El govern i la CUP eixamplen l’esquerda pel referèndum

El marc d’aliances de la legislatura pot ensorrar-se en el debat de política general. Els socis de govern i la CUP es distancien, malgrat que ERC i Junts vulguin mantenir els anticapitalistes com a socis per a la governabilitat. Les divergències estratègiques tornen a passar factura a la unitat d’acció independentista, amb dos fronts oberts de discrepàncies abans de les votacions de resolucions de demà a la tarda: el referèndum d’autodeterminació i la taula diàleg.

ERC i JxCat han respost al moviment de la CUP de sotmetre a votació la seva proposta de fer un referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura. I hi han respost amb textos alternatius que no van més enllà del seu pacte de govern. Han acordat que tan sols un referèndum pactat pot substituir el mandat polític de l’1-O, com reclama JxCat. Es comprometen, diuen, “a explorar complicitats” i a la possible intervenció d’organismes europeus i internacionals per a aconseguir un referèndum pactat, la proposta prioritària d’ERC. També pretenen que el parlament insti els grups a portar una proposició de llei d’amnistia al congrés. Però sense l’aval de la CUP, tampoc no els serà fàcil de fer reeixir aquestes iniciatives. Necessiten, almenys, que els anticapitalistes s’abstinguin. Aquesta també podria ser la posició de JxCat i ERC respecte de la iniciativa de la CUP. Fonts de Junts ho indicaven, si no és que hi ha un acord in extremis, que ara mateix sembla difícil.

La majoria independentista de la mesa, mentrestant, torna a ser al punt de mira, per haver tramitat la proposta del referèndum de la CUP, que Ciutadans i Vox ja han amenaçat d’impugnar al Tribunal Constitucional i de promoure que sigui castigada penalment.

El segon front obert de discrepàncies és la taula de diàleg. Esquerra ha presentat una proposta que insta el govern a avançar cap a una resolució democràtica del conflicte amb la negociació a la taula formada “entre ambdós governs”. Després de la crisi oberta per la composició de la delegació catalana, aquesta precisió complica que Junts hi doni suport. Els comuns també pretenen de furgar en la divisió entre els socis de l’executiu amb un altre text que expressa el suport a Pere Aragonès per la taula de diàleg, sense terminis i de govern a govern. Però aquestes dues propostes només podrien reeixir si les votessin conjuntament ERC, el PSC i els comuns. Una majoria alternativa que, malgrat l’aritmètica, tampoc no sembla políticament practicable, més enllà de les coincidències sobre la negociació, després d’un debat de crítiques encreuades. Quant a la taula de diàleg, ERC i Junts han avançat poc en les propostes de resolució, tot i que han pactat que es constitueixi una comissió de seguiment de la negociació al parlament, una via amb què JxCat sent satisfeta la seva voluntat que es retin comptes d’unes converses en què no participen directament.

ERC i JxCat aparquen la concreció de l’embat democràtic

La definició del pla B per si la negociació fracassa continua, per tant, aparcada pels dos socis de govern, que tan sols es volen comprometre a “continuar treballant” per poder presentar “un nou embat democràtic” que permeti d’assolir la independència. Les divergències estratègiques entre els partits independentistes vénen de lluny, però aquesta vegada poden dur a l’esgotament l’aliança parlamentària amb la CUP, en un moment en què l’executiu d’Aragonès no és pas més a prop del PSC i dels comuns, encara que els socialistes mantinguin l’oferta de negociar el pressupost si la CUP se’n despenja definitivament.

Aragonès i Junts no es volen moure ni un mil·límetre de l’acord d’investidura. Consideren que ha de ser el marc que delimiti la legislatura, a més del pacte tancat entre ERC i la CUP. Durant el debat, el president de la Generalitat ha recordat als anticapitalistes que la seva proposta de referèndum no hi és. Els ha retret que no haguessin presentat discretament la iniciativa per a negociar-la abans i els ha acusats de voler tan sols fixar una posició política al parlament. Quan falten poques setmanes perquè el govern enllesteixi el pressupost, la CUP es distancia d’un govern que no creu que hagi significat cap tomb independentista ni cap a l’esquerra. A parer de la CUP, el govern d’Aragonès afavoreix la desactivació del conflicte i també la rebaixa de la confrontació, amb una taula de diàleg que consideren un fracàs absolut. El diputat Carles Riera ha defensat que l’independentisme català sincronitzi agendes amb el referèndum escocès, que tornarà a situar el dret d’autodeterminació en el focus internacional. Per a negociar el pressupost, Riera ha exigit al govern que faci un gir de 180 graus en les seves prioritats estratègiques i que compleixi els compromisos del pacte de la investidura. Aragonès, en canvi, els ha advertit que els comptes han de desplegar els compromisos d’aquell acord.

JxCat també ha volgut fer valer la seva força dins el govern durant el debat. “No és un govern de subordinació, és un govern de coalició”, ha dit el president de JxCat a la cambra, Albert Batet. Junts ha instat ERC a millorar la cultura de la unitat i de la coalició i ha insistit a forjar una complicada unitat d’acció al congrés espanyol amb la negociació del pressupost de Pedro Sánchez. Aragonès ha dit que la taula de diàleg no exclou més estratègies i que el seu viatge a l’Alguer, a banda de mostrar solidaritat cap a Carles Puigdemont, també era una manera de reconèixer que la resolució del conflicte necessita que tots els actors hi siguin. De fet, els dos socis han acordat una resolució de suport a Puigdemont que Junts confia que s’aprovi amb l’aval de la CUP. En canvi, no han acordat cap text sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Els anticapitalistes, a més, reformularan una proposta de resolució sobre el rei emèrit espanyol que no ha estat acceptada per la mesa per un defecte de forma.