08.01.2019 - 13:27
|
Actualització: 09.01.2019 - 09:53
El Consell Executiu ha presentat avui el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC) que pretén incrementar la innovació en l’economia i la societat catalana. El pacte inclourà tots els sectors afectats, des de centres de recerca i universitats a institucions i empreses, i té com a principal objectiu augmentar el grau de transferència tecnològica des dels centres d’innovació cap a les empreses.
Aquest òrgan, que substituirà el Pacte Nacional per a la Universitat, tot just iniciat el 2017 però estroncat per l’aplicació de l’article 155, comptarà amb partits polítics, patronal, sindicats, entitats municipalistes, representants territorials i estudiants universitaris, a més dels actors directament implicats. En un termini de nou mesos, a comptar des de la primera reunió de constitució a finals de gener o principis de febrer, pretén aconseguir unes conclusions i compromisos concrets i avaluables, que s’haurien de traduir almenys en partides pressupostàries directes el 2020.
El PNSC tindrà un plenari d’uns setanta membres i estarà presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra, amb la consellera d’empresa i coneixement, Àngels Chacón, altres consellers del Govern, els rectors i els presidents dels consells socials de les universitats catalanes, directius i representants de centres de recerca, estudiants universitaris, grups parlamentaris, entitats municipalistes, vegueries, sindicats i patronals.
Es reunirà poc sovint, ja que qui farà els debats més profunds serà la taula permanent, d’uns trenta membres, amb un coordinador tècnic i set eixos o grups de treball: la missió i visió del sistema de coneixement, els recursos humans, els recursos econòmics, el sistema de recerca, el sistema de transferència, innovació i emprenedoria, les infraestructures de suport a la recerca i la interacció amb el territori i les ciutats.
Tindrà un funcionament similar al del Pacte Nacional per la Indústria, signat el juliol del 2017 i que ja ha donat els primers resultats. Tot i que les retallades pressupostàries de la Generalitat han afectat la inversió en R+D+i, Catalunya segueix sent la segona autonomia millor posicionada de l’estat, darrere d’Euskadi, però encara per sota la mitjana europea, amb 88,5 punts sobre 100.
Té punts forts com el percentatge d’universitaris, les publicacions científiques o l’ocupació i les exportacions en indústria d’alta tecnologia. Però cal millorar en formació contínua al llarg de la vida, despesa en R+D, innovació a les Pimes o en número de patents.
El Govern considera que Catalunya està ben posicionada al sud d’Europa pel que fa a innovació, però ha de ser més forta i estar preparada per la revolució 4.0 que ja ha començat. Per fer-ho caldrà més mà d’obra formada, i per aconseguir-la caldrà formar més població autòctona o atreure població estrangera ja formada.
En aquest sentit, la Conselleria d’Empresa i Coneixement apunta que els generadors de coneixement s’han multiplicat i ja no són només les universitats i els centres de recerca, sinó també les empreses. En aquest àmbit Catalunya, i en especial Barcelona, té punts forts i febles, perquè hi ha moltes ‘start-up’ però les Pimes no inverteixen prou en recerca i innovació. Segons l’executiu, cal que la recerca que es fa a les universitats o centres d’investigació arribi i sigui útil a les empreses, i que alhora aquestes també innovin i col·laborin amb les universitats per millorar la seva posició.
La Conselleria també vol aprovar una Llei de la Ciència per donar estabilitat a la contractació dels investigadors, protegir les patents o impulsar la col·laboració entre universitats i empreses. Un altre dels elements vertebradors del pacte serà la seva important territorialització. Es pretén que cada territori triï un sector d’especialització i pugui adaptar-s’hi, i alhora que Barcelona no sigui l’únic punt d’inversió i atracció internacional.
Una de les principals qüestions de l’antic Pacte Nacional per a la Universitat era el finançament d’aquests centres, i en especial els estudiants reclamaven una important reducció de les taxes. El Govern ha mostrat la seva intenció de continuar amb la seva reducció, sobretot als trams 3, 4 i 5, els de rendes mitjanes i mitjanes-altes, però recorda que el 45% dels universitaris ja reben ajuts o beques. Ara es vol impulsar les beques-salari i intentar igualar els preus dels màsters als dels graus.
La comunitat universitària, amb els rectors al capdavant, els agents socials i econòmics, els grups parlamentaris i el Govern van constituir el juny del 2017 el Pacte Nacional per a la Universitat, un punt de trobada que va néixer per repensar el model universitari i introduir les millores necessàries per garantir-ne la sostenibilitat econòmica. Així, el PNU naixia amb quatre grans reptes sobre la taula: millora del sistema de finançament de les universitats, apostar per un reforç de la tarifació social, estabilitzar les plantilles de cada universitat i garantir la seva carrera docent i avançar en l’impuls de polítiques de qualitat i innovació a les universitats catalanes.
Per aquest motiu, a banda del plenari, que s’havia de reunir cada dos mesos, i una comissió permanent, el PNU va establir quatre grups de treball que debatien sobre la missió de la universitat, la comunitat universitària (personal docent i d’administració i serveis, i estudiants), sobre governança i organització i sobre finançament i preus públics. Es van fer algunes reunions, però la destitució de tot el Govern per l’aplicació de l’article 155 va deixar el pacte en suspens. Havia de tenir les seves conclusions el setembre del 2018, però el govern Torra no el va reactivar i ara l’ha inclòs dins d’aquest nou pacte nacional més ampli.
