El govern espanyol aixeca la camisa als autònoms?

Hem de continuar parlant, un dia més, dels autònoms. L’angoixa ja arriba a límits inimaginables. Resulta que el decret que ha publicat avui el BOE no aclareix encara un seguit de punts vitals per a la subsistència de molts. La situació que es crea amb aquest col·lectiu em sembla totalment impròpia d’un estat del primer món, d’una ignorància increïble sobre la importància que té en el teixit productiu i un menyspreu total a centenars de milers de treballadors.

Aquesta tarda el Consell General d’Economistes espanyol, amb seu a Madrid, ha fet un comunicat sobre el decret, en què lamentava: ‘Pel que fa a l’ajornament del pagament d’imposts que proposàvem, no ha estat pres en consideració pel govern ni sembla tenir intenció de fer-ho a curt termini; i pel que fa a la moratòria de les quotes a la seguretat social, tot i que ha estat aprovada, n’han restat en suspens les condicions que hauran de complir els sol·licitants fins al desenvolupament de l’ordre ministerial corresponent, encara que el text aprovat assenyala que només s’hi podran acollir els qui compleixin “circumstàncies excepcionals”.’ Sobre això, el president del Consell, Valentí Pich, ha manifestat que ‘seria important que, en un moment com el que vivim, el teixit empresarial rebés un clar suport, incondicional i sense excepcions, de manera que seria desitjable que es desenvolupés l’ordre ministerial com més aviat millor i que es poguessin acollir a la moratòria totes les empreses afectades, en una mesura o altra, per la Covid-19’. Què volen dir exactament amb ‘circumstàncies excepcionals’? Quines són? Doncs, sí, som on érem i van passant els dies…

El cas és que a hores d’ara encara no se sap qui se’n veurà afectat, què podrà fer i com haurà d’actuar. Mentrestant, van arribant factures i no poden obtenir ingressos perquè tenen l’activitat aturada per decret. L’estat d’ànim de molts autònoms a hores d’ara és desesperat, em deia fa una estona Miquel Camps, president d’Autònoms Pimec, que ha parlat amb molts associats des de primera hora del matí. Em deia que la desesperació es barreja amb un alt nivell d’emprenyament, per la sensació que els aixequen la camisa i que juguen amb el seu futur. No podem oblidar que la urgència a resoldre aquesta situació és màxima.

Hi ha coses que són molt difícils d’entendre. Mireu-ne uns quants exemples. Ahir a la tarda la ministra Calviño deia que es podrien recuperar quinze dies de la quota del març, que ja es va pagar ahir, però el decret no explica com s’han de cobrar. La ministra també va parlar de no pagar els lloguers i tampoc no hi surt res. Ni de les despeses recurrents, com la llum, l’aigua…

Un dels punts més greus és el dels autònoms que no poden treballar perquè fan serveis per a botigues, restaurants… que van haver de tancar a corre-cuita per decret i fer un ERTO especial de ‘força major’, amb unes condicions molt millors que un de normal. Què han de fer els autònoms que es queden sense clients per a poder accedir a un ERTO de força major? Aquí ve el problema. D’entrada, fer molta paperassa, perquè han de demostrar que els clients han tancat per força major. Després, presenten l’ERTO i al cap dels cinc dies preceptius els diuen que endavant… però que resta pendent de revisió. I si després de revisar-lo diuen que no l’accepten? Doncs pot ser una ruïna per a l’autònom. Són molts que avui es troben en aquest cas. La inseguretat jurídica és altíssima i, insisteixo, impròpia d’un estat del primer món.

Un altre aspecte molt retorçat que afecta el col·lectiu és que la solució que els donen és: ‘Pagueu, ni que sigui endeutant-vos.’ Pagueu els quinze dies de permís retribuït, pagueu els imposts, pagueu la seguretat social, pagueu als proveïdors… que per això us facilitarem crèdit. Em diu Miquel Camps que això és injust, perquè amb els problemes que tenen s’han d’endeutar encara més. Bé, alguns bancs ja han començat a trucar a autònoms per vehicular els crèdits ICO. ‘Han començat pels més solvents’, explica. Però el més fort és que, ‘malgrat que les condicions són correctes, no saben com formalitzar-lo, perquè ells encara no han signat l’acord amb l’ICO’. És a dir, n’hi ha per a dies, i molta gent senzillament no en té, de dies, perquè no pot fer calaix i ha de pagar les factures.

En definitiva, el govern espanyol ha creat un desori gegantí que pot tenir conseqüències gravíssimes per a una part important del col·lectiu dels treballadors autònoms. Cal aclarir amb urgència els interrogants que inexplicablement encara hi ha. Si ho faran o no ho faran, ja no sé què dir. La veritat és que no imaginava que arribaríem a aquest punt…