15.02.2022 - 21:10
|
Actualització: 15.02.2022 - 22:10
Quan la presidenta del parlament, Laura Borràs, va anar dissabte al vespre al tall de Meridiana Resisteix, no va fer cap acte de desobediència. Perquè no hi havia res a desobeir. La filtració a la premsa per part d’Interior d’una resolució enviada als organitzadors de la protesta que s’ha fet ininterrompudament d’ençà de l’octubre del 2019 feia creure que es podia prohibir i donar per acabada per voluntat del departament mateix. I no és pas cert. El govern no pot ni prohibir ni limitar una manifestació com aquesta, ni autoritzar-la o deixar-la d’autoritzar, segons que deixen ben clar les lleis que ho regulen i la jurisprudència més recent i segons que indiquen totes les fonts jurídiques consultades per VilaWeb. Si de cas, Interior pot proposar canvis d’ubicació, que és això que feia en aquesta comunicació enviada a Meridiana Resisteix.
Una de les qüestions que més s’ha repetit aquests darrers dies és que el Departament d’Interior no havia autoritza la manifestació de la Meridiana. Però el govern no ho pot fer, això, perquè per exercir el dret fonamental de manifestació no cal disposar d’una autorització. Ho deixa ben clar la llei orgànica 9/1983 que regula el dret de reunió, en l’article tercer: “Cap reunió no estarà sotmesa al règim de prèvia autorització.” El mateix article afegeix una qüestió important quan parlem del tall de Meridiana Resisteix: “L’autoritat governativa protegirà les reunions i les manifestacions dels qui provin d’impedir, de pertorbar o de menyscabar l’exercici lícit d’aquest dret.” És important perquè Interior ha presentat com un argument per a traslladar la protesta de lloc els incidents que darrerament hi havia hagut per la presència de grups unionistes i d’individus d’extrema dreta que l’havien provat de rebentar, amb provocacions i insults. La llei diu que cal protegir les manifestacions dels intents d’impedir-les o de pertorbar-les.
És cert que aquesta mateixa llei preveu els supòsits en què el dret de manifestació es podria limitar, que són fonamentalment dos: que hi hagi “alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns”, o que es considerin “il·lícites d’acord amb les lleis penals”, és a dir, que en aquest punt la llei orgànica, del 1983, deixa un marge de concreció i de desenvolupament dels supòsits d’impediment o limitació del dret de manifestació en lleis ulteriors més específiques. I l’actual llei que ho regula és la polèmica llei de seguretat ciutadana espanyola, coneguda com a llei mordassa, que en aquest punt es torna a remetre a allò que diu la llei orgànica, o sigui, als desordres públics com a límit del dret de manifestació “en llocs de trànsit públic”.
Però, tret dels dies de campanya electoral en què sí que es va impedir per ordre de la Junta Electoral espanyola (JEC), què ha canviat ara, si durant dos anys i mig la manifestació s’ha fet i s’ha permès? Segons la resolució d’Interior enviada a l’ANC, que duu la representació legal de Meridiana Resisteix, els arguments són que la protesta causa molèsties a veïns i comerciants, que es talla la circulació en una via per on entren i surten molts vehicles de Barcelona i que hi ha un problema d’ordre públic.
Que hi hagi desordres públics és pràcticament l’únic motiu que permetria de dissoldre o impedir una manifestació, segons la llei. Però quins desordres públics hi ha hagut en els talls de la Meridiana? El conseller Joan Ignasi Elena deia dilluns a Catalunya Ràdio: “Darrerament, ha començat a haver-hi conflictes, confrontació entre parts contràries, amb l’arribada provocadora de l’extrema dreta, i per això s’ha demanat el trasllat de la mobilització a una plaça del costat”. Si això ha passat, en tot cas ha estat per una disfunció dels cossos policíacs, que, com hem vist, estan obligats per llei a protegir una manifestació pacífica i convenientment comunicada com aquesta de cap intent d’impedir-la o de pertorbar-la. Per què no van encapsular i apartar els individus que la volien rebentar?
Cal tenir present que, d’acord amb la sentència 66/1995 del Tribunal Constitucional espanyol, s’entén per desordre públic aquell que “afecta la integritat física o moral de les persones o la integritat de béns públics o privats”. I especifica que no es pot entendre que afecta l’ordre públic “qualsevol tall de trànsit o invasió de la calçada produït en el curs d’una manifestació o d’una concentració.”
