El govern i el parlament reivindiquen el llegat de Companys i reclamen una llei d’amnistia per als presos polítics

El govern i el parlament han homenatjat el president Lluís Companys i n’han reivindicat el seu llegat en el vuitantè aniversari del seu afusellament. En un acte solemne però reduït al palau del parlament, el vice-president del govern, Pere Aragonès, ha clamat per l’amnistia. Ha dit que a Companys, i als represaliats de l’època, els deuen ‘aconseguir les llibertats i l’amnistia dels presos polítics, condemnats de forma injusta, i dels exiliats’. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha emplaçat el govern espanyol a aprovar una llei d’amnistia per ‘desmarcar-se del passat’. Així mateix, el president de la cambra, Roger Torrent, ha afirmat que els ‘anhels de llibertat’ són ‘tant o més forts’ que amb el franquisme.

Vegeu el documentari ‘Lluís Companys. 80 anys de l’assassinat d’un president’ 

Tant Aragonès, Capella com Torrent han criticat que l’estat espanyol no hagi fet encara el ‘gest’ de demanar perdó per l’afusellament de Companys. ‘És un autèntic crim d’estat que exigeix ser reparat amb la mateixa fermesa i honor que Alemanya va demanar perdó pels crims del nazisme’, ha dit el vice-president del govern.

Aragonès ha lloat que ‘el que Companys representava’ segueix ‘ben viu’ per la ‘tenacitat’ dels catalans. El vice-president ha criticat que, amb l’afusellament, el franquisme volia ‘acabar amb la Catalunya republicana’ però que aquest acte ‘lluny de silenciar la seva veu, esdevé un altaveu que ens guia a seguir el seu testimoni’. ‘Tornarem a vèncer’, ha afegit.

Per la seva banda, Capella ha criticat que l’estat ‘conserva la pulsió d’aconseguir als despatxos el que perd a les urnes’, amb la diferència que ‘ara no sentència de mort, sinó que empresona’. També ha considerat que l’executiu de Pedro Sánchez té ara sobre la taula ‘l’oportunitat de desmarcar-se del passat i retornar els conflictes polítics a la política’ amb l’aprovació d’una llei d’amnistia. La titular de Justícia ha criticat que, lluny de la ‘reparació’ per l’afusellament de Companys, hi ha ‘rastres del franquisme evidents’ arreu.

En el cas de Catalunya, Capella ha remarcat el compromís del govern de retirar el monument franquista de Tortosa, ubicat al riu Ebre, davant ‘l’incompliment’ del govern espanyol a fer-ho. ‘En 13 anys no han tingut temps’, ha lamentat Capella.

Finalment, Torrent ha dit que ‘el franquisme no se’n va sortir’ perquè ‘no va acabar amb els anhels de llibertat de Catalunya ni amb els ideals republicans’. Ha assegurat que aquests valors continuen ‘tant o més vigents, tant o més forts que quan el feixisme els va atacar amb la violència del seu odi’. I ha criticat la ‘casualitat’ que la sentència per l’1-O coincidís amb el consell de guerra sumaríssim a Companys.

Amb mesures de distanciament, hi han participat l’ex-president del parlament Joan Rigol, els secretaris primer, segon i quart de la mesa, Eusebi Campdepadrós, David Pérez i Rut Ribas; i representants de JxCat, Albert Batet, d’ERC, Marta Vilalta, del PSC-Units, Ferran Pedret, de CatECP, Susanna Segòvia, i de la CUP-CC, Carles Riera. També hi han anat el regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la directora general i el sub-director general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech i Àlex Quintana. També hi ha assistit, Mariona Companys, reneboda del president.

A l’acte, celebrat a l’auditori del Parlament, s’han projectat diversos documents audiovisuals de Companys i s’ha fet una lectura dramatitzada de cartes escrites per ell a l’exili, durant l’empresonament, i la carta de la seva dona, Carme Ballester, on relata el moment de la seva detenció.