21.01.2017 - 09:37
La proposta de renda garantida de ciutadania feta pel govern preveu que, a partir del 2020, una parella amb un fill sense cap ingrés pugui disposar d’una ajuda de 1.000 euros mensuals. Així, el primer membre de la família rebria la totalitat de l’índex de renda de suficiència de Catalunya, fixat en 660 euros, el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill. Una part però, estaria condicionada al seguiment de programes d’inserció. Ho ha explicat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en una entrevista a l’ACN, on ha recalcat que les xifres poden variar en les negociacions amb els promotors de la ILP i els grups parlamentaris. Bassa confia en arribar a un acord per posar-la en marxa a l’estiu de manera gradual.
Una renda garantida de ciutadania per a persones sense ingressos que permeti a una parella amb un fill disposar de 1.000 euros al mes, a partir del 2020. Aquesta és la idea que defensa la consellera d’Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. En una entrevista a l’ACN, Bassa ha explicat que la primera persona de la unitat familiar cobraria el 100% de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), uns 660 euros, mentre que el segon rebria la meitat d’aquests i el fill, 75 euros. Una part d’aquesta xifra, entre 100 i 200 euros, és un complement condicionat al seguiment de programes de reinserció social i laboral i es revisaria després del primer any.
Tot i que aquests xifres poden variar en la negociació que hi ha sobre la taula amb les entitats promotores de la ILP i els grups parlamentaris que en són favorables, Bassa està convençuda que es podrà arribar a un acord properament per posar-la en marxa a partir de l’estiu. Si fos així, es podria començar amb un 80% de l’IRSC i s’aniria incrementant de manera gradual en quatre anys per arribar al 100% el 2020.
El model, en canvi, segons Bassa, ‘està consensuat’. Per això destaca el ‘terra social’ que arribaria a totes les persones sense recursos i el complement susceptible a revisió si la persona beneficiària no segueix els plans d’inclusió social o d’ocupació. En aquest sentit, Bassa defensa que la renda garantida ‘ha de ser per no quedar-t’hi sempre’ sinó una eina per ‘fer el pas al món laboral’.
Per posar-la en marxa, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies compta amb un pressupost que inclou els 170 milions de la Renda Mínima d’Inserció Actual, i s’hi afegirien 70 milions més per arribar a la Renda Garantida de Ciutadania. Segons els càlculs del Departament, els 28.397 titulars actuals de la RMI es duplicarien amb la Renda Garantida superant els 60.000 un cop implementada totalment el 2020. Amb aquest pressupost, els 240 milions, es faria front a les prestacions, però també a les polítiques d’orientació laboral i al reforç de la inspecció de treball, ja que Bassa considera que la posada en marxa d’aquest ajut no ha de variar el mercat laboral.
La Renda Garantida de Ciutadania és, assegura Bassa, un compromís del govern i substituirà precisament la RMI. Bassa considera que l’actual cartera de serveis està obsoleta i que per això cal compactar-la i posar-ne de nous a través de l’Agència de Protecció Social en la qual ja s’hi està treballant actualment.
