12.03.2024 - 04:07
|
Actualització: 12.03.2024 - 11:43
Aquesta nit passada, el govern francès ha anunciat de sorpresa un acord d’autonomia de Còrsega.
El govern francès i els diputats corsos han pactat un projecte de reforma de la constitució francesa per al “reconeixement d’un estatut d’autonomia” de l’illa “dins la República”, segons que ha anunciat el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin. El projecte ara serà enviat a l’Assemblea de Còrsega perquè el voti.
Ce soir, avec les représentants politiques corses, nous avons trouvé un large accord institutionnel conforme aux exigences fixées par @EmmanuelMacron. Cet accord sera prochainement débattu par l’Assemblée de Corse avant de prendre le chemin des consultations politiques… pic.twitter.com/6GaUrqD29A
— Gérald DARMANIN (@GDarmanin) March 12, 2024
Després d’aquesta votació, el president de la República emprendrà la reforma constitucional, segons que ha explicat el ministre, que ha recordat que el text haurà de ser votat per les dues cambres del parlament en els mateixos termes, i després adoptat pel congrés (la reunió de les dues cambres) per majoria de tres cinquenes parts.
El primer paràgraf del text de l’acord diu: “La reforma constitucional preveu el reconeixement d’un estatut d’autonomia per a Còrsega dins la República, que tingui en compte els interessos propis relacionats amb la seva insularitat mediterrània i amb la seva comunitat històrica, lingüística i cultural, que ha desenvolupat un lligam singular amb la seva terra.”
El govern francès i els electes corsos també han acordat que les lleis i els reglaments poden ser adaptats a l’illa. En relació amb això, s’aprovarà una llei orgànica, que complementarà el text constitucional, per a determinar en quins àmbits Còrsega podrà fixar les normes, siguin legislatives o reglamentàries, segons que ha dit Darmanin.
El president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, ha dit que s’havia fet un pas decisiu i ha afegit: “El principi d’un poder cors de naturalesa legislativa, sotmès a un control del Consell Constitucional, és avui clarament acceptat.”
El govern francès ha volgut assegurar que no hi havia pas “la separació de Còrsega amb la República” i que el text no preveu en cap cas que a Còrsega hi hagi dues categories de ciutadans. “No hi ha cap noció de poble [cors] sinó de comunitat cultural”, ha dit Darmanin. I ha volgut remarcar: “No s’evoca ni el poble, ni l’estatut de resident, ni la cooficialitat de la llengua.”