Dels treballadors d’Úbeda als manifestants de la Meridiana
El Departament d’Interior també diu als organitzadors que caldria traslladar la protesta fora de la Meridiana perquè, d’acord amb sengles informes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, els talls ja fa molt de temps que duren i perjudiquen el dret de circulació de molta gent i generen inconvenients a molts veïns i comerciants. El departament pot fer peticions com aquesta i, de fet, no és pas la primera vegada que han arribat propostes d’aquesta mena a Meridiana Resisteix. És habitual que les administracions ho facin en tota mena de manifestacions, però després queda en mans dels organitzadors de mantenir la convocatòria al lloc previst inicialment. Això, sempre que la concentració sigui pacífica i estigui convenientment comunicada. Però no cal esperar una autorització; la llei no ho preveu.
I encara més: la reiteració d’una manifestació en un mateix lloc no és per si mateix tampoc cap argument per a prohibir-la, limitar-la o dissoldre-la. Hi ha una sentència del Tribunal Constitucional, la 24/2015, que ho deixa ben clar. Uns treballadors de l’empresa mixta EMDESAU protestaven perquè l’Ajuntament andalús d’Úbeda no garantia la subrogació de tota la plantilla. Els responsables de CCOO van comunicar a la subdelegació del govern espanyol a Jaén que es manifestarien uns quants dies de març del 2014 al mateix lloc i a la mateixa hora tallant diversos carrers d’Úbeda. Però els ho van prohibir, amb l’argument que el dret de reunió no era il·limitat, que aquest mateix col·lectiu ja havia fet moltes concentracions iguals, que aquesta insistència pertorbava la pau pública i la seguretat ciutadana i que obligaria a fer un desplegament desproporcionat de dispositius de seguretat. Els treballadors van presentar un recurs contra la prohibició al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, que no en va fer cabal. I van acabar demanant l’empara al Tribunal Constitucional, que va resoldre que no es pot invocar com un argument per a limitar o prohibir una manifestació el fet que es vagi repetint de manera habitual, que no és vàlid l’argument segons el qual “una vegada proclamat el missatge, el dret de manifestar-se per a reivindicar-lo pugui quedar consumit o exhaurit”.
El conseller Elena va reconèixer en un moment de l’entrevista a Catalunya Ràdio que “un tall no es pot impedir ni traslladar si no és per motius d’ordre públic”. I és així de clar, vista la llei. Però després feia una afirmació que ho podria contradir: “La decisió és clara: s’ha de traslladar la mobilització a un altre lloc, la instrucció és en aquest sentit.” I feia una reflexió que, tot i que deia que era política i no jurídica, contradeia allò que deia el Tribunal Consitucional sobre la repetició d’una manifestació en el temps i la seva suposada pèrdua d’utilitat. “En què contribueix a cap causa que un grup de persones relativament reduït impedeixi durant dos anys el pas a desenes de milers de persones? Em sembla que en molt poc.”
El Departament d’Interior, per més que no comparteixi la utilitat de la protesta, com deia el conseller, l’ha de garantir, sempre que sigui pacífica. I, tal com deia també el conseller, hauria d’evitar que d’ara endavant s’apliqués allò que preveu la llei mordassa quant a sancions als organitzadors i participants que no hagin causat incidents. Les declaracions d’Elena tot afirmant que no aplicarien més aquestes sancions de la llei mordassa són de dilluns. Dimarts, els Mossos d’Esquadra van empènyer els manifestants fora del lloc habitual de la protesta, la confluència de la Meridiana amb Fabra i Puig. I, segons que explica a VilaWeb David Zarfon, un dels membres de Meridiana Resisteix, els agents els van advertir que aquella concentració no era permesa, que els podrien identificar i que podrien tramitar les sancions administratives que preveu la llei.
Arran d’aquesta pressió política, mediàtica i policíaca sobrevinguda, els membres de Meridiana Resisteix han traslladat la concentració temporalment fora de la Meridiana, a la confluència del carrer Pardo amb Fabra i Puig. Diuen, això sí, que si són molts i s’hi veuen amb cor, la tornaran a tallar.
