08.09.2017 - 15:09
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, ha lliurat aquest divendres a Araceli Aiguaviva, vídua del periodista Josep Maria Huertas, el primer document que acredita l’anul·lació del judici polític contra una víctima del franquisme.
En roda de premsa, Mundó ha afirmat que era imprescindible fer aquest acte de justícia, i que a partir del proper dimarts la sol·licitud d’aquest document de nul·litat es podrà fer a l’oficina d’atenció ciutadana de la Generalitat i a través del 012, en aplicació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.
Mundó ha afirmat que a Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura franquista, “uns judicis sense garantia processal”, i que aquest document completa el compromís del Govern amb les víctimes i la democràcia.
El document on Mundó fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions es lliura a les víctimes i les seves famílies acompanyat d’una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, on subratlla que “restableix l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima injustament processada pels tribunals franquistes.
El conseller ha assegurat que es tracta d’un acte carregat de “força emocional” en què la societat catalana repara la dignitat de les víctimes dels judicis franquistes.
Preguntat sobre si l’Estat hauria de fer una acció similar, ha dit que cadascú és responsable dels seus actes i que el Parlament ha fet el que havia de fer, i s’ha mostrat convençut que les milers de víctimes a la resta d’Espanya agrairien que l’Estat, el Congrés i el Govern central “fes el mateix que Catalunya”.
PRIMER DOCUMENT
El primer document que ha lliurat la Generalitat ha estat a Araceli Aiguaviva, vídua d’Huertas Clavería, qui va ser condemnat el 1975 a dos anys de presó per injúries a l’Exèrcit per un tribunal militar.
Va ser condemnat i va ingressar a la presó per la publicació d’un reportatge en el diari ‘Tele/eXpres’ en què posava de manifest el gran nombre de bordells a Barcelona regentats per vídues de militars.
La seva vídua ha assegurat que no existien injúries en aquest article, i ha considerat “interessant” que es reconeguin que van ser judicis injustos, ja que van contravenir la legalitat entre el 1938 fins al retorn de la democràcia.
